Rigor periodístic 

En temps clickbaits, audiències a qualsevol preu i lluita per ser el primer a dir una notícia, cal tenir el cap fred quan t’arriba una mitja-notícia llaminera que saps que et reportarà moltes visites a la web. El rumor és el pitjor enemic d’un periodista. Encara sàpigues que el rumor té una base de veracitat, fins que no tinguis tota la informació cal ser molt caut. 

A Cugat Mèdia apliquem aquesta màxima del Periodisme amb molt de rigor des de sempre, i el darrer cas on ho vam demostrar va ser amb la notícia del presumpte assetjador a la porta de l’escola Gerbert d’Orlhac de principis de desembre. Aquest cas ens serveix de bon exemple de la manera que tenim de treballar al mitjà de comunicació públic de Sant Cugat. 

La manera com arriba la informació a un mitjà local és diferent de com arriba a un mitjà d’àmbit nacional. En un municipi tot és més proper, i un conegut que sap que treballes a la ràdio local et pot enviar un Whatsapp amb qualsevol informació caçada al vol en una conversa de bar. Per aquest motiu, confirmar totes aquestes informacions parcials és bàsic, i no sempre és fàcil ni ràpid d’aconseguir. 

En el cas del Gerbert, l’1 de desembre a un redactor de Cugat Mèdia li van dir que un home havia assetjat una nena a la porta del Gerbert d’Orlhac i que la direcció de l’escola estava preparant una carta per enviar als pares. Vam decidir esperar a veure la carta, on deia que els pares de la nena havien anat als Mossos, i els vam trucar. Ens van confirmar que s’havia interposat una denúncia, però la policia ens va dir que a la denúncia s’especifica que l’home en cap cas hauria parlat a la nena ni s’hi hauria acostat. Amb aquesta informació (la carta de la direcció de l’escola + la resposta dels Mossos) vam debatre internament què fer, si publicar o no publicar. Per un costat els Mossos li treien ferro al cas, però per l’altra teníem la carta de l’escola que evidenciava que alguna cosa havia passat i els pares estaven espantats. Solució? Publicar una notícia posant tota la informació en la seva justa mesura, amb totes les precaucions i condicionals possibles, i només donar per bona la informació que teníem contrastada. El resultat va ser aquest

L’endemà al matí, però, vam rebre un missatge de Whatsapp al telèfon mòbil de la redacció. Era la mare de la nena del Gerbert que ens deia que no era cert que l’home no s’apropés a la seva filla, com ens van dir els Mossos, i que la seva filla no s’havia espantat per no res. Li vaig demanar si això ho havia dit a la policia i si constava a la denúncia i em va dir que sí. Li vaig demanar si em podia enviar la denúncia per llegir-ho directament, ho va fer, i així constava al text policial, així com la descripció precisa de l’home i del cotxe que va fer la seva filla. Amb aquesta informació li vaig preguntar si li podíem fer una entrevista gravada explicant l’experiència, i va dir que sí. Aquesta va ser la notícia publicada l’endemà

Notícies com aquestes, si no es tracten amb rigor, poden generar una alarma innecessària. Els mitjans de comunicació, en especial els locals, més propers als ciutadans, hem de ser molt responsables amb tot allò que publiquem. Amb la informació del primer dia no podíem afirmar coses que corrien pels grups de Whatsapp de pares de la comunitat educativa del Gerbert d’Orlhac. L’endemà, amb la denúncia a la mà i el testimoni de la mare, vam poder ampliar la informació, però sempre ajustada. Per un costat, les paraules de la mare sempre entre cometes i atribuïdes a ella, i per l’altra la informació que consta a la denúncia. 

Ni una coma més, ni una coma menys. El rigor periodístic és una màxima per a Cugat Mèdia.