Els joves parlen: ‘No som conscients del temps que es perd amb el mòbil’
Cugat Mèdia parla amb dos adolescents per conèixer l’ús que fan del telèfon mòbil
FOMO són les sigles en anglès de ‘Fear of missing out’, és a dir, la por de perdre’s el que està passant. Això s’ha convertit en lema de vida per a molts adolescents, fins al punt que la necessitat d’estar amb el mòbil en tot moment és incontrolable, afectant fins i tot l’horari lectiu. Així, el jovent usava aquests dispositius furtivament: sota la taula, entre els llibres o al lavabo. El curs escolar 2024-2025 ha començat amb la prohibició total dels mòbils a les escoles, mentre que als instituts es permet per a ‘usos educatius’. Cugat Mèdia ha parlat amb dos estudiants per conèixer com estan vivint la mesura.Al mòbil ho tenen “tot”. Ho diuen els estudiants de segon de Batxillerat Joan Gimeno (institut Angeleta Ferrer) i Pedro Cerdán (Liceu Politècnic), que reconeixen que és en la concentració on han notat més el fet d’usar aquests dispositius en el dia a dia. De fet, admeten que els costa molt controlar “l’impuls” d’agafar el mòbil. Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, un de cada tres alumnes de quart d’ESO utilitza el mòbil més de tres hores al dia.
En el cas de Joan Gimeno, té mòbil des dels 12 anys, per tal de facilitar el contacte amb els seus pares. Pedro Cerdán, per la seva banda, no el va tenir fins als 15 anys. Explica, això sí, que fins aleshores “no va tenir la necessitat de tenir-lo”. Amb aquest bagatge, ara coincideixen que “fins als 16 anys ningú no hauria de tenir mòbil”. Un conscens al qual també arriben el neurodivulgador, Diego Redolar i el portaveu de REUTE, Hèctor Verdú en unes entrevistes a Cugat Mèdia.
Són conscients de l’impacte que aquests dispositius tenen sobre ells, però celebren “l’autonomia” que aquest aparell els proveeix. Ara bé, la manca de comunicació no verbal o la impaciència per obtenir una resposta els ha dut, en més d’una ocasió a tenir malentesos amb els amics. De fet, creuen que són situacions que, fora del món virtual, s’haurien pogut evitar. En aquest sentit, expliquen que els costa molt més expressar-se a través d’aquesta tecnologia i reconeixen que al final del dia “no és el mateix veure-ho que viure-ho”.
Ara, usen els mòbils, sobretot, per parlar amb altres persones i per jugar.
Xarxes socials
Les xarxes són un espai “amigable” per als joves. Ara bé, Gimeno veu clar que són “addictives”. “És com fumar, però sense el component de la droga”, compara. El jove també parla sobre “la dopamina” que produeix consumir el contingut de xarxes com Instagram: “És una cosa absurda, però comences a ‘scrollejar’ i et calmes, et tranquil·litzes”.
L’estudi de la Diputació constatava que el 62% dels nois i el 77% de les noies de quart d’ESO utilitzen les xarxes socials de dilluns a divendres. “Com no mirem la televisió, és una de les poques maneres d’informar-nos nosaltres”, justifica l’estudiant de l’Angeleta. Ara bé, admet que no són conscients “del temps que es perd amb el mòbil”.
Restriccions
Pel que fa als límits del mòbil, expliquen que en un inici, quan se’ls va entregar el mòbil, se’ls permetia utilitzar-lo amb un seguit de restriccions i acords previs amb les famílies. Ara, són unes mesures que s’autoimposen ells: asseguren que sovint revisen el control del benestar digital incorporat en el mateix mòbil o s’estableixen un límit de temps d’ús de certes aplicacions. De fet, Cerdà va més enllà i explica que amb uns amics han incorporat la “política” que, quan es vegin, queda prohibit utilitzar el dispositiu.
Pel que fa a la nova normativa que prohibeix el mòbil a les aules, admeten que la veuen amb bons ulls, la veuen “lògica”. No obstant això, puntualitzen que no creuen que sigui “necessària” durant el batxillerat.