'Contra la neutralitat' (Pol·len Edicions) és el llibre que recull les lliçons de periodisme del mestre Xavier Giró. El santcugatenc aposta per actuar 'contra les injustícies', en casos, per exemple, de conflictes entre diferents parts on una se situa en una situació de poder sobre altres. Per a Giró, el periodisme pot esdevenir una eina de pau i que faci front als discursos d'odi o a la desinformació. De tot plegat en parla al llibre i, també, en aquesta entrevista que ha concedit a Cugat Mèdia.
ESCOLTA-HO
Per què ara, aquest llibre? Perquè tenia temps i perquè m'ho demanaven molts dels meus exalumnes i alguns amics. Tot això que us he explicat tantes vegades, des de la cobertura sobre la cooperació internacional, sobre la guerra de l'Iraq o sobre el racisme, doncs posem-ho junt i donem-li una coherència. Posem-ho tot junt per tenir una referència i per avançar en la nostra vida quotidiana treballant, perquè hi ha una frase que un dia em van dir: no hi ha res més pràctic que una bona teoria. I hem fet una mica de teoria, però amb molts exemples.
El llibre és una bona eina per a noves fornades de periodistes, però també per als que ja portem uns anys en això. Era un repte com enfocar el llibre. Per als aprenents de periodisme, per descomptat, però servirà també per a la gent que estem treballant i que sovint no tenim temps de reflexionat. Que ajudi a donar consistència a la seva manera d'entendre la feina.
Una vegada al Diari de Barcelona, quan hi treballava, hi havia un paio que es va posar dels nervis perquè estava esperant que el fessin cap d'una secció, i van fer-ne un altre. I jo vaig pensar: "Aquest home no ha entès res com funciona tot això, no?".
La dels periodistes és una feina subjecta a moltes pressions, havent de fer front a hermetismes. I entre aquests hermetismes apareixen les esquerdes. La crítica habitual contra els mitjans de comunicació, sobretot que ve des de les esquerres o dels moviments socials també, és que són el dimoni, o són els reproductors del sistema, que legitimen les injustícies, el patriarcat, el capitalisme més opressiu... N'hi ha que sí, i n'hi ha que no, i dins dels mitjans hi ha peces que ho fan i d'altres que no. Dins dels mitjans hi ha una varietat de discursos, una varietat de punts de vista més gran del que sembla.
No dic que no sigui cert que molts grans mitjans, sobretot, juguin un paper conservador, però els mitjans, per diversos motius, tenen aquesta varietat. El seu discurs no és un discurs homogeni, sinó escardat. Perquè hi ha persones que volen que els mitjans serveixin per fer avançar la societat, fer-la més lliure, més justa.
La realitat està plena de conflictes i els conflictes generen notícies. I els pots silenciar una estona, però no tota l'estona tots. Llavors, si hi ha prou iniciativa com per dir que això està passant i n'hem de parlar, això ja obre una esquerda.
I llavors, si tu (no cal que sigui el codi deontològic) escoltes tothom que participa aquí i veus quines raons tenen, això fa aflorar punts de vista que a vegades no afloren. I a més, tens el deure periodísticament de fer-ho en tendre. Això vol dir que cal interpretar el que es diu; i això està bé, no passa res, hem de reconèixer que interpretem perquè prioritzem unes raons més que unes altres, i unes ens semblen més sòlides que unes altres. Oi que hem de dir que hem donat aquestes dades i són certes o falses? Doncs igual hem de dir si ha passat això, o si alguns diuen que si és per aquest motiu i altres per aquest.
Tot això obre espais, fins i tot en els mitjans més demonitzats, que són alliberadors, que ajuden a comprendre què passa bé i, per tant, actuar en conseqüència. Perquè si no actuem, tampoc serveix de gaire.
Sobre les esquerdes, pensava en el tarannà que ha pres el 'Washington Post' des que es propietat de Jeff Bezos. La teoria de les esquerdes diu que són elàstiques. Quan hi ha un moviment social fort, s'hi obre més espai. Si es redueix, si baixa la mobilització, també es redueix l'esquerda. Si qui avança és l'extrema dreta i aquest neoliberalisme arrasador, se li obren espais a ell. I si és el propietari, els té assegurats. Contraposar-se a això té molt de cost. Al 'Washington Post' hi ha hagut resistència, molta gent ha dimitit de les seves responsabilitats, i això és bo.
Hem de tenir en compte que el periodisme no es fa en l'abstracte, sinó que es fa inserit en una societat que es mou: on uns guanyen, uns perden; uns avances i altres retrocedeixen.
Al llibre parles que als conflictes, almenys, hi ha dues parts, i sempre n'hi ha una que té més poder. Quins consells donaries per no deixar caure la part més feble? El primer és ser conscients que hi ha parts febles. Molts conflictes no són simètrics, no són equiparables un costat i l'altre, sinó que un és més fort que l'altre. I aquest que és més fort té molt discurs d'entrada i té capacitat de fer arribar el que diu als mitjans i a l'opinió pública en general. L'altre en té molts menys.
