LLIBRETS, LLIBRETISTES I LLIBERTINS (Da Ponte)

Ahir varem poder veure a la Unió l'espectacle Da Ponte homenatge al món de l'òpera i sobretot a la figura dels llibretistes. La figura de Da Ponte que va signar els llibrets de les tres òperes bufes de Mozart: 'Le nozze di Figaro', 'Don Giovanni' i 'Cosí fan tutte's'esqueia a la perfecció per exemplaritzar aquests personatges que aporten els diàlegs i la teatralitat a les obres dels grans músics. Com un Salieri qualsevol, Da Ponte va baixar de les tenebres per reivindicar la figura d'aquests personatges grisos, que la posteritat els ha atorgat un segon pla respecte als grans genis de la música

Emmanuele Conegliano va ser un jueu convers al catolicisme i rebatejat pel bisbe Da Ponte de qui va adoptar el nom. Un poeta que va aprendre abans a escriure en llatí que a parlar la llengua italiana. Un capellà faldiller, un home de vida dissoluta, un calavera amic de Casanova que va ser desterrat de Venècia i que es va passar la vida fugint dels deutors. En fi, un llibertí, un personatge que com a bon coneixedor de les misèries de l'ànima humana va poder crear aquests personatges inoblidables com Fígaro i Barbarina (manllevats a Beaumarchais), Zerlina, Don Giovani, Leporello...

Bibiana Goday crea una dramatúrgia a partir de les “Memòries de Lorenzo Da Ponte” i aprofita personatges de les tres òperes de la trilogia Mozart-Da Ponte per a fer intervencions musicals tipus àries, duos, quartets... i en coherència amb l'espectacle atorga un especial interès als recitatius (el de Donna Anna, el de Donna Elvira, el de Don Giovanni, i el “Sorella, che facciomo...”, aquest últim no el varem poder escoltar per afonia d'un dels cantants). Una altra aportació de la directora és la d'utilitzar el personatge de Barbarina com a fil conductor, ja que és qui comença i tanca l'espectacle, oferint l'esfera il·luminada al diví Mozart, l'estimat de Déu (Ama-Deus).

L'espectacle no acaba de plasmar aquesta riquesa de plantejaments i dona uns fruits més aviat modestos. Enric Sarrate com a Da Ponte, assistit per una Zerlina muda, està només correcte, en un personatge que ben treballat i amb un bon guió podria donar molt de sí. Els cantants també estan en aquesta discreció agreujada ahir per la indisposició de veu d'Oriol Rosés, que interpreta el personatge de Fontone, una aposta personal de la directora per exemplaritzar la figura dels contratenors, és a dir, els castrats, una incorporació que hagués aportat comicitat a l'espectacle. Lluís Avendaño, caracteritzat com l'omnipresent Mozart, que signa la direcció musical, acompanya els cantants al piano amb un teclat que simula un clavicèmbal.

L'obra està servida amb un vestuari suggerent que oscil·la entre la fidelitat a l'època en els vestits de Mozart i Da Ponte, i la contemporaneïtat en els altres personatges (i un modelet amb anelles digne d'un premi de disseny).


Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA


DA PONTE
de Bibiana Goday. Música: Wolfgang Amadeus Mozart. Lletres: Lorenzo da Ponte

Intèrprets: Enric Sarrate (Lorenzo da Ponte), Lluís Avendaño (Mozart), Anna Babiano (Zerlina), Cinta Curto (Susanna, Comtessa), Olga Miracle (Donna Anna), Sabine van Waesberghe (Donna Elvira, Barbarina), Oriol Rosés (Fontone), Eloi Prat (Ferrando), Dani García (Fígaro, Leporello).

Vestuari i atrezzo: Berta Cabré i Karlos Llorens. Disseny de llums: Quim Lecina. Ajundant de direcció: Dagmar Lüderitz.

Direcció musical: Lluís Avendaño. Direcció escènica: Bibiana Goday

Companyia: Da Ponte


TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 30 de maig de 2008