EL CEL ESTÀ PLORANT (Recital poètic d'Al Dzajal)

Dins el marc de la nit marroquina que divendres va fer pujar a l'escenari de la Unió el Grup Rif Gnawa amb un exitós resultat, hem pogut gaudir aquest dissabte al pati de la entitat de l'afegitó que ha significat un altre punt d'encontre amb la comunitat magrebina de la ciutat, i que s'ha fet en col·laboració amb l'Ajuntament. És tracta del recital poètic D'Al Dzajal, és a dir, la poesia popular dels països àrabs. Una poesia de caràcter oral i inspirada en la vida quotidiana. Una poesia mestissa que beu de les fons del carrer, però també amb fortes influències de l'àrab clàssic, i de les cultures dels idiomes de dominació com el francès i el castellà.

Davant d'una vintena de persones l'actor Abdelfateh Mamouh, amb una veu ben timbrada i agradable i amb un to elegíac, va anar desgranant una desena de textos poètics que anaven des de l'exaltació dels valors de l'amistat (un poema d'autor desconegut), l'esperança en un món millor ('Deixeu que aflori' de Mohamed Naimi), fins els pròpiament de reivindicació social o de protesta, com és el cas dels dos últims: 'Aquí' i 'Contradiccions de res'.

Uns poemes plens d'imatges metafòriques i simbòliques com 'El sol', 'El mar' (aquest mar traïdor i contradictori, símbol de l'esperança des d'on s'albira la península, i que alhora engoleix les vides de la seva gent), o 'L'espelma ferida' que expressa la nostàlgia i la foscor en que es mou aquesta comunitat. Una de les imatges metafòriques més contundents la va aportar el propi recitador, quan en posar-se a ploure al patí de la Unió va dir: 'El cel està plorant'.

Mohamed Mabrouki, un experimentat músic, va acompanyar a l'aud tota la recitació del rapsoda. L'aud és aquest instrument tradicional de la cultura àrab, semblant al llaüt europeu, una mena de guitarra que es toca amb una pua a la mà dreta i que, de la mà de Mabrouiki, va sonar amb mestria, però amb la reiteració i monotonia pròpia de la música d'aquests països.

Els textos recitats en àrab popular van ser traduïts simultàniament al català, alguns en castellà, per un altre membre de la comunitat magribina, que va reconèixer la dificultat de traduir a un altre idioma uns textos amb multiplicitat de lectures, amb polisèmies i dobles sentits constants.

Escoltant el to elegíac del recitador i intuint la música d'aquest versos, em van semblar pròxims en esperit als espirituals negres o al 'cante hondo', en el sentit que expressen el plany de tot un poble per les seves condicions miserables de vida i de treball. Hi va haver, però, una imatge poètica menys planyívola i més reivindicativa que em va fer reflexionar: quan va dir 'Sancho Panza que te alimentas de la locura de los poetas', jo vaig entendre més aviat que aquest Sancho Panza som els països rics que ens engreixem a base de la misèria i explotació dels països del tercer món.

Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

RECITAL POÈTIC D'AL DZAJAL
Textos de Larbi Batma, Morad El Ghiwan, Mohamed Naimi i altres d'autor desconegut


Veu: Abdelfateh Damouh

Aud: Mohamed Mabrouki


PATI DE LA UNIÓ
Dissabte, 7 de juny de 2008