Dissidència diu que la seva intervenció al ple va ser una 'metàfora' i no una amenaça
Logotip de Dissidència Sònica
SocietatPublicat el 19/des/12 per Sílvia González
L'Associació Dissidència Sònica ha afirmat que el caire de la intervenció que va fer aquest dilluns a l'audiència pública del ple en contra de la gestió privada de la Sala Hoboken no responia a una amenaça sinó a una 'metàfora'. Després que l'alcaldessa reprovés 'el to amenaçador' del sindicat musical, Dissidència ha emès un comunicat en què explica que la 'bel·ligerància' de l'entitat té origen en l'incompliment de la moció del 2004 que aprova la creació d'una sala de concerts i bucs d'assaig per als grups de música juvenils locals.
El portaveu de Dissidència, Kimantú Segura, feia una metàfora quan va qualificar de 'sangoneres i vampirs' els membres de l'equip de govern en cas que 'se salvi amb diners públics la Sala Hoboken'. Això és el que ha assegurat el sindicat musical en un comunicat, emès dos dies després que l'alcaldessa, Mercè Conesa, mostrés la seva preocupació pel 'to amenaçador' de la intervenció de l'entitat a l'audiència pública del ple.
En el document, el col·lectiu torna a acusar el govern de discriminar un segment dels músics locals per raó 'de classe' i subvencionar estils musicals i la cultura de 'l'elit benestant de la ciutat'. L'entitat advoca, de nou, per deixar en mans de la ciutadania la gestió de la Sala de Concerts, en concret, en 'els santcugatencs que volen que hi hagi música en directe a la ciutat'.
El text també aclareix el perquè del to de la intervenció d'aquest dilluns a l'audiència pública del ple. El col·lectiu atribueix la seva acció a l'incompliment de la moció que al 2004 van aprovar tots els partits (CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i PP) perquè Sant Cugat iniciés al 2006 les obres de la Sala de Concerts i bucs d'assaig. En aquell moment l'equip de govern, format per CiU i ERC, ja va retirar un punt de la proposta inicial, on es deia que el nou local el gestionarien els mateixos joves argumentant que encara s'havia d'estudiar quina era l'opció més viable.
Vuit anys després, Dissidència Sònica, a través d'aquest comunicat, també recorda que encara no s'ha abordat una solució provisional pels bucs d'assaig.