Sant Cugat: la ciutat que creix sense serveis essencials
Amb gairebé 100.000 habitants, els santcugatencs s'han de traslladar per anar a l'hospital, a la Seguretat Social o fer el DNI, entre d'altres
Els terrenys, a Coll Favà, on s'ubicaran els esperats jutjats de primera instància / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 31/març per Mireia Puente / Mar Castro
Sant Cugat és la ciutat catalana que més ha crescut en els últims anys, segons les dades extretes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest creixement, però, que ha doblat la població en 25 anys, passant dels 50.000 de l'any 2000 als gairebé 100.000 d'ara; no ha anat en paral·lel en dotar el municipi de tots els serveis que hauria de tenir una ciutat d'aquestes dimensions. Si bé és cert que al llarg dels anys, l'Ajuntament ha aprovat mocions per reclamar l'arribada d'aquests serveis, Sant Cugat encara està lluny de comptar amb tots ells. Després d'analitzar la situació, durant la tertúlia política, que té lloc els dimecres al matí al magazín 'Faves Comptades' de Cugat Mèdia, la major part dels grups polítics municipals coincideixen en la idea que cal fer un front comú de ciutat per capgirar aquesta situació.
Escolta-ho
Ni hospital, ni urgències pediàtriques, ni oficina de la tresoreria de la Seguretat Social, ni Institut Nacional de la Seguretat Social, ara tampoc oficina de la Policia Nacional per expedir el DNI i el passaport, ni trànsit i ni jutjats. Aquesta és la situació actual a Sant Cugat, pel que fa a serveis essencials que depenen o del govern central o de la Generalitat, i tot i que s'ha posat el fil a l'agulla, en els darrers mesos, a solucionar el tema dels jutjats, per exemple, amb la creació del partit judicial, que donarà peu en un futur a tenir jutjats de primera instància a la ciutat; i en tenir un hospital de dia, ara per ara, no s'està avançant de manera efectiva en disposar d'altres serveis.
Imatge d'arxiu de l'entrada als jutjats de Rubí / Foto: Cugat Mèdia
Per darrere de Rubí i Cerdanyola
"En el moment que es van decidir posar aquests serveis a la comarca, a Sant Cugat no li va tocar, es van repartir per altres municipis", apunta el tinent d'alcaldia de Relacions Institucionals, Jordi Puigneró (Junts). I és que si busquem tots aquests serveis, estan repartits entre Cerdanyola, Rubí, Terrassa i Sabadell, que són municipis que, a banda de les dues cocapitals de la comarca, en aquell moment tenien més habitants que Sant Cugat, una situació que amb els anys ha canviat radicalment situant Sant Cugat com la tercera ciutat de la comarca.
Puigneró ha volgut afegir a la llista de serveis que li manquen a la ciutat el fet que no tingui una ABP pròpia, que és l'Àrea Bàsica de Policia, de la qual depèn la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Sant Cugat, que està situada a Rubí; o el fet que només hi hagi una estació de Rodalies (amb la poca freqüència de pas) enfront de les set estacions d'FGC. "Tenim una estació de Renfe que ni hi és, ni se l'espera", ha dit el juntaire.
La mala planificació
És evident que llavors no es podia saber com estaria Sant Cugat el 2025, però hi ha grups municipals, com el PSC que apunten haver arribat a aquesta situació a una mala gestió del creixement. Tal com diu el secretari de l'organització local, Àlex Ballesta, "s'ha fet una mala gestió del creixement. Voler-ho parar és renunciar a gestionar-lo" ha afegit, recordant que tant l'alcalde Joan Aymerich, en el seu moment, com Josep Maria Vallès, actualment, van voler aturar el creixement de la ciutat.
Una crítica que comparteix el portaveu de Vox, Marcos Rodríguez, que considera que si "Sant Cugat té moltes carències" és per "una manca de planificació i aquí la responsabilitat és dels governs locals" i afegeix que "la carta de 'és culpa de Madrid' és la carta fàcil i de sempre i al 2025 ja no cola".
