ESCOLTA-HO
Em sento molt contenta i aquest últim reconeixement, que a més ve d'aquí perquè crec que els organitzadors del premi són de Sant Cugat, em toca especialment. Estar reconeguda a l'estranger està molt bé, però estar reconeguda d'on són els teus és molt més interessant.
Per a què serveixen aquests premis o per a què et serveixen a tu?
Clar, hi ha diferents tipus de premis. Per exemple, hi ha premis que he rebut que tenen molt renom internacional, però també impliquen molta feina. Altres impliquen desplaçar-se a l'estranger, fer una sèrie de xerrades... Són reconeixements molt importants, però també venen amb molta feina afegida. Per una banda, són reconeixements a la trajectòria, però també un incentiu per continuar col·laborant amb gent de diversos països.
El reconeixement STEM és un reconeixement que m'ha tocat molt de prop i que m'ha vingut molt per sorpresa. En aquest premi hi ha algú que et nomina, en el meu cas em vaig assabentar que m'havia nominat la Societat Catalana de Matemàtiques i Casio, la marca de rellotges i calculadores. M'han inclòs en la col·lecció de científiques Casio i, per tant, hi ha una calculadora amb la meva cara. Llàstima, no l'he portat perquè he sortit massa ràpid de casa.
Has reconegut que tots aquests reconeixements no han evitat que continuïs sent qüestionada. Per qui i per què?
Perquè soc una dona. És la resposta més curta. És a dir, tant li fa els reconeixements que tinguis, a les dones sempre ens demanen molt més. L'entorn en el qual em moc és molt masculinitzat, és estrany veure una dona en aquests premis. Abans que et premiïn ja se't qüestiona, i quan tens aquests premis sempre hi ha algun company, no els nomenaria ni companys, que sempre diuen que t'ho han donat perquè ets dona. Doncs no ho crec, sincerament. En general, a les dones, al món de la ciència se'ns qüestiona molt més, i això ha de canviar. Per això el congrés STEM Woman que es va organitzar al novembre era tan important. Per visibilitzar el talent femení a la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i la matemàtica.
Tu ets matemàtica especialitzada en sistemes dinàmics, concretament en la geometria simplèctica. Explica'ns exactament què és i per a què serveix?
Tots ens recordem de les teories dels triangles que estudiàvem a l'escola, oi? Doncs bé, potser no és gaire realista. Als forats negres de l'espai, per exemple, la geometria no és recta. Per posar-te un altre exemple, a Netflix hi ha una sèrie que es diu 'La teoria de los tres cuerpos' i un es pot preguntar 'quin és l'origen d'això dels tres cossos?' Doncs bé, és un problema matemàtic. Posem per cas que tenim tres cossos a l'espai; dos planetes i un satèl·lit, i entre ells s'atrauen. Ara bé, el problema que encara no s'ha pogut resoldre és trobar la trajectòria d'un d'ells amb total precisió. La geometria simplèctica, la meva especialitat, el que fa és escriure les equacions d'aquest problema tan complex.
Tu reivindiques que les matemàtiques són una eina fonamental per a la societat.
Les matemàtiques estan a tot arreu. Mira el mòbil, veus? Quan l'encens i et demana que hi posis l'empremta, això és criptografia, i la base d'això són les matemàtiques. Quan has d'escriure un codi a l'ordinador, les matemàtiques també estan al darrere. La transmissió de dades, el wifi, tot són matemàtiques.
I llavors, si les tenim tan a prop i formen part del nostre dia a dia, per què ens costa tant estimar-les?
Ens costa estimar-les perquè els primers models que ens imparteixen a l'escola no semblen tan interessants. És a dir, si jo fos alumna i a classe em diguessin 'avui us explicaré com funciona el wifi', segur que les criatures estarien molt més interessades. Presentar les matemàtiques d'una manera atractiva és bastant difícil, però no és missió impossible. De la mateixa manera que aprenem vocabulari per poder llegir, les matemàtiques també tenen el seu vocabulari i fins que no aprens a llegir-les, no són accessibles o es fan difícils d'entendre.
De petita, com portaves les mates a l'escola?
Les portava molt bé, la veritat. M'agradaven molt. Era molt aplicada, però hi va haver una assignatura que vaig arribar a suspendre, la gimnàstica, aquella que tothom aprova. També m'agradava molt la literatura i l'anglès, aprendre idiomes. Per un moment vaig estar dubtant perquè m'agradava tant la literatura com el món de les matemàtiques, al final em vaig decidir per les mates. Però en una altra vida m'agradaria ser escriptora.
Ets professora i catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Què és el que t'agrada transmetre a través de la docència, a banda del coneixement?
M'agrada transmetre la passió pel que estic fent. Quan un alumne veu la passió als ulls del professor o de la professora, la seva reacció és molt diferent. Si tu transmets passió pel que fas, l'alumne s'enganxa. Doncs jo intento a les meves classes transmetre aquesta passió. Espero que els meus alumnes estiguin d'acord.
Ara, entre els teus projectes, està l'organització de la segona Olimpíada Matemàtica Femenina. Explica'ns de què va i quin és el teu objectiu?
Torno a repetir, el món científic és un món masculinitzat. Fa anys, quan estudiava a la facultat, hi havia més o menys el mateix nombre d'homes que de dones. Ara el problema és que no hi ha moltes dones que vulguin estudiar matemàtiques. Moltes persones que han estudiat matemàtiques han acabat en entorns de treball molt competitius, això fa que existeixi un estigma vers les dones, com si no fossin capaces.
Ja hi ha unes olimpíades matemàtiques obertes a nois i noies de secundària, el que passa és que s'ha detectat que les noies no s'apunten tant. Per intentar encoratjar-les s'ha dut a terme, i l'any passat va ser la primera edició, l'Olimpíada Matemàtica Femenina, com ja s'ha fet a altres indrets d'Europa. Jo el que he fet ha sigut ajudar a l'organització.
Què és el que més t'agrada de la teva professió?
M'agrada que cada dia és diferent, no és una feina molt repetitiva. Per molt que pugui semblar que fer classe sigui una cosa repetitiva, cada any hi ha coses molt diferents. I pel que fa a la meva recerca, que ara estic molt dedicada a la recerca, he pogut col·laborar amb el Premi Nobel Roger Penrose. El que més m'agrada és que és la meva passió i tinc molta sort de treballar amb el que més m'apassiona.
Tu vas néixer a Reus i vas estudiar a la Universitat de Barcelona. Quan arribes a Sant Cugat?
Arribo a Sant Cugat l'any 2008 perquè estava treballant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Vaig viure a Barcelona molt temps i una persona coneguda em va dir 'vine a Sant Cugat, que no te n'aniràs mai' i aquí estic, molt feliç. Encara que ja no treballi a l'Autònoma, continuo vivint aquí.
Quan tens una estoneta per a tu, a què t'agrada dedicar-la?
Et diria que a agafar un llibre de la Sylvia Plath que no vaig poder acabar, però et mentiria, no tinc temps. Tinc un munt de llibres pendents per llegir que m'he autoregalat. Quan tinc un moment, entre viatge i viatge, intento relaxar-me.
Un desig?
Que s'acabin les guerres. M'ha quedat com el discurs d'una 'miss', això. Però és que és veritat.
DECLARACIONS
Eva Miranda
Abans que et premiïn ja se't qüestiona, i quan tens aquests premis sempre hi ha algun company, no els nomenaria ni companys, que sempre diuen que t'ho han donat perquè ets dona. Doncs no ho crec, sincerament.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.