Inicia sessió 
Registra't
Cada cop que permetem que aquestes pràctiques es repeteixin, estem cedint terreny, estem cedint drets. Estem dient que està bé que els grans propietaris, que acumulen riqueses a costa de les necessitats bàsiques de la gent, no assumeixin responsabilitats. Estem acceptant que la gent gran hagi de patir per no perdre allò que justament els dona estabilitat i seguretat, o que la gent jove vegi l'emancipació com un somni llunyà o un privilegi. És això el que volem com a societat? Estem disposats a normalitzar l'assetjament i la violència immobiliària com a part del joc?
Si no posem un límit, el dret a l'habitatge deixarà d'existir com a tal. No podem permetre que els especuladors segueixin decidint qui pot viure dignament i qui no. És imprescindible regular el mercat, protegir els drets de les persones i garantir que ningú es vegi obligat a abandonar la seva llar perquè algú vol guanyar més diners. Hem de responsabilitzar els propietaris que incompleixen, perseguir la negligència i posar fi a aquesta impunitat que deixa les vides de molts en mans d'uns pocs.
Com a CUP considerem d'obligació que l'Ajuntament doni suport a les famílies afectades i que s'implementin mesures efectives per protegir els drets de les persones davant la violència immobiliària. Cal que les administracions es responsabilitzin i liderin el canvi cap a un model que garanteixi el dret que hauria de ser l'habitatge. Fins on estem disposats a arribar com a societat abans d'entendre que el dret a viure amb dignitat ha d'estar al centre de les polítiques públiques, i no al servei dels interessos econòmics d'uns pocs?
Com pot ser que l'habitatge, que hauria de ser un espai de vida i seguretat, s'hagi convertit en una eina de lucre, desigualtat i patiment? Aquest cas no és un fet aïllat, sinó la conseqüència directa d'un sistema que tracta l'habitatge com una mercaderia en comptes d'un dret fonamental. La responsabilitat és compartida: d'una banda, els grans tenidors que no han complert amb les seves obligacions de manteniment, i de l'altra, les administracions que, amb la seva inacció, s'erigeixen còmplices d'aquesta injustícia. Estem disposats a seguir acceptant que les lleis protegeixin els especuladors en lloc de les persones?
No es pot seguir acceptant que qui incompleix les seves obligacions acabi decidint qui té dret a viure amb dignitat. Cal posar un límit, regular el mercat, garantir els drets de les persones i responsabilitzar els grans propietaris que han actuat amb negligència. Si no revertim aquesta situació, estarem condemnats a un futur en el qual viure amb dignitat sigui un privilegi per a pocs, i no un dret fonamental per a tothom.
ARIADNA SIERRA és regidora de la CUP Sant Cugat
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.