L'hospital, la gran reivindicació
Imatge d'arxiu dels terrenys on s'ubicarà l'hospital lleuger / Foto: Google Maps
El regidor del PP, Alfredo Bergua, considera que seguir el ritme de creixement poblacional de Sant Cugat dels darrers 25 anys, quan ha doblat la població, és difícil, però de la "llista als Reis Mags" s'ha volgut centrar en el tema de l'hospital "com la gran reivindicació de la ciutat, ja que fa molts anys que ho reclamem". El popular, de fet, considera que l'anunci fet fa un any que l'hospital de referència acabaria sent un centre d'alta resolució "no resol el problema" i creu que la proposta d'ara "és bastant decebedora". Bergua no defuig d'assenyalar l'Estat com un dels responsables de la situació que viu actualment Sant Cugat, però també ha criticat el paper de la Generalitat i del mateix Ajuntament de Sant Cugat.
De fet, pel que fa a l'hospital de dia, tot apunta que trigarà més anys dels esperats. La raó és que el Departament de Salut calcula que la construcció no es farà fins d'aquí a 5 o 7 anys, una vegada es faci l'encàrrec del projecte, i aquest no sembla que estigui sobre la taula pròximament, segons ha dit la representant d'ERC a la tertúlia, la regidora Esther Madrona.
El model de Sant Cugat, un problema?
La regidora de la CUP, Ariadna Sierra, creu que tot i que els serveis que manquen a Sant Cugat depenen o de l'Estat o de la Generalitat "des d'aquí tampoc no s'ha tingut en compte el creixement real de la ciutat i estic d'acord amb el fet que segons quins criteris polítics o de repartiment territorial no han posat al centre les necessitats del municipi". Una crítica que Sierra ha posat sobre la taula per reclamar una "responsabilitat competencial". Amb tot, Sierra té clar que tot rau "en el model de Sant Cugat. Una ciutat dormitori, una ciutat jardí... amb menys equipaments públics i poca cohesió entre barris". "Cal un mapeig i una visió estructural de la ciutat", ha conclòs la cupaire, que ha criticat que el fet que alguns serveis essencials de Sant Cugat siguin privats han provocat que no s'inverteixen en aquests serveis públics i ha posat d'exemple l'hospital i la residència.
El portaveu d'En Comú Podem, Ramon Gutiérrez, com els representants dels altres partits, està d'acord que "per població i per pes econòmic, Sant Cugat no està acompanyada dels serveis públics que necessita", però com la regidora de la CUP també considera que el model pel qual s'ha apostat en els darrers 50 anys ha estat "el del creixement urbanístic i el de l'atracció d'inversions privades". Per Gutiérrez, tot plegat "provoca desigualtats, sobretot, entre la gent gran, la gent amb pocs recursos, els joves i els que no tenen cotxe privat".
I com s'aconsegueixen aquests serveis?
La regidora de Cicle de Vida, Promoció de la Ciutat i Memòria Històrica, Esther Madrona (ERC), que també considera que hi ha manca de serveis públics que depenen d'administracions supramunicipals, té clar com se soluciona tot plegat: "Activant totes les eines i tots els mecanismes que estan a les mans dels partits polítics per aconseguir pressionar a les institucions que toquen". Una idea que comparteix el portaveu d'ECP que creu que "cal una pressió política que ha d'anar acompanyada de mobilització ciutadana i de començar a construir aquesta idea de front conjunt, hem d'anar amb més força i plegats a reivindicar més coses", ha conclòs.
DECLARACIONS
Jordi Puigneró
El tema de l'hospital és el gran tema competencia de la Generalitat. Per això hi ha una solució sobre la taula. En el cas de la comissaria dels Mossos, depenem de Rubí. Hi ha altres casos flagrants.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Ramon Gutiérrez
Cal una reivindicació activa i coordinada de tota la ciutat, no hi ha prou amb el ple. Hem de començar a construir aquesta idea de front conjunt.
