UNA METÀFORA DE LA VIDA (Càsting)

El Grup de Teatre Espiral ha aportat a la Festa Major de Valldoreix la seva vessant teatral amb aquesta comèdia de situació anomenada 'Càsting', on cinc actors demostren que la vida pot ser no només una tómbola, o un somni (Calderón de la Barca 'dixit') sinó també un càsting, per les continues proves que ens depara.

Roger Justafré, un dels realitzadors històrics dels dramàtics de TV2 (abans de TV3-La Nostra) juntament amb la malaguanyada Mercè Vilaret, Lluís Maria Güell o l'Orestes Lara, és un acreditat autor de teatre i un coneixedor de primera mà del món de la faràndula per les seves facetes d'actor, guionista de dramàtics per a TV, autor i traductor.

'Càsting' és una obra sense excessives pretensions, però que delata el bon ofici del seu autor. Amb ritme i ironia aconsegueix aquesta metàfora sobre la vida i l'autoengany, a través dels múltiples personatge que cadascun de nosaltres ens muntem per ensenyar als altres. La trama agafa com a punt de partida dos actors fracassats i ja madurets que es coneixen en un càsting. Però la peça anirà demostrant que no són tan desconeguts com pot semblar a primera vista, a través de l'embolic sentimental de l'actor amb la germana de l'actriu i -embolica que fa fort!- amb la nòvia del fill de la germana. Tot plegat per crear una sèrie de situacions equivoques i aconseguir un 'divertimento' per l'espectador.

L'obra està plantejada com un petit homenatge ple de tendresa cap els actors que no han aconseguit la fama -amb la picada d'ullet final- amb la telefonada de Magda al seu amic Roger (Justafré?!) que els escriurà una obra de teatre (Càsting?!) de la que seran protagonistes.

Pel que fa als intèrprets, Rosa Maria Martínez (Actriu) recrea amb encert un personatge que li va com un anell al dit. Max Marieges (Andreu), en el seu debut, apunta unes maneres de gran actor, amb dicció i bona presència escènica (llàstima que la seva excessiva jovenesa i la falta de caracterització no el fa creïble com actor entradet en anys). Eulàlia Cortijos està correcta en el personatge de Magda, la germana de la protagonista, una dona progressista que fa de la mentida i l'autoengany la seva insígnia. Laia Cerdà és una altra de les actrius a tenir en compte d'aquest nou planter de la companyia valldoreixenca, fent una recreació destacada del personatge de la nòvia de Ben. Per últim, Marcos Rodríguez està encertat recreant el paper de Ben, el fill de Magda, un professor de llatí que estima els clàssics i la cultura, i que fa l'amor al compàs del seu estimat Wagner. Tots ells estan efectius i, alguns, en la representació d'ahir, amb vacil·lacions textuals i amb falles de ritme que de segur s'aniran corregint a les pròximes funcions.

Trini Escriuela que té 'el corazón partío' entre el seu gust personal per un teatre de petit format i intimista, i la necessitat de fer 'comèdies' per fer riure el públic, l'ha encertat plenament en la programació d'aquesta obra que uneix la comicitat amb la intel·ligència, la frescor amb la reflexió, la tendresa amb l'ironia.
El treball de la directora queda emmarcat per les limitacions del petit escenari on treballa, aquesta vegada amb els quatre canvis d'espai que demana l'obra, i que soluciona amb enginy amb l'ajut del sempre amatent Kel Rejat.
Aquesta tarda torneu a tenir la oportunitat de fruir de bon teatre de casa dins la programació de Festa Major de Valldoreix. L'esforç dels actors, col·laboradors i de la directora s'ho mereixen, i a més passareu una bona estona.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

CÀSTING
de Roger Justafré

Intèrprets: Maria Rosa Martínez (Actriu), Max Marieges ( Andreu), Marcos Rodríguez (Ben), Laia Cerdà (Eva), Eulàlia Cortijos (Magda), Salvador Fenollar (Veu en off), Pilar Valle ( Acompanyament piano)

Escenografia: Espiral. Direcció tècnica, llum i so: Kel Rejat. Maquillatge i perruqueria: Xelo Macías. Ajudants de direcció: Maripaz Vilasaló.

Direcció: Trini Escrihuela

Companyia: Grup de Teatre Espiral


CASAL CULTURAL DE VALLDOREIX
Dissabte, 13 de setembre de 2008