Aymerich, a judici per presumptes irregularitats urbanístiques a Can Mates

El jutjat d'instrucció número 4 de Rubí ha acordat enviar a judici l'exalcalde Joan Aymerich, acusat de prevaricació per presumptes irregularitats urbanístiques quan estava al capdavant del consistori, segons informa Efe. En concret, la jutgessa veu 'indicis de criminalitat' en diverses actuacions urbanístiques a Can Mates per afavorir la implantació de Boehringer Ingelheim. La jutgessa també implica quatre càrrecs de l'equip de govern d'Aymerich, i a tots ells els imposa de manera conjunta una fiança de 5'5 milions d'euros, davant la qual l'Ajuntament és responsable civil subsidiari.

Segons la titular del jutjat, el consistori encapçalat per Joan Aymerich va presumptament cometre cinc irregularitats urbanístiques per afavorir la instal·lació de Boehringer Ingelheim a la zona de Can Mates, en detriment d'altres propietaris.

Els fets es remunten al conveni de compravenda i permuta signat entre l'Ajuntament i l'empresa el 1993, que segons la jutgessa va ser ratificat de manera arbitrària, ja que no va comptar amb la publicitat registral i es van ignorar 'absolutament', diu, els drets dels altres propietaris, entre els quals es troba un veí que es va querellar contra el consistori.

En aquest sentit, la jutgessa entén que en aquest conveni de permuta es va cometre 'una flagrant actuació contrària a les normes urbanístiques'. Entre d'altres aspectes, considera que es van regularitzar unes finques prescindint del reglament de béns de les entitats locals i que el projecte de reparcel·lació va ser acordat en referència a una manifestació de béns de Boehringer 'que no era legal ni clara'.

De fet, aquest projecte de reparcel·lació, segons Efe, va ser declarat nul el 1997 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal català va considerar irregular que s'obligués tots els propietaris afectats a sufragar les obres, que havien de ser assumides per l'administració. En concret, s'exigia als propietaris pagar les despeses d'urbanització del 10% de l'aprofitament mitjà. La resolució també considerava que el projecte de reparcel·lació beneficiava l'empresa i l'Ajuntament amb sòls industrials de més valor, mentre que a la resta de propietaris quedaven amb sòls terciaris.

Ara la jutgessa destaca en el seu escrit que aquest projecte de reparcel·lació va suposar un resultat positiu de 402.000 euros d'estalvi per a l'empresa, mentre que a la resta de propietaris els va suposar un sobrecost de 3'3 milions d'euros. Segons la titular del jutjat, aquest nou planejament urbanístic 'no tenia cap altra finalitat que permetre la implantació de grans empreses', més enllà de la seva viabilitat econòmica.

A més, apunta que l'Ajuntament va concedir la llicència d'activitats a Boehringer sense verificar l'ocupació de l'edifici i que, durant els anys que el consistori va cometre la presumpta actuació irregular administrativa, va obviar els recursos presentats pel querellant.

Davant aquest fets i després d'anys d'investigació, la jutgessa ha acordat enviar a judici l'exalcalde Joan Aymerich, l'excap d'Urbanisme, l'excap del servei jurídic d'Urbanisme, l'exarquitecte municipal i l'excap de gestió d'Urbanisme. Per a tots ells la jutgessa els imposa una fiança conjunta de 5'5 milions d'euros.

De la seva banda, la fiscalia, que veu dilacions indegudes per la llarga instrucció del cas, demana una condemna de fins a cinc anys d'inhabilitació per a càrrec públic.

Cugat.cat s'ha posat en contacte amb Joan Aymerich, que ha declinat de moment fer declaracions.