El vianant i el transport públic, punts clau del Pla de Mobilitat
Societat
Publicat el 11/feb/13 per Mar Castro
El Pla de Mobilitat ha fet un pas més aquest dilluns amb la presentació de l'acord marc que compta amb el suport de CiU, al govern, i el PSC, ICV i la CUP, a l'oposició. El pla es desenvoluparà en dues fases de sis anys d'execució cadascuna i amb un pressupost total de 27 milions d'euros. El document aposta sobretot pels vianants i el transport públic, i preveu la vianantització de l'avinguda de Cerdanyola, i la semi-vianantització de part del carrer de Francesc Moragas, l'avinguda Rius i Taulet i la plaça dels Quatre Cantons. El Pla de Mobilitat també inclou una alternativa a la construcció de la ronda sud, tot i que no la desprograma del planejament urbanístic.
L'acord marc del Pla de Mobilitat estableix una jerarquia entre els diferents actors de mobilitat. La prioritat se centrarà en el vianant, seguit del transport públic, el desplaçament en bicicleta i la resta de vehicles privats.
El document s'ha presentat aquest dilluns en roda de premsa i amb representants de CiU, al govern, i el PSC, ICV-EUiA i la CUP, a l'oposició, amb l'excepció del PP que no s'hi ha sumat. Es divideixen les accions en dues grans etapes. La primera estarà compresa entre el 2013 i el 2018 i tindrà un cost aproximat de 5,2 milions d'euros, amb les obres de vianantització a part. La segona, del 2019 al 2024, comptarà amb un pressupost de gairebé 22 milions d'euros.
Vianatització La vianantització del centre és el punt més important del pla perquè tancarà el projecte encetat anys enrere per desplaçar la circulació viària a l'extraradi de la ciutat. En aquest sentit, en els propers anys, els santcugatencs veuran vianantitzada l'avinguda de Cerdanyola i el carrer de la Creu. Un projecte previst en la primera fase, com també ho està la semi-vianantització de la plaça dels Quatre Cantons i dels carrers adjacents: tram entre el carrer de Francesc Moragas-rambla del Celler fins a l'avinguda de Rius i Taulet - carrer d'Anselm Clavé, gairebé a tocar l'avinguda de Lluís Companys. En aquest punt de la ciutat la prioritat serà per als vianants, tot i que s'establirà un pas per al transport públic, les bicicletes i el veïnat amb vehicle privat. A més, es permetrà la càrrega i descàrrega comercial, en hores convingudes, i l'accés a l'aparcament públic de la zona.
Els carrers del centre històric que encara falten per vianantitzar (Sant Bartomeu, Hospital, rambla de Can Mora i plaça de Pep Ventura) també entraran al pla i les obres s'allargaran entre la primera i la segona fase.
Eix viari La vianantització de l'entorn de la plaça dels Quatre Cantons comportarà que parts del carrer de Francesc Moragas i l'avinguda de Rius i Taulet deixin de ser espai de pas obligat del municipi. D'aquesta manera, l'avinguda de Francesc Macià passarà a exercir aquesta funció. A més, es crearà un accés directe que uneixi aquesta via amb l'avinguda del Pla del Vinyet sense haver de passar, per tant, per la rambla del Celler i el carrer de Cèsar Martinell. El barri de Coll Favà serà una nova entrada i sortida de la ciutat amb la construcció, en una segona fase, d'un pont que anirà cap al Centre d'Alt Rendiment (CAR) i l'autopista.
L'acord defineix dues anelles de circulació a Sant Cugat: una primera, al centre, on estarà situada la zona totalment vianantitzada, i una segona, que rodejarà la primera, on conviuran els vehicles privats i els vianants. En tots els trams que sigui possible, les dues anelles seran de doble sentit de circulació. La definició i creació d'aquestes anelles implicarà, per exemple, que la rambla de Ribatallada passi a ser de doble direcció, com ho és ara l'avinguda del Pla del Vinyet.
