Si una cosa generen les xarxes socials són polèmiques de tota mena. Més o menys buides de contingut i transcendència segons els casos, aquesta setmana a l’eduCAC ens fixem en una per les implicacions que té per als infants, els joves i per a la nostra pròpia educació mediàtica. 

Una coneguda xef que fa de jutgessa en un dels programes amb més audiència de la televisió convencional, MasterChef, publicava al seu perfil d’Instagram un vídeo en què renyava el seu fill, amb síndrome de Down, per haver mirat la televisió fora d’hores i sense permís, mentre el nen plorava desconsoladament i se’n disculpava. 

I al dia següent a les xarxes, reaccions, moltes, i de tota mena: els que li demanaven que retirés el vídeo del nen per respecte a la seva intimitat, i els que l’aplaudien per fer-ho, perquè, suposadament, aquest vídeo dona visibilitat al dia a dia de famílies amb nens i nenes amb aquesta síndrome. Fins i tot hi ha els que la defensen perquè és la mare i hi té tot el dret. Aquests eren alguns dels motius en disputa. 

Tot això ens porta a parlar de nou sobre el sharenting (de share –compartir– i parenting –criança–), és a dir, publicar a les xarxes socials imatges, vídeos, informació dels fills i de la seva educació, etc., en alguns casos gairebé des del moment de la concepció. Hi ha qui ho fa com a àlbum digital propi i per l’infant quan sigui gran, com una forma de compartir amb amics i família l’alegria de la casa, hi ha qui en fa un modus vivendi… 

Quins són els riscos o les implicacions de compartir aquesta mena de contingut a les nostres xarxes socials? Aquests dies se n’ha parlat força, des de diverses perspectives, molt lligades entre elles:  

• Legal: la publicació de continguts sobre menors a les xarxes socials no està regulada per llei. Fins als 14 anys, doncs, la responsabilitat de publicar una fotografia és del pare i de la mare i, a partir d’aquesta edat, requereix el consentiment del nen. Tot i això, cal no oblidar que el dret a la pròpia imatge és un dret fonamental de la persona i protegir-ne la intimitat en el cas dels menors, una obligació dels pares. La sobreexposició continuada vulnera el seu dret a l’honor, a la protecció de les seves dades i a la seva privacitat familiar.
• Seguretat: la sobreexposició continuada pot col·locar a nens i nenes en situacions d’assetjament, a més del risc d’una utilització fraudulenta o no consentida de la seva imatge per part d’altres. De fet, l’informe anual d’UNICEF de 2017 (The State of World’s Children 2017) assenyala que la manca de consciència dels pares en aquest sentit pot causar danys en el benestar infantil, com poden ser la utilització de les seves imatges per xarxes de pedòfils, però també la interferència en la seva capacitat per autorealitzar-se, per autodefinir-se, per crear la seva pròpia identitat i, fins i tot, trobar feina. 
• Identitat digital: lligada amb les dues primeres; amb tota la informació que aboquem a la xarxa sobre el nen o nena, estem deixant un rastre digital que ressegueix el seu dia a dia, i que en el futur el condicionarà. Tot i que restringim els nostres perfils, hem de ser ben conscients que de tot allò que publiquem a la xarxa, en perdem el control.

Quan compartim una imatge del nostre fill o filla a les xarxes, segurament no hi pensem en tot això. En el moment de “publicar”, pensem en la cara tan divertida o tan bufona que ens acaba de fer i ho volem compartir amb amics i familiars, i aquest fet és absolutament normal i comprensible. Així doncs, com ho podem fer per intentar que sigui de la forma més segura possible? 

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades va publicar el passat mes de juny, unes recomanacions adreçades a les famílies en aquest sentit, com per exemple:

• No publicar imatges en què el menor pugui ser fàcilment recognoscible.
• No crear perfils específics dels fills a les xarxes socials.
• Desactivar la geolocalització quan no es necessiti i vigilar amb les metadades que poden permetre la localització. 
• No publicar el nom dels infants, la data de naixement, l’adreça o els gustos perquè pot donar pistes per al frau digital, per desxifrar contrasenyes, accedir a comptes personals, robar credencials, etc. 
• Abans de publicar res, preguntar-nos si el nostre fill hi estaria d’acord i com pot afectar a la seva intimitat, tant la més immediata, com en el futur.

A més ha publicat un vídeo on n’explica els riscos, que us recomanem. 

El sharenting és un tema força complex, com ho mostren les abundants investigacions i articles de tota mena que aborden el fenomen, i aquí n’hem fet tan sols una pinzellada. Però, a part de la perspectiva legal, de seguretat i d’identitat digital, des de l’eduCAC volem reflexionar sobre una quarta: 

mares i pares que ens preocupem per la informació que comparteixen sobre ells mateixos els nostres fills i filles a les xarxes, quin exemple els hi donem nosaltres? Som curosos amb allò que hem mostrat/mostrem sobre ells i sobre la nostra vida a les xarxes socials? Som conscients que faran allò que fem, i no el que els hi diem que facin? 

Com ens comportem nosaltres a les xarxes socials i com filtrem o no el contingut que compartim influirà en com ho fan ells. Si tenim això ben present en la nostra vida digital, probablement ens ho pensarem més d’un cop abans de publicar res.