RISOTERÀPIA (Garrick)

Ahir els doctors Gràcia, Sans i Mir ens va oferir una conferència-espectacle amb presentacions videogràfiques al Teatre Auditori. Basat en els efectes beneficiosos del riure segons el mètode del famós doctor anglès David Garrick, en el qual es basen les teràpies (no confondre, si us plau amb el còmic David Garrick, del mateix nom i nascut el mateix segle). El tres metges (que no puc recordar a qui s'assemblen) ens van oferir una classe magistral pràctica o, una magistral classe pràctica, que tot i durar una hora i quaranta minuts no es va fer gens pesada ja que va estar servida amb una funcional i magnífica escenografia construïda als tallers del Teatre-Auditori (aquests nois estan tan acostumats als decorats de teatre, que fins i tot fan escenografies per les conferències!).

La classe pràctica de risoteràpia va funcionar des del primer moment amb un públic que havia passat suposo prèviament pels ?excusats?, per allò que la teràpia podia provocar ?un pixar-se de riure? (ja perdonaran el desconeixement d'aquesta pobra crítica del terme científic d'aquesta expressió).

Els símptomes del riure es varen produir d'immediat tot just encetada la conferència: la senyora de darrera reia com una gallina, al davant un senyor ho feia tapant-se la boca, al meu costat una dona xisclava i un grup d'adolescents a l'altra banda reien a l'uníson. Jo ho feia d'una manera entre circumspecta i sorneguera, intentant conservar la dignitat que si li suposa a un(a) crític(a) de teatre.

I és que els tres experimentats doctors honoris causa pel riure (que no puc recordar a qui s'assemblen) van estar en tot moment rigorosos i coneixedors de l'ofici i de les paraules -perdó, dels gestos- ja que es tractava d'una conferència classe magistral ?gestual?.

Els doctors, tot i utilitzar mètodes que poden semblar poc heterodoxos com el llenguatge del còmic, la cançó o la disfressa -pròpia més aviat de còmics com ara el Tricicle-, varen estar rigorosos en la metodologia i varen practicar l'empirisme amb el públic de la sala entregat.

El Dr. Carles Sans va estar com sempre murri, una mica ?canalla?, expressiu. El Dr. Paco Mir, seriós, pausat i precís. El Dr. Joan Gràcia, senzill i proper. Tots tres amb un domini del gest i de l'ofici adquirit al llarg dels anys. El muntatge de llums, el vídeo i el vestuari per la conferència, igualment esplèndids. Els psicodrames, perdó, psicocomèdies: el de l'ascensor, el del museu, el del faquir, el món al revés de les falses embarassades, el client i el cambrer matant mosques amb canons, el pintor de retrats, el conte amb banda sonora, el pacient enguixat de braços que vol fumar una cigarreta.... tots van ser notables, alguns fins i tot antològics.

El més curiós del mètode d'aquests cel·lebres doctors (que s'assemblen a algú que no puc recordar) és que tot i estar contrastat científicament, causa immediatament efectes miraculosos -com si haguessis anat a Lourdes. El públic del Teatre Auditori que havia entrat amb signes de preocupació, segurament pel termini de la hipoteca, i parlant per telèfon amb l'estrès marcat al rostre després d'una dura jornada de treball, varem sortir tots junts, abraçats els uns als altres, llençant els mòbils a l'aire i amb un somriure beatífic als llavis alleugerits de qualsevol preocupació. Avui i demà hi tornen. Els ho recomano, sempre és més econòmica i saludable la risoteràpia d'aquest tres doctors del riure que les oneroses factures de Cal Psiquiatre.


Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

GARRICK
de Tricicle. Música: Pere Bardagí. Música addicional: Jaume Vilaseca

Actors: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir

Escenografia: Sebastià Brosa i Laura García. Construcció de l'escenografia: Tallers del Teatre-Auditori de Sant Cugat. Disseny d'il·luminació: Lluís Martí. Disseny de so: Tarek Rayan. Tècnic de so: Ricardo González. Disseny de vestuari: Anna Güell. Realització de vestuari: Època. Màscares i atrezzo:Elisa Ramos. Efectes especials: Enric Masip. Producció tècnica: Peni Barrachina.

Guió, direcció i producció: Tricicle


TEATRE-AUDITORI DE SANT CUGAT
Divendres, 6 de juny de 2008