5 JOTAS (Mejorcita de lo mío)

De Huelva ens arriben els millors pernils de la península i després d'haver vist “Mejorcita de lo mío” puc dir també que un dels millors espectacles. Aquest tornado amb nom de dona, Pilar Gómez, ens porta un espectacle creat per ella mateixa i pel director Fernando Soto a partir d'improvisacions amb objectes o petit mobiliari que la pròpia actriu portava de casa. Alguns immortalitzats definitivament com escenografia de l'obra.

I és que aquest espectacle és una mena de biografia vital de la protagonista plantejada com una conversa amb l'espectador. El dubte existencial, l'angoixa, el desamor i la pena, temes que podrien ser força carregosos, tenen un enfoc original i són vistos de manera risible a través de la quotidianitat o dels records d'infantesa: la Verge de l'escola, els scouts, l'escena del trencament amb la parella, com ens veuen els altres...són algunes de les temàtiques presents a l'obra.

Però el què dona veritable excepcionalitat a l'espectacle és el treball de l'actriu que crea un personatge que sembla tret d'una pel·lícula de l'Almodóvar. Una actriu que ens porta cap el seu terreny des d'el primer moment, fent creure a l'espectador que tot allò anirà de comèdia, i quan ens té ben atrapats com en una teranyina, ens deixa amb els somriure glaçat als llavis i amb la pell de gallina. Una actriu que és capaç de crear un llenguatge gestual amb uns codis propis (la discussió entretallada -se suposa que per les rèpliques de l'altre- entre ella i Juan Antonio és una autèntica perla interpretativa).

Hi ha escenes a l'obra que són antològiques: la de l'actriu agombolant un globus terraqui lluminós com si fos un nadó és digna de figurar en el llibre Guinnes de la poesia galàctica; la de l'embolic de telèfons sonant amb les veus de la mare i d'amics i coneguts que arriben de l'exterior; la del caldo-pòcima que és fa amb les penes (patates amargues, naps amb “lo que pudo haber sido y no fue“). I la catarsi final, amb l'escena de la neteja i la purificació i ...sant tornem-hi , a viure que són dos dies, i demà serà un altre dia.


Un espectacle “5 jotas”, com els bons pernils, que us recomano que repesqueu si podeu, ja que aquests dies gira per Catalunya abans de fer temporada a Sevilla. Una autèntica catarsi per l'espectador. I a més us haureu fet un tip de riure!

Dolors Vilarasau



FITXA TÈCNICA

MEJORCITA DE LO MÍO
De Pilar Gómez i Fernando Soto

Actriu: Pilar Gómez

Espai escènic: F. Sánchez Cabezudo/Pilar Gómez/Fernando Soto. Vestuari: Julia Masina. Il·luminació: Marta Graña/Fernando Soto. Ajudant de direcció i moviment: Paloma Díaz. Direcció: Fernando Soto

Companyia: La Escapista. Producció: Escénate


TEATRE LA UNIÓ
Divendres, 18 d'abril de 2008