Certeses i mentides sobre el coronavirus
Cugat Mèdia respon de la mà de dos viròlegs dubtes sobre la transmissió del SARS-Cov-2.
El coronavirus segueix entre nosaltres i aquests mesos de pandèmia han servit per conèixer-lo millor, però també per generar falsos mites sobre la seva transmissió i el seu tractament. Cugat Mèdia resol aquestes preguntes de la mà de dos membres del grup d’investigació de coronavirus de l’IRTA-CReSA, Joaquim Segalés i Júlia Vergara-Alert.
El virus es transmet per l’aire?
Segalés explica que encara hi ha incògnites en aquest aspecte. Si bé s’ha trobat presència de partícules a l’aire amb una permanència de fins a una hora si es deixa anar en un espai tancat una quantitat elevada o molt elevada de virus, cal recordar que es necessita una concentració important del virus per arribar a contagiar-se. De la mateixa manera, una interacció molt breu amb algú contagiat també limita molt la transmissió.
Es pot transmetre a través de superfícies?
Sí, especialment si no són poroses (com el plàstic i, sobretot, l’alumini), però ens trobem en la mateixa situació que en l’anterior pregunta. Una concentració petita de virus és difícil que generi una infecció suficient. Això sí, Vergara-Alert assenyala que és convenient desinfectar correctament les superfícies, especialment als llocs públics i al transport. Segalés demana, això sí, sentit comú, no cal desfer-se de tot l’alumini de casa.
La temperatura afecta el virus?
Aquest virus no aguanta bé la calor i la sequera. Amb humitat relativa elevada i temperatura baixa es manté viable més temps. Però el problema en aquest cas és que es transmet a través de les vies nasals i que en concentracions de gent molt a prop els uns dels altres, es produeixen contagis faci fred o calor a l’exterior. Ens hauria agradat que hi haguessin menys casos, però es van donant petits brots a diferents parts del món. Per exemple, en llocs com escorxadors es continuen produint aquests contagis.
Banyar-se és segur?
Sí, tant a la platja com a la piscina, i també als rius, sempre que no hi hagi un gran nombre de persones. Es tracta, de nou, de mantenir les distàncies i l’aigua de les piscines i del mar ajuden a dissoldre qualsevol concentració de virus. ‘És més probable contagiar-se fora de l’aigua que a l’aigua’, remarca Segalés.
El virus prové d’algú que va menjar un ratpenat?
Prové originalment del ratpenat, però tot indica que hi va haver una espècie intermèdia que va ser hoste del virus abans de passar als humans. Cal remarcar que aquest salt entre espècies és habitual i que es produeix constantment però mai fins ara s’havia donat el cas que tingués la capacitat de transmetre’s entre humans tan fàcilment.
Per què és efectiva la mascareta, la distància social i la higiene de mans?
Les microgotes en les quals viatja el virus és d’entre un metre i un metre i mig, que es pot ampliar en el cas d’estar corrent o fent algun tipus d’esport. La mascareta actua com a barrera, bé sigui de tela, les higièniques, o amb filtre per evitar que el virus accedeixi al nostre cos a través de les vies respiratòries. En la mateixa línia, la higiene de mans evita la transmissió quan ens toquem. Un sabó normal i corrent inactiva el virus. Vergara-Alert remarca, però, que la neteja ha de ser a consciència, que no n’hi ha prou amb passar-hi una mica d’aigua.
Beure o injectar-se lleixiu et pot protegir?
No. Encara que tingui propietats desinfectants, l’única cosa que podria aconseguir és eliminar el virus als llocs on passi, però no evitar-ne la replicació. Això, evidentment, si no es té en compte la resta d’efectes perjudicials que pugui tenir. El lleixiu, en molt petites quantitats, pot servir per desinfectar superfícies o alguns aliments, però sempre dissolt en molta aigua i amb precaució.
Hi ha medicaments contra el coronavirus ja o només serveixen per atenuar-ne els símptomes?
Es treballa ara amb fàrmacs utilitzats en altres malalties i que han demostrat tenir algunes propietats per aturar els símptomes del virus. Ja han passat totes les regulacions i per tant poden servir per pal·liar alguns casos. L’ideal, explica Vergara-Alert, seria trobar un fàrmac específic, però de moment no s’ha pogut fer. S’han trobat alguns medicaments, assenyala Segalés, com el remdesivir o els corticoides en casos d’inflamacions molt greus, tot i que no té efecte antivíric. En el cas de la hidroxiclorina, hi ha estudis que hi donen suport i d’altres que no. ‘Hi ha molt camí per córrer’, conclou.
Les mascotes poden contagiar el virus?
Els gats, sobretot, i els gossos en menor mesura, són susceptibles a la infecció. I sabem que els gats poden transmetre’l entre ells, però cal tenir en compte diversos aspectes pel que fa a la transmissió a les persones. Un gat, si s’ha infectat, ho ha fet del seu propietari, per tant ja haurà passat aquesta situació i la resta de la família és més probable que es contagiï de les persones que del mateix animal. Per arribar a infectar-se, una persona que vingués de fora hauria de tenir un contacte molt directe. ‘No podem dir que és impossible, però sí negligible, no hi ha ni un sol cas on s’hagi transmès a una persona’, conclou Segalés. Això sí, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana rentar-se les mans i les potes als animals domèstics, però no només pel coronavirus.
Els aires condicionats transmeten la malaltia?
D’entrada, no, però la informació sobre el tema és molt limitada. Sabem que la incidència és molt limitada. Si som en un lloc molt petit, amb molta gent i durant molta estona correm el risc de contagiar-nos, però no per acció de l’aire condicionat sinó per la resta de factors. Això sí, cal prendre precaucions per evitar que recirculin el mateix aire i sempre en la mateixa direcció.