El Conte de la Lletera 2.0: Censura i Diversitat

Víctor Hidalgo

Publicat: dissabte
Opinió| Columnes

Hi havia una vegada, en una vall autosuficient i ecofeminista, una jove lletera anomenada Aina (ella/elle). L'Aina era una lletera orgullosa, deconstruïda, i plenament subvencionada pel Programa de Narratives Lletres i Dissidents del Ministeri de Cultura Pluriversal.

Cada matí sortia amb el seu carretó de beguda vegetal amb essència de llet (sense lactosa, sense patriarcat, i amb valors). I mentre caminava, somiava:

-Amb aquesta beguda faig formatge de castanya, el venc al mercat sostenible queer, després obro un canal de Twitch on llegeixo textos d'espècies en perill d'extinció, i amb els beneficis... faig un centre de desintoxicació d'ideologies caducades.

I tot li anava superbé. El poble l'adorava; li feien mencions en articles de VilaWeb, TikToks, i fins i tot li van oferir un segment a TV3: "Ordeñar sin opresión".

Però a pocs camps de distància vivia l'Héctor Fidalgo, un ramader de tota la vida. Hetero, cis, carnívor, i que tenia un canal a YouTube anomenat "Llet Nacional". Les seves vaques es deien "Don Pelayo", "Isabel" i "Fernando".

L'Héctor també somiava:

-Amb aquesta llet faig iogurt, regento un comerç low cost, publico un llibre: "El camp no es toca", i explico al meu podcast que els homes són homes i prou.

Penja el primer episodi titulat: "Defensant el sentit comú".

Al minut 2, YouTube li posa una advertència.

Al minut 4, li tanquen el canal.

Al minut 5, està a X (abans Twitter) cridant "NO ENS DEIXEN PARLAR!!!".

Mentrestant, l'Aina rep un premi d'Òmnium Cultural, obre una exposició de llet performativa a Fabra i Coats, i Netflix li encarrega una docu-sèrie: "L'activisme: una història no binària".

L'Héctor acaba enganxant cartells als finals per mirar de vendre llet clandestina a Telegram.

Moralitat de la història:

Si vols progressar, millor deconstruït que censurat.

VÍCTOR HIDALGO és militant de Vox Sant Cugat