Fa unes setmanes corrien per xarxes socials les imatges en vídeo de dues persones practicant sexe al bell mig del que semblaria la Rambla del Celler. El vídeo va arribar a la redacció de Cugat Mèdia un vespre a través d’un estudiant en pràctiques que de seguida ho va exposar a la periodista que portava l’edició de la tarda. «Què fem amb això?»

Hem vist incomptables vegades com s’escampen ‘bulos’, vídeos editats o imatges fora de context (vídeos antics que es reenvien com si fossin d’ahir). El primer que calia resoldre era si allò era un fet real, actual i si es confirmava que la localització era Sant Cugat (rellevant per a nosaltres com a mitjà local).

La font

Valorar la qualitat de la font informativa era una premissa ineludible. L’emissor de la piulada (un mitjà privat conegut pels seus continguts sensacionalistes), no ens resolia l’autenticitat dels fets. Vam buscar fonts oficials: Policia Local, Ajuntament, Mossos d’Esquadra.

Quina és la notícia?

El nostre compromís és informar sobre el que passa a la ciutat, però què aporta parlar d’un vídeo pornogràfic a banda de moltes visites? Hi ha realment un fet noticiable?

Per determinar si aquell era un esdeveniment rellevant per a la ciutadania, vam decidir valorar la viralitat del document (mètriques d’abast) i el seu impacte social (hi havia un debat ciutadà o l’instigaríem nosaltres amb la nostra publicació?).

Vam iniciar investigacions. Volíem saber si s’havia comès alguna infracció. Després de consultar les ordenances públiques de convivència vam cloure que aquella conducta no quedava explicitada al document.

Drets i deures

Mentre anàvem desgranant els fets, reflexionàvem sobre quin tractament havíem de donar a la notícia si finalment decidíem fer-ne cobertura.

En cap cas ens vam plantejar difondre el vídeo o imatges del mateix, però exposar els fets públicament tenia conseqüències.

Sabíem si les persones que el protagonitzaven eren menors d’edat? La protecció de la infància i l’adolescència és un deure fonamental de tots els mitjans, especialment dels mitjans públics. Els documents gràfics ens van fer descartar aquesta hipòtesi.

Sabíem si els perpetradors es trobaven en plenes facultats o si estaven en situació de vulnerabilitat (la seva capacitat de decisió havia quedat alterada pels efectes de l’alcohol, estupefaents o substàncies psicotròpiques)? Tot i que les imatges feien difícil la identificació dels autors, algú conegut els podria reconèixer; havíem de vetllar per la preservació dels seus drets.

Quin impacte podria tenir per a l’audiència, especialment la més jove? Podríem propiciar un efecte crida?

Trucada a Premsa

L’Ajuntament té un departament de comunicació que vehicula totes les gestions i consultes referents a la Policia Local. Volíem saber si tenien coneixement d’aquests fets, si s’havia produït cap detenció, identificació o denúncia.

L’Ajuntament va confirmar que la Policia Local havia identificat la parella, que estava sota els efectes d’estupefaents. No hi havia denúncia.

Gir de guió

Seguidament, els emissors inicials de la informació van retirar la piulada.

Moment de fer balanç

Tot i ser un fet extraordinari, no vam considerar que fos rellevant per a la ciutadania, atès que no hi havia denúncia, ni responsabilitat civil i la viralitat del document no era elevada. No teníem context temporal del vídeo. Només confirmació que els fets s’havien produït a Sant Cugat. A més, la publicació de les imatges podria haver compromès el dret a la intimitat de dues persones en situació de vulnerabilitat. Vam valorar també que l’impacte social de fer d’altaveu d’unes imatges pornogràfiques (encara que no s’ensenyessin), a què podrien tenir accés menors, era molt perniciós. Vam descartar la publicació.