Adolescència i ‘reality shows’: Com evitar normalitzar conductes tòxiques
El ‘reality show’ és un gènere televisiu que ja fa temps que s’emet a televisió. N’hi ha alguns de més antics, com ‘Gran Hermano’ i ‘Supervivientes’, i altre més actuals com ‘La Isla de las Tentaciones’. Aquest ha tingut un gran impacte i s’ha convertit en el fenomen televisiu més vist a Espanya entre els joves d’entre 16 i 34 anys. S’han fet fins a quatre temporades i, tenint en compte el gran èxit, se’n prepara una cinquena per a aquest 2022. Aquest programa de telerealitat posa a prova a parelles que han de demostrar el seu amor enfrontant-se a grups de solters i solteres, que tenen com a objectiu fer que un dels membres de la parella caigui en la temptació. Programes com ‘La Isla de las Tentaciones’, o la versió americana ‘Too Hot to Handle’, normalitzen conductes tòxiques entre parelles. Els protagonistes d’aquests programes són els atacs d’ansietat, la gelosia i les mentides. Cugat Mèdia parla amb Enric Bastardas, formador de l’entitat santcugatenca EdBuilding, especialista en PNL (Programació Neurolingüística) i formador de joves a instituts, per explicar sobre com influeixen aquests comportaments entre l’adolescència.
“Programes com ‘La Isla de las Tentaciones’, normalitzen conductes que, en cap cas, haurien de considerar-se normals. Aquests models fan mal als nostres joves, ja que poden arribar a pensar que perquè la seva vida sigui exitosa, ells han de seguir el mateix camí que els protagonistes d’aquests xous”, explica Bastardas d’EdBuilding. Avui en dia hi ha molts possibles referents per a un jove: ‘influencers’, ‘youtubers’ o ‘streamers’. “Quan s’agafa algú de model només se li veu la part bona, i pot fer pensar que participar en un ‘reality’ sigui una manera molt fàcil i ràpida cap a la fama i els diners. El que passa és que aquesta fama nascuda de la televisió i les xarxes socials té una vida molt efímera si no hi ha cap habilitat al darrere”, reafirma Bastardas.
Per contrarestar les relacions tòxiques, siguin d’amor o d’amistat, que es reflecteixen en aquests programes, Enric Bastardas explica que “la clau és atorgar un valor idèntic al meu cap a les altres persones. És a dir, pensar que l’altra persona val tant com jo, d’aquesta manera es construeix una relació sense estereotips i que cuida l’autoestima”.
Pel que fa a la visibilitat del gènere femení, aquest tipus de programes no ajuden al fet que la societat canviï el seu pensament, ja que “dona visibilitat a comportaments masclistes i és el pitjor que es pot fer”, defensa. A partir de l’exemple de la concursant anomenada Fani, que ha tingut més ressò al llarg de les temporades, es confirma que la infidelitat està pitjor vista en les dones que en els homes. “Encara està present a la societat la idea que una dona només pot tenir un home, mentre que un home com més dones tingui, més victoriós i viril és”, exemplifica Bastardas.
Segons les dades d’audiències de Kantar Media, els joves d’entre 13 i 24 anys aporten una quota de pantalla de 45,5%. Encara que, el que més sorprèn és que acumulin 85.000 espectadors de mitjana de nens i nenes d’entre 4 i 12 anys. Enric Bastardas, explica que “el contingut d’aquests ‘reality shows’ no és adequat per a aquesta edat. D’altra banda, recalca que avui en dia és gairebé impossible prohibir algun contingut, per tant, el més important és l’educació i fer veure que aquests models són tòxics i negatius. Per això, una bona solució pot ser mirar el programa en companyia amb els pares. “Si no hi ha un adult al costat, és fàcil que l’adolescent pugui agafar com a model el que veu per televisió”, afegeix Bastardas.