MORIR AMB HONOR (Madama Butterfly)

El vaixell de Benjamin Franklin Pinkerton va fondejar dijous al Teatre Auditori per oferir-nos dins la commemoració del 150è. aniversari del naixement de Puccini una de les òperes més universals, Madama Butterfly, un relat d'amor i desamor que narra la dissortada història basada en un fet real de la geisha Cio-Cio-San, enamorada i casada pel ritus japonès amb un oficial de la marina nord-americana, traïda per aquest, amb el consegüent final tràgic de la història.

L'opera està basada en una peça teatral de David Belasco, que alhora es basava en la novel·la 'Madame Chrysantheme' de Pierre Loti. Poc es podien imaginar el propi Puccini i els llibretistes d'aquesta òpera, Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, davant el fracàs de la seva estrena a l'Scala de Milà el 1904 -fet que obligà a fer-ne una nova versió retallant un parell d'escenes- que amb el temps es convertiria en una obra imprescindible dins el repertori universal, i que no hi hauria teatre d'òpera al món que es preués, que no hagués representat desenes o centenars de vegades aquesta peça, ni soprano de la saga de les Tebaldi, Callas, Freni, Victòria dels Àngels o Caballé que no hagués bregat amb els aguts d'aquesta arravatada i sensible òpera de Puccini.

Aquesta òpera també està estretament lligada als inicis dels Amics de l'Òpera de Sabadell, ja que va ser la primera producció de l'entitat i del cor dels Amics de l'Òpera al Teatre de la Faràndula de Sabadell, l'octubre del 1982. Després, al llarg de la seva dilatada trajectòria, han anat fent diferents incursions en aquesta tràgica òpera. La que varem veure la nit de dijous és sens dubte una de les més reeixides.

La delicada partitura de Puccini reflecteix el món interior del personatge protagonista, amb moments dramàtics i d'altres de vibrants amb tocs d'exotisme, propiciats per l'ús de l'escala pentatònica que suggereix el món oriental sense desmarcar-se de l'escola “verista”. Va ser interpretada amb fidelitat per l'orquestra simfònica del Vallès que va sonar amb energia i sensibilitat sota la batuta del mestre Elio Orciuolo, amb una molt bona introducció orquestral del tercer acte. El cor, dirigit per Daniel Martínez, va sonar ajustat amb moments divertits i anecdòtics com a la peça d'entrada de la comitiva de la núvia 'Quanto cielo! Quanto mar!', i amb d'altres d'una gran delicadesa com el cor de veus a 'bocca chiusa' dels pescadors que tanca el segon acte.

En una obra de lluïment per la protagonista femenina, la veu de la soprano japonesa Yasuko Sato va assolir un gran nivell tècnic i un remarcable sentiment interpretatiu. El públic va premiar amb una gran ovació l'ària 'Un bel di vedremo'. El tenor Javier Agulló en el personatge de Pinkerton va estar bé en la veu i una mica estàtic en el gest, destacant en el duo d'amor 'Viene la sera' que tanca el primer acte. Yayoi Toriki va fer brillar vocalment un personatge, el de la serventa Suzuki, molt anecdòtic en la partitura original. Marc Canturri va imprimir a la veu i a la interpretació del Cònsol Sharpless humanitat i calidesa. I Marc Sala se'n va sortir millor en la composició teatral del repulsiu alcavot, que en la veu, sovint tapada per l'orquestra.

La posada en escena de Carles Ortiz, modèlica dins els canons d'ortodoxia i classicisme dels Amics de l'Òpera i fora dels excessos a l'ús dels directors d'escena, aconsegueix una distribució endreçada i entenedora dels personatges i les situacions, una bona direcció d'actors i una correcta col·locació del cors, inevitablement estàtics, als que confegeix un cert dinamisme a través dels moviments dels vanos. Jordi Galobart ha dissenyat per l'espectacle una escenografia ben pensada i funcional amb un ciclorama-diorama de fons i una tarima al davant amb unes portes corredores que suggereixen interiors o exteriors, escenografia que compte amb una excel·lent il·luminació de Nani Valls i un vestuari colorista. Si de cas, retreure una estètica una mica massa de 'cromo' de la producció. La 'Madama Butterfly' dels Amics de l'Òpera és una remarcable i modèlica posada en escena que el públic que omplia el Teatre-Auditori de gom a gom va agrair amb una llarga ovació.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

MADAMA BUTTERFLY
de Giacomo Puccini. Llibret de Luigi Illica i Giusseppe Giacosa


Intèrprets: Yasuko Sato (Cio-Cio-San 'Madama Butterfly'), Javier Agulló (Benjamin Franklin Pinkerton), Marc Canturri (Sharpless), Yayoi Toriki (Suzuki), Marc Sala (Goro), Pablo Oliva (Il Principe Yamadori), Vasco Francanzani (Lo Zio Bonzo), Laura Vila (Kate Pinkerton), COR AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL i ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS.

Director d'orquestra: Elio Orciuolo. Director del cor: Daniel Martínez. Mestre assistent musical: Stanislav Angelov. Pianista. Andrea Álvarez. Director d'escena: Carles Ortiz. Disseny d'escenografia i regidor d'escena : Jordi Galobart. Construcció escenografia i tècnics de muntatge: Raül Vilasís/Berta Vidal. Il·luminació: Nani Valls. Vestuari: AAOS. Cap de vestuari: Manolita Benavides. Cap de maquillatge: Nani Bellmunt. Perruqueria: Toni Santos.

Producció: ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ÒPERA DE SABADELL. Presidenta-Directora General: Mirna Lacambra


TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Dijous, 30 d'octubre de 2008