El feixisme, més enllà de les parets

Ja fa tres mesos que recorro Sant Cugat cada matí i aprofito per fixar-me en tots els petits racons amagats per la ciutat. De vegades, però, em sorprenc i m'enfado quan m'adono de l'existència d'adhesius amb lemes feixistes i franquistes.

El problema no és només que ja resulti nauseabund de per si llegir eslògans d'aquest tipus, el problema és qui els posa. No ho fan amb l'objectiu de convèncer ningú amb aquests actes, no pretenen captar nous militants, perquè s'amaguen amb vergonya, en la foscor de la nit i l'anonimat. El que realment volen amb aquesta acció aquests éssers que surten d'entre les ombres és fer-se notar, dir-nos que hi són aquí, que resisteixen davant l'acció antifeixista -que hauria de ser obligatòria en cada racó del planeta. De fet, a Sant Cugat ja són 2.748 els que van decidir votar a Vox en les últimes eleccions generals. I cada vegada tenen menys por, perquè gaudeixen de més impunitat. Comencen tímids, fent-se notar als amagatalls recòndits, però amb la intenció d'anar molt més lluny.

I com ja hem comprovat massa vegades, al feixisme, si se'l blanqueja i/o se'l tracta com una ideologia més, al final les parets se li fan molt curtes. I és precisament als nostres barris on hem d'estar alertes i ser contundents al més mínim indici.

LAURA LUQUE