Què volem ser de grans? Aquesta és una pregunta molt freqüent i més ara que s’apropen el final de curs i les proves d’accés a la universitat. Cugat Mèdia parla amb el formador de l’entitat santcugatenca EdBuilding Josep Lluís Serrano, actualment creador d’espais d’aprenentatge i formador de professorat, qui admet que el moment en què acaben els cicles formatius del Batxillerat o l’ESO es considera una etapa difícil, però el que realment és complicat és prendre decisions i fer-se’n responsable.”El fet de triar el camí educatiu no pot ser una qüestió d’un moment, és una decisió que s’ha de meditar durant tota l’etapa educativa”, explica Serrano. “S’ha de tenir en compte que els tres factors fonamentals per triar el nostre camí formatiu són l’entorn familiar, l’entorn escolar (activitats de les quals es nodreix el jove) i l’entorn íntim (influències que rep el jove)”, afegeix. A tot això se li suma les aptituds de cada persona, els interessos vitals i professionals i l’estil de feina que el jove vulgui escollir.

Es considera que l’adolescència és una etapa en què els joves encara no s’acaben de conèixer bé a si mateixos. Segons Serrano, això és una vella creença: “Els joves es coneixen molt bé i molt més del que ells es pensen”. El paper de la família és molt important perquè la seva finalitat ha de ser ajudar a preparar al llarg del temps l’orientació del seu fill o filla. “Ha d’animar a prendre la decisió i donar permís a l’error” declara el formador. De fet, pot passar que s’esculli un grau que no agradi i decidim canviar de carrera universitària o triar fer un any sabàtic o d’inspiració per treballar en àmbits de voluntariats o aprendre idiomes. “Disposem d’instruments per reprendre els estudis perquè no ens podem permetre que un jove deixi de formar-se”, confirma el membre d’EdBuilding. Tot i això, no cal que tothom faci el mateix en el mateix moment: “S’han de trencar els estàndards”. De la mateixa manera que tampoc cal que tothom vagi a la universitat, hi ha altres alternatives igual de beneficioses com els cicles formatius, els graus mitjans o superiors.

D’altra banda, Josep Lluís Serrano afirma que mai no se li pot imposar al jove quin ha de ser el seu itinerari formatiu. “Les famílies aboquen les expectatives frustrades als fills i això és un error, que a més, acostuma a sortir malament”, afirma. La responsabilitat de les famílies és assegurar que es prenguin decisions meditades i coherents a través de l’autoconeixement del jove i permetre que es pugui equivocar, ja que aquesta és la millor forma d’aprenentatge.