Anem pel bon camí

Carles Mayol

Publicat: el 26/nov/12
Opinió| Columnes

Sí, nois, sí. Ningú no s'ho esperava, però sí. Jo definiria la nit d'ahir com a curiosa, inesperada i estranya. Al contrari del que acostuma a passar, crec que ahir ningú esperava el nou repartiment de l'hemicicle. Jo mateix he de dir que la meva travessa distava molt de la realitat dibuixada ahir.

D'entrada, estic molt content per l'augment de gairebé onze punts en la participació: 69.58% no me'n sembla poca. Ara bé, és un orgull poder dir que a la meva vila hi ha hagut un 78.41% de participació. Per a mi la gran castanya és la de CiU. Si bé són els clars guanyadors d'aquestes eleccions, la davallada de 12 diputats em sembla que obliga la federació a replantejat-se moltes coses. Em farà gràcia veure la gent d'Unió criticant l'aposta pel dret a decidir. No hauran entès res perquè les pujades de ERC, ICV-EUiA i l'aparició de les CUP declaren un fort convenciment per aquesta votació. Potser és una crítica a les retallades insensibles, a les polítiques brutals de Puig o als silencis del cas Palau o Pretòria.

El que potser em preocupa més és la lectura en clau espanyola. L'augment del PP i de Ciutadans és esfereïdor. Les polítiques de dretes i espanyoles han afavorit l'empobriment de la nostra terra i els múltiples atacs a la nostra cultura. Em tranquil·litza que, tot i que 'la majoria silenciosa' suma 746.000 vots, crec que dista força dels 1.732.000 en clau independentista.

Però el que més m'agrada és veure que ERC s'erigeix com a segona força al Parlament, que els verds de Joan Herrera i Dolors Camats augmenten els seus suports i que la CUP entren al Parlament. Les esquerres, les polítiques socials justes, l'oposició a les retallades, la llibertat de pensament i expressió i l'independentisme creixen.

Anem pel bon camí, però el darrer tram de la ruta serà el més dur i cansat i tocarà lluitar. Però anem pel bon camí.

CARLES MAYOL és rocker-funkàtic, socialdemòcrata, independentista, culé, republicà, ubuntaire, catòlic i corredor de fons