Des dels més grans als més petits, bona part de la canalla dedica unes hores a la setmana fora de l’escola a l’aprenentatge de l’idioma més estudiat del món. Però per què les famílies busquen aquest reforç? Per quins mètodes d’aprenentatge es decideixen? Hi ha una edat idònia per començar a aprendre una segona llengua? I els resultats d’aquest aprenentatge, són els esperats? Cugat Mèdia busca respostes a aquestes i altres qüestions sobre l’anglès a través de veus expertes. Malgrat que l’anglès l’estudien la gran majoria a l’escola, la sensació de les famílies és que el nivell assolit no és suficient. La cap d’estudis d’Sprint Idiomes, Asun Ricart, identifica tres raons. L’anglès s’ha convertit en la llengua de comunicació mundial en molts àmbits -tecnològic, científic, comerç internacional- i “els pares ho veuen necessari per entrar en aquest món professional i competitiu”, diu Ricart. La segona raó -continua explicant- és que “en aquests temps és un requisit per buscar feina”. I la tercera és que “potser a l’escola encara no s’han posat les piles”, afirma. “Les hores d’anglès a l’escola són massa poques”, assegura la cap d’estudis, que ho veu més aviat com un “tema institucional i de preparació del professorat”. En aquest sentit, remarca que no es tracta d’una crítica al professorat.

Per la seva banda, Maribel David, directora del centre Helen Doron a Sant Cugat, apunta dues raons. Coincideix amb Ricart sobre el desig de les famílies perquè els fills “estiguin més preparats de cara al futur, que tinguin més opcions d’escollir més feines o augmentin la seva capacitat comunicativa”, però afegeix que els que trien el seu centre també busquen que l’aprenentatge “no sigui un pal, no es faci pesat, sinó que sigui un aprenentatge més lúdic i natural”.

Metodologies i aprenentatge

A l’hora de decidir on portar els fills, les famílies què busquen: fer currículum o simplement que la criatura sàpiga comunicar-se? La directora d’Helen Doron a Sant Cugat afirma que ho volen tot. “Volen que el nen s’ho passi bé, que n’aprenguin, però també esperen un resultat. Per tant, és una combinació de les dues coses”. En aquest punt, Asun Ricart reconeix que “la gran majoria busquen una certificació oficial, però que quan es tracta de nens de primària el que volen és que estiguin en contacte amb la llengua i facin un aprenentatge natural”. A Sprint Idiomes, que aquest 2023 celebrarà els 50 anys, el sistema pedagògic el marca cada departament. Els més petits -3/4 anys- aprenen d’una manera natural amb dibuixos, cançons … fins a 5è o 6è de primària treballen totes les habilitats: comprensió oral i escrita i l’expressió oral i escrita, després gramàtica i vocabulari. En canvi, els adolescents ja comencen a fer gramàtica “de manera més seriosa, sent una cinquena part de tot el que es fa perquè cal practicar com fer preguntes, no exercicis”, diu Ricart.

Al centre Helen Doron els cursos comencen a partir dels tres mesos i mantenen una metodologia pròpia fins a l’etapa adolescent basada en l’aprenentatge natural de la llengua, com s’aprèn la llengua materna. Maribel David, directora del centre, explica que “el mètode consisteix a escoltar una sèrie d’estímuls en anglès -música, dibuixos, jocs- perquè el cervell pugui treballar de manera autònoma la llengua i la pugui anar assimilant”. És el que s’entén com ‘escolta passiva’, incorporat a la rutina diària de l’infant. “Això combinat amb classes molt lúdiques i molta experimentació fa que l’alumne adquireixi l’idioma de manera natural”, diu David. A Helen Doron fins als 7-8 anys tot l’aprenentatge és oral i la gramàtica s’introdueix de mica en mica també de manera molt lúdica. No és fins als últims cursos d’adolescents, quan els alumnes es presenten als exàmens oficials, que “s’intensifica la gramàtica”.

Tant a Sprint Idiomes com a Helen Doron Sant Cugat els resultats són bons, segons reconeixen les dues expertes. David assegura que “es nota els qui segueixen estrictament el mètode perquè arriben a final de curs amb unes pronunciacions boníssimes i a les notes de l’escola anem molt per davant dels coneixements que corresponen”. Per la seva banda, Ricart explica que “els de primària com aprenen de manera natural parlen i entenen perfectament; seria un A2 sense gramàtica. A secundària acaben amb un ‘PreFirst’, després s’examinen d’un ‘First’ i els que volen continuen amb l”Advance’.

Hi ha una edat per aprendre anglès?

Les dues responsables defensen que és millor de ben petits per fer-ho d’una manera natural. “Per aprendre un idioma necessites usar-lo i sentir-lo, per això recomano a les famílies que mirin dibuixos o sèries en anglès perquè, combinat amb les classes, és la manera més ràpida per aprendre bé”, apunta Asun Ricart. I si l’anglès continua o no sent una assignatura pendent, les opinions són dispars. David creu que “cada cop ho és menys perquè el nivell, en general, és més alt ara que fa uns anys i, a més, estem en una aprenentatge continu a través de sèries i pel·lícules”. En canvi, Ricart defensa que “si com en els països nòrdics els dibuixos estiguessin en anglès, tots els nens el parlarien i l’entendrien, i només els caldria estudiar la gramàtica. El problema és que tot està traduït”, lamenta.