L'annexió de Bellaterra a Sant Cugat, en mans de la Generalitat
La sentència del TSJC que obliga Cerdanyola a iniciar els tràmits de segregació de Bellaterra ja és ferma
Imatge d'arxiu de Bellaterra / Foto: ACN
SocietatPublicat ahir per Redacció
La Generalitat de Catalunya haurà de decidir en uns 12-15 mesos si Bellaterra s'annexiona a Sant Cugat o no, un cop hagi rebut els informes pertinents. I és que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga l'Ajuntament de Cerdanyola a iniciar els tràmits de segregació de Bellaterra ja és ferma. La comissió de veïns 'Bellaterra és Sant Cugat' va iniciar el procés per reclamar la segregació de Cerdanyola i l'annexió amb Sant Cugat el 2019.
Una reivindicació històrica que podria posar el punt final durant el 2026. Després que el TSJC hagi notificat formalment la fermesa de la sentència, l'Ajuntament de Cerdanyola té l'obligació d'entregar l'informe a la Generalitat sobre la sol·licitud de segregar Bellaterra de Cerdanyola. Segons han confirmat fonts del consistori cerdanyolenc a Cugat Media, aquest tràmit s'iniciarà d'aquí a dos mesos, tot i que tenen un termini d'entre 6 i 9 mesos per enviar l'expedient.
Un cop la Generalitat hagi rebut l'expedient, els tècnics demanaran informes a les parts implicades sobre la seva opinió de la segregació i annexió a Sant Cugat: els dos ajuntaments, l'EMD de Bellaterra actual i la mateixa comissió, tot i que podria demanar-ho a algú més. És, doncs, a partir d'aquest procés, que podria allargar-se 6 mesos, quan decidirà el futur de Bellaterra.
El president de la comissió 'Bellaterra és Sant Cugat', Miquel Vázquez, ha explicat a Cugat Mèdia que, una vegada més, la justícia 'els dona la raó' i per això mateix es mostra amb "confiança". Segons Vázquez, la decisió d'annexionar Bellaterra a Sant Cugat passa per ser una 'decisió tècnica i no política. Si és així, no hi haurà "cap excusa per no formar part de Sant Cugat". En aquest sentit, Vázquez ha recordat que entre Bellaterra i Cerdanyola hi ha una "disfunció territorial" que afecta en tots els àmbits: "connexió geogràfica, física, econòmica..."
Pel que fa a la forma en què s'hauria de fer aquesta annexió, si Bellaterra passa a ser un barri de Sant Cugat o es manté l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), Vázquez considera que "hauria de continuar existint l'EMD", però afegeix que, si la Generalitat dona el vistiplau a la segregació, caldria entrar en una fase de negociacions amb Sant Cugat, per acordar la manera en què Bellaterra entrar a formar part del municipi. Una fase en què "segur que ens posaríem d'acord', ha matisat.
Entre el mes de juliol, quan el TSJC va emetre la sentència que els donava la raó, i ara, la comissió de veïns de 'Bellaterra és Sant Cugat' i l'Ajuntament de Sant Cugat s'han reunit una vegada. Des de la comissió han explicat a Cugat Mèdia que han demanat una nova trobada amb l'alcalde, Josep Maria Vallès.
Cronologia d'una reivindicació
El 2015 va començar tot amb un referèndum entre els ciutadans de l'EMD de Bellaterra per independitzar-se de Cerdanyola del Vallès. El 94% dels bellaterrencs van dir sí a la independència, però el ple de Cerdanyola hi va votar en contra després, i la Generalitat tampoc va aprovar l'escissió perquè Bellaterra no complia els requisits establerts per a aquest tipus de segregacions. A partir d'aquí, els veïns van buscar una nova fórmula per deixar de formar part de Cerdanyola.La Comissió de veïns 'Bellaterra és Sant Cugat' va néixer el 2018 amb l'objectiu de promoure la tramitació de la segregació de Cerdanyola del Vallès i annexionar-se a Sant Cugat. Per fer-ho, va iniciar una recollida de signatures que va culminar el 2019 amb el suport del 60% dels veïns de Bellaterra.
Tot i que la llei estableix que el mínim és del 50%, l'Ajuntament de Cerdanyola va desestimar la sol·licitud d'inici de l'expedient. Davant aquesta negativa, la comissió veïnal va presentar una demanda al jutjat que va concloure amb una sentència el 2022 favorable que obligava el consistori a iniciar la tramitació.