Tal com estableix el Pla General Metropolità (PGM), es construirà una via que uneixi el trànsit que ve de la carretera de la Rabassada amb el carrer de Safareigs. Això permetrà que els cotxes que vinguin de la Rabassada i que es dirigeixin a Valldoreix o Mira-sol ja no hagin de passar pel centre de la ciutat. Aquesta part del pla està prevista per a la segona fase i, per tant, mentrestant, una part del carrer d'Àngel Guimerà passaria a ser de doble sentit de circulació per fer aquesta funció transitòriament.
L'acord marc no inclou la construcció de la ronda sud, tot i que continua inclosa en el planejament urbanístic. Els quatre partits han arribat a un acord que estableix una via de comunicació alternativa: es construirà un vial que passarà per darrere del col·legi Europa i que desembocarà a l'avinguda de la Torre Blanca, evitant així construir per darrere del Centre Borja. L'objectiu és fer palés que amb aquesta alternativa es podria desprogramar, en un futur, la construcció de la ronda sud, massa propera a la serra de Collserola.
Zones d'aparcament L'acord marc aposta per desplegar durant la primera fase l'àrea verda als barris de Torre Blanca i l'Eixample Sud. A més, durant els primers sis anys es continuarà desplegant l'àrea blava a les zones cèntriques properes als equipaments públics i s'habilitarà una zona d'aparcament per donar servei a l'avinguda de Cerdanyola. A la segona fase està previst, també, construir un nou aparcament per donar servei al CAP Turó de Can Mates.
Transport en bicicleta Sant Cugat no tindrà un model Bicing com el de Barcelona. L'acord marc l'ha descartat per ser 'econòmicament inviable'. És per això que la ciutat opta per la bicicleta privada reforçant durant la fase 1 els aparcaments públics com el Bicibox. En una segona fase, l'objectiu és incrementar en 50 quilòmetres els carrils bicis.
Transport públic L'acord marc pretén instar de nou l'Estat espanyol i la Generalitat a convertir en intermodals les estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i Renfe a Volpelleres/Coll Favà i l'estació dels FGC de Rubí al Capio Hospital General de Catalunya (HGC).
Pel que fa al transport en autobús, el pla considera que és necessari garantir un bus de barri als tres districtes i Valldoreix. L'objectiu, establert en la primera fase, és que cada 30 minuts els veïns d'aquestes zones es puguin desplaçar a l'estació més propera de FGC i als centres educatius i sanitaris i que cada hora arribin aquests autobusos al centre.
L'acord preveu, a més, en una segona fase, l'eliminació del pas dels autobusos per sobre de la plaça de Lluís Millet.
Altres millores Durant el transcurs de les dues fases està previst millorar la seguretat dels camins escolar, així com la permeabilitat de les infraestructures que travessen la ciutat com el túnel per a vianants i bicicletes per sota dels FGC, fer accessible el pas per a vianants per la rotonda de l'hipòdrom a la carretera de Rubí i connectar per un pont els barris del Parc Central i el Colomer amb Can Gatxet.
A més, està previst que durant el 2013 s'elabori un pla de mobilitat específic per als districtes de la Floresta i les Planes.
L'estudi del Pla de Mobilitat, que ara comença a veure la llum, va començar a gestar-se ara fa sis anys amb la participació de tots els partits polítics amb representació al ple municipal, associacions veïnals, Diputació de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona i diferents empreses. El cost ha estat de 240.000 euros que han pagat al 50% la Diputació i l'Àrea Metropolitana (AMB).
L'acord marc es portarà a aprovació inicial al ple de febrer, després estarà 45 dies en exposició pública fins passar per l'anàlisi de l'ATM i del departament de Territori i Sostenibilitat. Un cop passats aquests tràmits, el document tornarà al ple per a l'aprovació definitiva.
El tinent d'alcalde de Mobilitat, Jordi Puigneró, ha explicat que és un document molt treballat i que no es basa en decisions polítiques sinó tècniques i en cap cas improvisades.
Jordi Puigneró
No ha estat una feina senzillament de redactar un pla sinó que hi hagut una feina molt important d'anàlisi amb moltes dades, tot fonamentat i en cap cas per criteris polítics.