Canviem l'Església entre tots

Carles Mayol

Publicat: el 25/mar/13
Opinió| Columnes

Pels cristians, sense cap mena de dubte, els dies de Setmana Santa són, juntament amb el Nadal, els dies més importants de l'any a nivell espiritual. Jesús, des d'ahir, comença un calvari que acabarà amb la seva mort. Qui més qui menys, tots sabeu de què va la passió de Crist.

També és la primera Setmana Santa del nou papa Francesc (que, per cert, què estrany parlar d'un pontífex sense una xifra al final del nom!). Com tots els caps del Vaticà, ja han sortit mil veus en contra seva. A mi d'entrada m'agrada. Per una banda perquè és jesuïta, i si hagués d'escollir un ordre religiós sens dubte seria la Companyia de Jesús. Per l'altra perquè, ens agradi o no, és dels candidats més progressistes que podrien haver sortit.

I és que l'Església és un gran ens que el formem tots els catòlics. Però només uns quants manen i decideixen com ha de ser. Una llàstima. Si bé sóc conscient que la gent evoluciona molt més ràpid que qualsevol institució, el Vaticà és de les més orgulloses i lentes. Aprofito aquesta Setmana Santa per fer revisió cristiana. Per resar. Resar pel papa Francesc, perquè sàpiga portar el seu càrrec de la millor manera possible i converteixi l'Església en un referent social (almenys un xic). Resar per l'Església, com a institució carca i retrògrada, perquè pugui adaptar-se als temps que vivim i sàpiga ser la casa de Déu misericordiós que estima i acull tothom. Resar per 'l'Església', l'altra, la que som tots els creients; perquè sapiguem lluitar pel missatge pel qual Jesús donà la seva vida: l'amor i la justícia social, que sapiguem distingir entre el que deia Crist i les normes que homes han escrit per l'Església (i algunes de les quals han quedat molt antiquades).

Resem per saber ser la sal del món. Donem gust a la revolució! Siguem la llum del món! Il·luminem la revolució!

CARLES MAYOL I RICART és rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons
@LitusMayol