Sant Cugat recorda el seu passat amb un mapa de memòria històrica

Sant Cugat promou la memòria històrica de la ciutat amb el mapa de la memòria. Disponible a la pàgina web del Museu de Sant Cugat, mostra els carrers, places i indrets on van tenir lloc esdeveniments històrics rellevants entre la Segona República i la dictadura franquista. Així, d'entre les 27 localitzacions amb les quals compta el mapa, destaquen el Celler Cooperatiu, l'Ateneu Popular Santcugatenc o Can Quitèria. El mapa es basa en les aportacions de l'historiador José Fernando Mota i ha estat elaborat per Ignasi Bea amb la coordinació de la regidoria de Memòria Històrica. El consistori també ha posat en marxa un perfil d'Instagram per implicar les noves generacions en la preservació de la memòria col·lectiva.

L'objectiu de l'Ajuntament és preservar la memòria històrica de manera divulgativa a través d'un mapa dinàmic, que s'anirà ampliant. La majoria de les localitzacions es corresponen al període de la Segona República, com és el cas de la Unió Santcugatenca, que va esdevenir la seu del Centre Republicà Federal, la Unió de Rabassaires i el Sindicat Agrícola la Unió. El plànol també compta amb llocs menys coneguts com la Casa de Lluís Stern Selig, que va servir de refugi per a aquelles persones jueves que fugien dels nazis entre 1939 i 1942.

La gran majoria de punts se situen al centre de Sant Cugat, en ser l'únic territori urbanitzat del municipi en aquell moment. Així, la tranquil·litat i la proximitat amb Barcelona van ser claus perquè Sant Cugat esdevingués un feu polític.