FICCIONS AMARGUES (Crítica d'Intimitat')

Arriba a Sant Cugat l'obra de Hanif Kureishi, escriptor d'origen paquistanès, però de formació anglesa, a la manera de Salman Rusdhie i Kazuo Ishugiro, autors d'orígens diversos i destacats de la nova narrativa anglesa.

La novel·la parla del trencament del matrimoni desencadenat per la crisi existencial del
protagonista, Xavier, un dramaturg madur que decideix abandonar la parella de tota la vida i els
seus fills. Una peripècia personal molt similar a la de l’autor de l’obra.

La novel·la que no aporta grans solucions ni nous plantejaments al que tots ja coneixem: la crisi
dels valors tradicionals, en especial pel que fa al concepte de família, compta amb una bona
adaptació teatral signada per Gabriela Izcovich.

Aquesta mateixa obra s’havia presentat al Lliure de Gràcia el 2002 a càrrec d’una companyia
bonaerense. En aquella ocasió Izcovich n’era adaptadora i intèrpret i Daulte, el director. L’obra va
tenir un gran èxit. La posada d’escena d’ara, en canvi, sembla més light i no acabar de trobar el
ritme per d’enganxar l’espectador, tot i una sèrie de talents notables:
El primer, és clar, el de Joel Joan, actor que sap establir ràpidament empatia de vegades
antipatia- amb el públic. No descobriré ara els dots actorals del Joan Joan: un actor que omple
l’escenari, té presencia escènica massa-, sap projectar la veu fins i tot quan fa la vertical-, però,
que pel meu gust, li falta el punt de saber estar a escena, de sobrietat, que fa dels grans actors,
mestres.

L’obra gira de manera egocèntrica sobre la seva figura, cosa que sembla no haver pogut, o volgut,
evitar el director (potser coses del marketing ) i d’això, se’n ressenten els seus companys
d’escenari. Clara Segura -una de les grans actrius del panorama teatral català-, encarna una dona
intel·ligent i poc atractiva -pel marit, és clar-, i sembla haver de lluitar per fer un lloc al seu
personatge entre tant histrionisme del seu company de repartiment. Josep Julien, Pepo Blasco i
Elena Fortuny compleixen, fent de satèl·lits del protagonista.

Una escenografia funcional i moderna signada per Ramon Simó (grans parets escrostonades i
tresillo i tauleta central ) actua com a referent de totes les escenes: menjador-sala d’estar del
matrimoni, pub, consultori de la psicòloga, pis de l’amic... El director no sembla voler marcar
excessivament amb canvis de llum els diferents ambients, així com les entrades i sortides dels
personatges d’aquests ambients que se succeeixen sense solució de continuïtat, a la manera del
pensament del protagonista.

Destacar la hilarant de l’escena del consultori de la psicòloga -de psicoanàlisi alguna cosa en deu
saber l’argentí Daulte. Imatge patètica i surrealista de la parella i del regust amarg que queda
quan s’ha esfumat l’amor, la passió, la curiositat per l’altre ...i encara queda, això sí, L’ALTRE,
com un mort en la seva carcassa.

L’actor Joel Joan (Xavier) havia arribat al començament de l’obra i ens havia demana que
apaguéssim el mòbil, estalviant al públic la falca de l’auditori on el Mario amb la seva veu
engolada ens fa la mateixa recomanació.

Ara tot just abans d’acabar la representació ens assabentem que el que acabem de veure no ha
estat la història real del Xavier sinó d’una obra de teatre que ha escrit en Xavier on la seva dona a
la ficció, l’actriu Clara Segura, s’encarrega de fer aquesta anotació amb tocs feministes el que els
espectadors han vist, no sóc jo, sinó la imatge que tu els has donat de mi. Ufff...pensem els
espectadors alleugerits,.per sort , tot ha estat una ficció; la realitat és massa dura!!!

FITXA TÈCNICA
INTIMITAT
de Hanif Kureishi. Adaptació teatral: Gabriela Izcovich. Traducció: Joan Sellent

Actors: Joel Joan ( Xavier), Clara Segura (Susanna), Josep Julien (Víctor), Pepo Blasco (Asif) i
Elena Fortuny (Psicóloga)
Escenografia i il·luminació: Ramon Simó. Construcció de l’escenografia: Arts-cenics. Vestuari:
Mariana Polski. Vestuari Joel Joan: Josep Abril. Ajudant de direcció i regidor: Tito Lucchetti.
Direcció: Javier Daulte.
Producció: La Villarroel.

TEATRE AUDITORI DE SANT CUGAT
Dissabte, 5 d’abril de 2008