Escapar-se de casa per jugar a futbol: la lluita incansable de les pioneres del SantCu
Fa 50 anys, l'esport era una activitat reservada exclusivament als homes, una imposició que un grup de santcugatenques no va voler acatar
Les pioneres del SantCu l'any 1971 / Foto: Cedida
Societat
Publicat el 8/març per Sara Bella
El 1971, un grup de noies de Sant Cugat va decidir desafiar les normes establertes i formar un equip de futbol femení. Només tenien 12 i 13 anys, però ja veien que la societat era molt injusta amb les dones. Per què no podien fer elles el mateix que feien els nois? Per què havien de fer el llit dels seus germans? Per què tenien tantes obligacions i tan poc espai per l'oci? Lluny de conformar-se, van decidir actuar i, cada setmana, s'escapaven de casa, d'amagat, per poder entrenar.
Escolta-ho
Doncs bé, si assistir als entrenaments ja era tota una odissea, superar els partits era una prova de foc. Mentre jugaven havien d'aguantar insults de tota mena, escoltar faltes de respecte i, fins i tot, havien de veure com alguns pares s'emportaven a la força les seves filles del camp de futbol. "Teníem dignitat: sortíem al camp agafades de les mans i amb una cuirassa que ens protegia de tots els insults", han explicat al 'Faves comptades' dues de les pioneres del SantCu, Neus Vilardebó i Patrícia Canela.
Patrícia Canela, Carmen Torres i Neus Vilardebó / Foto: Cugat Mèdia
Ara saben que amb la seva valentia van obrir la porta a les següents generacions. Una porta que, tal com recorda la directiva responsable del SantCu femení, Carmen Torres, "ara s'ha de mantenir oberta". Avui el SantCu compta amb 11 equips femenins i un total de 220 jugadores que, segons la Carmen, gaudeixen dels mateixos drets que els jugadors masculins. Tot i això, no es pot oblidar que, fa tot just dos anys, les jugadores del primer equip del Barça es van haver de posar les medalles elles mateixes després de guanyar la Supercopa d'Espanya.
Futbolistes i feministes
Aquest esperit rebel, aquest inconformisme respecte a les normes masclistes que les ofegaven, les va animar a jugar a futbol quan l'esport era una activitat reservada als homes, però no només això. "Aquesta actitud la vam traslladar a tot el que fèiem", assegura la Patrícia. I, així, totes elles es van convertir, no només en les pioneres del SantCu, sinó també en les pioneres del feminisme a Sant Cugat.
DECLARACIONS
Patrícia Canela
Ens havíem d'amagar per escapar-nos i jugar a futbol. Els meus pares i, sobretot, la meva mare, no ho podien entendre.
