Homenatge de Sant Cugat a l'alquimista
L'espectaclePublicat el 13/mar/08 per Dolors Vilarasau
Sant Cugat ha homenatjat, com no podia ser d'altra manera, al seu últim poeta d'honor, traspassat recentment, Palau i Fabre. La part artística i humana la van aportar dos amics del poeta, Montserrat Carulla i Toti Soler, en un recital de poesia i música que va anar desgranant més d'una vintena de poemes.
Començant per Autoretrat i acabant per poema Comiat, la paraula de l'Alquimista en la veu de la Carulla va sonar nítida, vitalista i trencadora. La Carulla va estar magistral: dicció impecable, domini de la veu i de les pauses, emoció i sentiment. Una lliçó per les noves generacions de com es diu la poesia.
El Toti Soler la va acompanyar a la guitarra amb temes propis i algun fragment de Bach. El Toti, que ha estat en moltes aventures poètiques d'aquest país, al costat de l'Ovidi de la Maria del Mar, i recentment amb la pròpia Carulla en aquest magnífic espectacle que és 'Coral romput' de Vicent Andreu Estellés, va tocar amb la sensibilitat acostumada de temes propis i un parell de fragment de Bach. En tot moment la guitarra va sonar sense estridències,com un fons, acompanyant la veu de la Carulla, amb aquesta modèstia i sobrietat pròpia dels mestres.
Un moment d'una gran emotivitat es va produir quan, a l'equador del recital, la veu del Toti va esclatar amb la cançó: Passa la mà pels meus cabells, Anna..., un dels poemes més aconseguits de Fabre. Un recital que,com va definir clarament el regidor de Cultura, Xavier Escura, en tancar l'acte, va estar a l'altura de la sensibilitat i la qualitat de l'obra del poeta.
Mentrestant, encara em ressonaven les paraules de Sam Abrams quan demanava a les Institucions, en al·lusió directa a Oriol Izquierdo, company de taula i director de la Institució de les Lletres Catalanes, que sàpiguen gestionar el llegat de l'escriptor reeditant l'obra i publicant els inèdits. I jo, veient l'àvia Carulla recitant asseguda en una cadireta de l'espai de lectura infantil de la biblioteca, on va tenir lloc el recital, pensava, en un altre llegat: Qui preservarà la veu del poeta si a les noves generacions d'actors ja no se'ls ensenya a dir poesia?.