Aigua del cel i aigua de la terra (Aigües encantades)

El Grup Espiral de Valldoreix ha tancat temporada amb aquestes 'Aigües encantades' de Puig i Ferrater que ja havia presentat fa uns mesos dins la Mostra de Teatre que organitzen anualment. L'obra que ens ocupa és un drama rural de passions i idees de cal Déu, on el polifacètic periodista, polític, narrador i dramaturg es desfoga a plaer contra l'immobilisme, les tradicions i la religió catòlica.

Amb manifesta influència en la trama de 'L'enemic del poble' d'Ibsen, i en concret del personatge del Dr. Stockmann, l'acció se situa en un poble que pateix sequera (els hi sona?) entre els que organitzen processons, perquè creuen que l'aigua baixarà del cel, i la irrupció d'un foraster, un enginyer de mines que proposa foradar el terra i fer uns pous on hi ha les aigües estancades dels Gorgs de la Verge. El conflicte està servit. Els habitants del poble el foragitaran a pedrades i s'organitzarà un enfrontament entre els dos bàndols. Uns fets que denoten la societat convulsa de l'època d'una obra escrita el 1907, uns mesos abans de la Setmana Tràgica.

Si la forma desprèn una certa ingenuïtat i un model més aviat pamfletari, les idees anarquitzants, el caire feminista del text, l'aposta per la ciència enfront de les creences religioses i la ciutat com a símbol de llibertat de l'individu enfront de les societats tancades, són temes perfectament actuals i denoten una actitud avançada de l'escriptor i poc integrada en els models conservadors de la seva època.

No és fàcil representar una obra tan emfàtica i vehement que fàcilment té el perill de caure en el ridícul, i la Trini Escrihuela se'n surt prou bé d'aquest repte en trobar un punt just en l'esbós dels personatges.

La Cecília, interpretada per Laia Cerdà, és la protagonista absoluta d'aquesta història que com la Nora de 'Casa de nines' acaba fugint del jou familiar. Joaquim Teixidor i Encarna Adelantado estan molt creïbles en els seus personatges de matrimoni de terratinents, ell, despòtic i autoritari, i ella, dona submisa. Rafa Usero està molt divertit com a Mossèn Gregori, amb una mena de discurs tipus COPE, adaptat al món rural, i amb una mica més de bon rotllo. Completen el repartiment els habituals de la casa: Salvador Fenollar com a veterinari i Lupe Moratalla, Jaume Jané, Martí Roqué i Guadalupe Sales en papers més secundaris.

La troballa escenogràfica del terrat amb la roba estesa i les projeccions sobre el llençol de vídeos del poble, de la pluja, de les ovelles...etc, és magnífica i cal felicitar la Maria Paz Vilasaló i el Kel Rejat per aquesta solució imaginativa en aquest petit espai amb un escenari que és una capsa de mistos.

La companyia valldoreixenca amb la incansable Trini Escriuela al capdavant ha tancat la barraqueta de cara al públic, però dins la barraqueta ja estan preparant la propera producció. Es tracta de l'obra 'Càsting', que en clau de comèdia interpretaran per la Festa Major de Valldoreix.

FITXA TÈCNICA

AIGÜES ENCANTADES
de Joan Puig i Ferrater

Actors: Joaquim Teixidor (Pere Amat), Encarna Adelantado (Juliana), Laia Cerdà ( Cecília), Ricard Mariné (Vergés), Rafa Usero (Mossèn Gregori), Pep Usero (Foraster), Josep Carné (Joan Gatell), Marisa Nicollet (Trinitat), Josep M. Canas (Romanill), Lupe Moratalla (Braulia), Salvador Fenollar (Senyor Vicens), Jaume Jané (Bartomeu), Martí Roqué (Manso) i Guadalupe Sales (figuració)

Escenografia: Maria Paz Vilasaló. Direcció tècnica i projeccions: Kel Rejat. Fotografia: Daniel Rejat. Caracterització: Xelo Macías. Regidoria: Eulàlia Cortijos. Ajudant de direcció: Isabel Valbuena.

Direcció: Trini Escrihuela

Companyia: Grup de Teatre Espiral