Cristian de Guirior (ginecòleg): 'L'endometriosi no es cura, però es pot gestionar per millorar la qualitat de vida'
Tot i que afecta el 10% de les dones en edat reproductiva, el diagnòstic de l'endometriosi tarda vuit anys de mitjana a l'Estat espanyol
Doctor Cristian de Guirior, especialista en ginecologia i obstetrícia / Foto: Cedida
SocietatPublicat ahir per Alba Triadó
El 14 de març és el Dia Mundial de l'Endometriosi, una malaltia ginecològica crònica que afecta prop de 190 milions de dones i nenes en edat reproductiva a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i ser molt freqüent -afecta el 10% de les dones en edat reproductiva-, continua sent poc coneguda i sovint es diagnostica amb anys de retard, fet que pot tenir un impacte important en la qualitat de vida de les persones que la pateixen. Per entendre millor què és l'endometriosi, com es pot diagnosticar i quines opcions de tractament hi ha, el magazín 'Faves comptades' n'ha parlat amb el doctor Cristian de Guirior, ginecòleg i especialista en aquesta malaltia ginecològica.
Escolta-ho
L'endometriosi és una malaltia molt freqüent, però encara força desconeguda. En què consisteix exactament?
És una malaltia inflamatòria crònica que afecta el 10% de les dones en edat reproductiva que es produeix quan el teixit que hauria d'estar únicament dins de l'úter apareix en altres localitzacions fora d'aquesta cavitat uterina.
Per què creu que hi ha tant de desconeixement sobre aquesta malaltia?
És un problema multifactorial. Històricament, s'ha investigat poc la patologia relacionada amb la menstruació i la salut de la dona. Això ha provocat una manca de recursos i coneixement sobre l'endometriosi. A més, el seu diagnòstic pot ser complex: tot i que una ecografia transvaginal permet identificar molts casos, requereix una formació especialitzada que no tots els professionals tenen.
Quins són els símptomes més habituals?
El símptoma principal és la dismenorrea, és a dir, el dolor durant la menstruació. Tot i que moltes dones normalitzen aquest dolor, no és normal i pot ser un indicador d'endometriosi. Altres símptomes inclouen dolor durant les relacions sexuals, amb la defecació o la micció. Aquests símptomes sovint es confonen amb altres patologies, com problemes digestius, la qual cosa dificulta el diagnòstic.
Es coneix la causa exacta de l'endometriosi?
No, encara hi ha molts interrogants. No sabem per què algunes dones desenvolupen la malaltia i altres no. Aquesta falta de coneixement dificulta el desenvolupament de tractaments específics. Actualment, els tractaments disponibles són pal·liatius i estan enfocats a millorar la qualitat de vida de les pacients, però no eliminen la malaltia.
Hi ha algun factor de risc conegut per desenvolupar endometriosi?
Hi ha factors de risc com l'agregació familiar, és a dir, si hi ha antecedents familiars de la malaltia. No obstant, aquests factors no són modificables, a diferència d'altres malalties com el càncer de pulmó, on evitar el tabac redueix el risc.
Es parla sovint del retard en el diagnòstic. Quants anys de mitjana es triga a diagnosticar l'endometriosi?
A l'Estat espanyol, la mitjana és de vuit anys des de la primera consulta fins al diagnòstic definitiu. Això significa que hi ha dones que poden passar 20 o 25 anys patint dolor sense rebre un diagnòstic correcte.
Quins consells donaria a una dona que pateix dolors menstruals i que no sap si pot tenir la malaltia?
Dos consells: primer, no hem de normalitzar una cosa que no és normal. Tenim eines terapèutiques que poden millorar molt la qualitat de vida. Segon, que insisteixi, tot i que no hauria de ser així, que se li faci una ecografia per algú expert en aquesta patologia.
En una entrevista vostè deia que un dels seus somnis seria trobar un tractament que pugui solucionar definitivament els símptomes i els problemes associats a l'endometriosi. Estem més a prop d'aquest moment o encara estem a les beceroles?
Estem una mica més a prop. Tenim dos somnis, el primer és poder fer un diagnòstic senzill i accessible, per exemple amb una analítica de sang o un test senzill per obtenir un diagnòstic d'alta precisió. El segon és tenir un tractament específic que inactivi el teixit endometrial fora de la seva localització normal sense haver de recórrer a tractaments amb una afectació hormonal sistèmica.
Quins tipus de tractaments existeixen actualment per a l'endometriosi?
Tenim tractaments no farmacològics com l'activitat física regular, una dieta específica enfocada a millorar la simptomatologia i la inflamació de la malaltia, la fisioteràpia i, fins i tot, hi ha estudis que diuen que el mindfulness i l'acupuntura poden millorar alguns símptomes. Pel que fa als fàrmacs, tenim antiinflamatoris i analgèsics, i tot el grup de fàrmacs hormonals que busquen mantenir un nivell hormonal estable. Aquests últims fàrmacs poden millorar els símptomes en un 75-80 % de les pacients, però també són els que poden presentar més efectes secundaris.
Es tracta d'una patologia que també pot afectar la fertilitat. Afecta totes les dones de la mateixa manera?
La taxa d'infertilitat en pacients amb endometriosi és d'un 30%, el doble que en la població general. Però és important destacar que el 70% de les pacients que tenen endometriosi no tenen problemes de fertilitat. L'afectació depèn molt del tipus i grau d'endometriosi que tingui cada pacient.
Quin missatge donaria a les dones que conviuen amb l'endometriosi i als professionals sanitaris?
A les pacients els diria que no han triat tenir aquesta malaltia i, per tant, que han d'intentar no tenir un sentiment de culpa que a vegades les acompanya. En segon lloc, si no tenen el diagnòstic, els diria que no es resignin a viure amb dolor i que busquin ajuda mèdica especialitzada i per últim, si ja tenen el diagnòstic el missatge seria que l'endometriosi no es cura, però que es pot gestionar per millorar la qualitat de vida.
Als professionals els diria que pensin en aquesta malaltia en casos de sospita i que, davant del dubte, no s'és pitjor professional per derivar la pacient a un company que s'hi dediqui. Al final, les pacients ho agrairan.