Quan cobrim un conflicte hem de ser conscients d'aquest desavantatge i hem de fer sentir la veu dels altres. I no només fer sentir, sinó d'analitzar què diu, fer-ho entrar en el joc, en la representació del conflicte que fem. I, per tant, nosaltres podem fer un esforç que ja no és neutral, evidentment, però no volem ser-ho, neutrals. Hem d'estar en contra de les injustícies.
Però això és nedar a contracorrent, perquè la relació de forces en el conflicte és favorable al que té més força. I això vol dir que si ens esperem a mirar de fer això, quan el conflicte ja ha esclatat, fem tard. Això vol dir, dit d'una altra manera, que sent conscients que això passarà ens hem de preparar per això. Hem de tenir una comprensió del conflicte a la més acurada possible, fins i tot abans de començar a parlar-ne.
Fins i tot, de vegades podríem dir que el periodisme és bastant imprudent perquè es posa a parlar de conflictes que no en té ni idea. I llavors sí tens assegurat que qui té més força guanyarà terreny. Per això ens hem de parar.
Això passa molt amb les dades que es donen sobre la societat: dades de delinqüència, d'atenció a la sanitat, d'educació... Les dades són interpretables i no només les hem de donar; hem de donar una interpretació. I això és preparar-se perquè aquestes dades no tinguin lectures que legitimin la discriminació, la xenofòbia, l'etnicisme... Cal preparar-se.
Vivim un moment de conflictes. Es parla explícitament de rearmament, també a Europa. En aquest context, com es pot utilitzar el periodisme com una eina de pau? De nou, estem una mica a contracorrent, però aquí hi ha el repte.
Hem de pensar què entenem per una política de pau. D'entrada, jo penso que hem de concebre que per la guerra no anem gaire lluny; la guerra és un mal sistema per resoldre conflictes. I a vegades ens cau la guerra a sobre i és lògic defensar-se, però hem de pensar quina és la millor manera de defensar-se, també.
I tot això és un camp obert de discussió, però obert, en el sentit que uns diran que cal armar-se, i altres que cal plantar desobediència civil, resistència pacífica, hi haurà menys morts o, potser, no n'hi haurà. Són coses difícils de demostrar, però si no les intentem no les aconseguirem mai.
Fer periodisme de pau ve a dir com intentem reduir la violència en els conflictes que existeixen i com intentem que no escali la violència. Penso que, si volem construir pau
Penso que, si volem ajudar a construir pau i pensem que el rearmament és una escalada bèl·lica, hem de fer una informació que es reveli que això és així, que com més armes tinguem, més ens acostem a la guerra nuclear, a més víctimes humanes i també animals. Llavors, cal treballar desescalar els conflictes, perquè no s'entri en el camí de la violència, perquè hi hagi un alto el foc sense condicions el més aviat. Cal reduir al màxim el sofriment humà i mirar de desescalar conflictes o que no entrin en una espiral.
En aquesta feina sovint es va amb presses i convé tenir el cap fred. Com es pot guanyar la batalla per l'espai contra gent que usa discursos d'odi, mitges veritats i mentides? La gent que fa discursos extrapolats o discursos cridaners, sobretot vehiculant discurs d'odi contra minories, contra els febles, genera notícies perquè és escandalós i singular. Comença a no ser-ho, la veritat sigui dita. Però sobretot el que ens preocupa són gent important que diu aquestes coses, que tenen el poder i el que fan i diuen afecta moltes més persones.
Què faríem malament, d'entrada? Dir que aquest ha dit això i que proposa això. Això és fer un periodisme que no és periodisme en realitat, simplement és fer de gabinet de premsa. Això no és cap mena de punt de vista crític, ni tan sols cap mena de servei a la societat. Per fer això que es comprin (que de fet ja ho fan) el seu mitjà de comunicació.
Jo no soc partidari ni de prohibir ni de silenciar. S'ha de saber les coses que es diuen i, sobretot, les que es fan. Però s'ha d'embolcallar això perquè si no aquest discurs d'odi, racista, xenòfob, masclista, jeràrquic, discriminador sovint comporta una legitimació. Cal dir-ho, però no tenim per què donar el titular. El titular de la peça que elaborem per explicar que algú ha dit una bestiesa ha de ser una altra. Ha d'anar sobre quines repercussions tindrà i, fins i tot, si m'apretes més, cal dir que és més lògic, racional i demostrat que això funciona d'aquesta altra manera.
DECLARACIONS
Xavier Giró
Oi que hem de dir que hem donat aquestes dades i són certes o falses? Doncs igual hem de dir si ha passat això, o si alguns diuen que si és per aquest motiu i altres per aquest. Tot això obre espais, fins i tot en els mitjans més demonitzats, que són alliberadors, que ajuden a comprendre què passa bé i, per tant, actuar en conseqüència. Perquè si no actuem, tampoc serveix de gaire.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.