L'última vegada que vaig veure en Joan Fibla

L'última vegada que vaig veure el Joan va ser per Nadal. Em va demanar un favor: que féssim una selecció de música nadalenca per animar el trenet de Nadal. 'Música alegre!', em va dir, i vam fer broma amb la selecció de nadales que podríem fer.

De seguida va venir a la ràdio a buscar-les, amb el seu somriure i agraint-nos la rapidesa en l'encàrrec i fent broma de nou amb el que es trobaria al pen que li facilitàvem.

I vam parlar de la seva jubilació i de tot el que havia viscut durant aquests anys gestionant fires i mercats. 'Podria explicar-te moltes anècdotes sobre Sant Cugat i els seus mercats; anècdotes molt interessants i curioses', em va dir.

I vam parlar dels records de tots dos sobre els mercats. Jo de la meva infantesa, quan acompanyava a la meva mare al mercat Pere San. I ell de com el poble feia vida al voltant del mercat.

'Joan', vaig proposar-li, 'per què no preparem un especial sobre la història de Sant Cugat a través dels seus mercats?'

I així, els dos, engrescant-nos cada vegada més, fent una pluja d'idees des de l'entusiasme més profund i compartint la creació d'un espai que als dos ens il·lusionava com si haguéssim trobat un tresor i una mirada única de Sant Cugat, ens vam acomiadar i ens vam emplaçar a després de les festes per donar-li forma i posar-ho sobre paper.

Em vaig acomiadar amb un 'Joan, ja saps que la ràdio és casa teva. Vine quan vulguis'.

'Ho sé, Mònica, sempre és un plaer venir a la ràdio i compartir una estona amb vosaltres!', em va contestar somrient.

Ara, Joan, el nostre projecte s'ha quedat orfe, sense ànima, sense la persona que li donava vida, sense aquella il·lusió infinita que només tu podies transmetre...

Ara Joan, no el podrem fer amb tu, però el farem... per tu.

MÒNICA LABLANCA és la directora de Cugat Mèdia