Piulades històriques

Carles Mayol

Publicat: el 28/feb/11
Opinió| Columnes

Fa un parell de setmanes em vaig trobar en una situació curiosa. Gràcies a les noves tecnologies ara és més fàcil expressar una opinió i rebre resposta. En el meu cas sóc usuari del Twitter, trobo que és una eina molt útil, lleugera i ràpida.

Fa un parell de setmanes vaig fer un twit (publicar un missatge) dirigit a la nostre alcaldessa. El twit era aquest: 'Retallem carnaval i no els Premis Sant Cugat? Aquest Ajuntament prioritza el glamour a la tradició i la festa @mconesapages #etfelicitofill'. Si bé cal dir que la meva indignació era palpable, aquesta es va transformar en estupefacció en llegir la resposta: 'T'equivoques, la tradició són els Premis no pas el Carnestoltes. Des dels anys 80 que es fa el Santcugatenc de l'any...'

Xoca. I molt. D'entrada el to. Però deixant les formes al racó, em preocupa el fons. El Carnaval no és una tradició? De fet, no és anterior al Santcugatenc de l'any?

Anem a pams. Consti que no critico el premi Santcugatenc de l'any (hi estic totalment a favor). Critico els Premis Sant Cugat. Un nou format que encalça més àmbits (bé) però amb un pressupost, segurament, un xic desmesurat (malament).

Però entrem al Carnaval. D'entrada, Carnestoltes és un personatge, no la festivitat. La festivitat és el Carnaval. Celebrem la Castanyada o la Castanyera? Després; no és una tradició? Doncs, casualment, per les mateixes dates, arreu del món se celebra una festa amb el mateix nom. De Roses, passant per Sitges, saltant a Venècia i continuant per Rio de Janeiro no acabaríem mai d'esmentar llocs on se celebra aquesta 'no-tradició'. El Carnaval no és una tradició?

Felicitats, alcaldessa, comença amb mostra de coneixements històrics i marcant una línia de govern.

CARLES MAYOL és estudiant