Paraula feta moviment (Romeu i Julieta)

Aquest cap de setmana hem pogut gaudir de la reestrena a Sant Cugat d'aquest Romeu i Julieta a partir de la música per a ballet creada per Sergei Prokofiev. La Companyia Nacional de Danza espanyola, amb Nacho Duato al capdavant, sempre ha mostrat una gran sintonia amb la nostra ciutat, com n'és prova fefaent la magnífica escenografia creada per l'obra de Carles Pujol i Pau Rueda, construïda als tallers del Teatre-Auditori segons idea del propi Duato, i feta a partir d'unes calaixeres.

Una escenografia que, una vegada més, i al cap de 10 anys de la seva presentació santcugatenca, ha tornat a donar suport escenogràfic a les paraules 'shakespearianes' convertides en moviment gràcies al talent del coreògraf titular i a la tècnica i virtuosisme dels seus intèrprets.

Des que Sergei Prokofiev escriu aquesta música per a ballet, i des del muntatge de Labrovski del 1.940 aquesta peça, que en el seu moment va ser incompresa i innovadora, ha temptat a nombrosos coreògrafs i ballarins com Tudor, Ashton, MacMillan, Neumeier, Bejart, Nureyev....i un llarg etcètera.

Duato es planteja un repte quan afronta aquest muntatge de dansa narrativa basada en la història dels dos amants de Verona immortalitzats per Shakespeare. El mèrit d'aquest Romeu i Julieta de Duato, tal com es va dir en el seu moment, és que sense apartar-se de la tradició crea una coreografia innovadora, clàssica i contemporània, alhora. Tot representant un parèntesi en la seva trajectòria en acceptar en la seva maduresa una obra de dansa narrativa, ell que sempre s'havia mostrat seduït per a formes més abstractes. Un parèntesi, que tot s'ha de dir, val per tota una obra artística

En aquesta revisió de la coreografia del 98 que varem veure dissabte cal destacar el fet que Duato no ha tocat ni un bri dels moviments originals ni de la posada en escena, i que l'obra és conceptualment la mateixa, el que ha fet ha estat infondre un nou esperit i sentiments als moviments dels ballarins. A aquesta re-creació ha ajudat sens dubte la injecció de nova saba que aporten els nous ballarins, ja que la renovació dels intèrprets és total -deu anys són molts per un ballarí!-

En la funció de dissabte varem assaborir de nou els moviments enèrgics i elegants en les baralles i duels dels Capuletos i Montescos. I els moviments sensitius, lírics, emocionals, en els solos i pas a dos de la parella protagonista interpretats per Luisa Maria Arias i Gentian Doda. Duato ha mimat especialment el personatge de la dona, una Julieta adolescent i impetuosa, recreada amb virtuosisme i sensibilitat per una Luisa Maria Arias que està esplèndida.

Tots els personatges principals ballen amb una gran expressivitat i tècnica imprimint caràcter a cadascun dels personatges que interpreten : la dida ( Sthephanie Dalphond), els pares de Julieta ( Ana Teresa Gonzaga - Dimo Kirilov), Mercutio (Francisco Lorenzo), Paris (Fabrice Edelmann)....

Les escenes de conjunt són igualment magnífiques i denoten la gran tècnica i professionalitat d'un conjunt que de la mà d'aquest energètic i virtuós Nacho Duato ha arribat a una alta valoració artística i al reconeixement internacional. Per molts anys, i que nosaltres els puguem seguir fruint a la nostra ciutat.