La pandèmia ens va ensenyar que encara que estiguéssim tancats a casa, podíem continuar connectats amb el món a través de les xarxes socials. La principal finalitat d’aquestes eines digitals són la informació, l’aprenentatge, però sobretot l’entreteniment. L’aplicació estrella des de la pandèmia és TikTok. Actualment, l’app xinesa, és la més descarregada a tot el món i és la preferida entre la Generació Z i Millennials. L’acceleració digital ha fet que cada vegada sigui més freqüent que els infants tinguin un dispositiu intel·ligent i de rebot que siguin usuaris a les xarxes socials en edats primerenques.A Espanya, l’article 13 del Real decret 1720/2007, estableix que l’edat legal per tenir xarxes socials és a partir dels 14 anys. Encara que, moltes criatures d’edats inferiors, ja tenen el desig de ser partícips a les xarxes socials. Cugat Mèdia parla amb José Llorca Sánchez, educador social del Centre de Salut Mental Infanto Juvenil (CSMIJ) de la Mútua Terrassa, de Terrassa i Sant Cugat. “L’edat per poder penjar contingut a les xarxes socials hauria de ser cap als 16 anys, ja que és quan es té suficient criteri i educació sobre el que comporta l’ús d’aquestes aplicacions”, explica José Llorca.

Instagram és un altre de les aplicacions preferides. Se centra molt a ensenyar el cos i l’estil de vida excepcional. És una aplicació on només hi ha lloc per ensenyar la millor cara de la vida. José Llorca confirma que aquests continguts poden afectar la salut mental, ja que “pot afectar l’autoestima i pot comportar frustració”. A més, confirma que “els ‘influencers’ poden arribar a fer molt mal en aquest aspecte, ja que fan un ús idíl·lic de la seva vida a les xarxes socials. Comporta que altres usuaris puguin arribar a comparar-se amb els ‘instagramers’, això pot afectar negativament”.

Una altra cara de la moneda és l’interès de la família per saber què fan els seus fills a les xarxes socials. “Les famílies han d’estar al dia per ser un element pedagògic i ser coneixedors de com els hi pot estar afectant els seus fills l’ús d’aquestes aplicacions. Llorca defensa que no s’ha de revisar el mòbil per saber què fan a les xarxes socials, sinó que “s’han de donar les eines perquè sàpiguen saber-les gestionar correctament”, declara Llorca.

Arran de la pandèmia el temps diari que passem davant de pantalles ha augmentat fins a cinc hores diàries. José Llorca explica que “el més important és combinar les hores davant de pantalla amb altres activitats. També es pot pautar el temps amb el mòbil a partir del vespre i la nit, no és bo dormir amb el mòbil a l’habitació o mirar pantalles abans d’anar a dormir, ja que pot provocar insomni”.

Diversos estudis confirmen que les xarxes socials són addictives. TikTok és la més addictiva de totes, ja que els vídeos breus d’entre 15 i 20 segons fan que l’usuari consumeixi un vídeo rere l’altre sense saber parar. D’altra banda, José Llorca declara que les xarxes socials també tenen aspectes positius perquè “són beneficioses perquè ens acosta a la gent en un context on el món és globalitzat”. Finalment, recalca la importància de les escoles i famílies en la formació dels infants sobre els usos de les xarxes socials.