UN PLAER D'HAVER-LOS CONEGUT ( Rococó Bananas )

Sant Cugat és la ciutat del totxo de disseny i refugi d'artistes mediàtics que ben poc plus cultural aporten a la ciutat on dormen, però també és la ciutat dels artistes alternatius: pensem en els creadors de còmic de la Floresta, en els de músiques alternatives o en aquests Marceline i Sylvestre. Aquesta parella forma el nucli dur de Los Excéntricos, que han voltat els cinc continents i que des de fa quinze anys, entre gira i gira, viuen a Valldoreix. Així i tot, no havien tingut mai la oportunitat de treballar a Sant Cugat, però ara, gràcies a l'aixopluc del Teatre de la Unió que els hi ha ofert les seves instal·lacions per a gestar aquest “Rococó Bananas”, el públic ha pogut gaudir d'aquest excèntric i entranyable espectacle de clowns.

Agafant una idea ja encetada en el seu anterior espectacle “Música Maestro”, ens trobem bàsicament en un format de teatre-concert tocat per homes instruments. Qualsevol heterodox instrument pot fer sonar una melodia coneguda creant un virtuosisme notable: campanetes o esquellots, serres amb arquets de violí, dits que són xiulets, arquetips com el de la trompeta-violí, o el “mocho” elèctric, amén de guitarres, guitarretes, maraques, piano, banjo, bandoneons... Tot el que sigui susceptible de sonar, sonarà.

Tres personatges damunt de l'escenari. Silvestre, amb una estètica propera als autòmats del Tibidabo exerceix de pallasso August, és el mestre de cerimònies i qui aporta la relació amb el públic. Zaza és el pallasso tonto amb una gestualitat molt divertida. La dona, amb un tempo diferenciat dels altres companys, exerceix de dona -mirin sinó els modelets que llueix-: diva, imatge poètica... Entre tots ho fan tot, però cadascú aporta la seva experiència personal: la de Silvestre en el món de les marionetes, la de Marceline en els malabarismes, Zaza la tècnica de clown amb números clàssics com el de la copa de cava. Tots tres amb una feina artesanal molt interessant que ens remet al passat i a les arrels del circ, amb una resolució que ultrapassa aquesta tècnica, aportant solucions gens nostàlgiques que deriven cap a la poesia, cap a l'absurd, cap el surrealisme... Això sí, aquest nois són bons nois, però una mica excèntrics, com deia una Senyora Maria asseguda al meu costat.

Potser la part més feble de l'espectacle és la dramatúrgia, que no acaba de superar amb nota el pas d'uns artistes bregats als espectacles de carrer i a les tècniques del circ, cap a una concepció d'espectacle escènic per a sala. Per cert, molt adient la disposició del Teatre de la Unió amb tauletes, que donava aquest punt de sala de “varietats” que tan han dignificat aquests artistes valldoreixencs. Per Nadal actuaran al Nacional i ens agradaria que per la Festa Major de Valldoreix ho fessin altra vegada a la nostra ciutat. Vagin a veure'ls, de segur que si ho fan els passarà com a mi i els hi podran dir allò de: “Un plaer d'haver-los conegut”.


Dolors Vilarasau


FITXA TÈCNICA

ROCOCÓ BANANAS
de Marceline

Intèrprets: Marceline, Sylvestre i Zaza

Vestuari: Sesé Muñoz

Companyia: Los Excéntricos


TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 9 de maig de 2008