Inicia sessió 
Registra't
Diego Redolar, doctor en Neurociència, ha presentat el seu últim llibre al magazín 'Faves comptades' / Foto: Cugat Mèdia
ESCOLTA-HO
Estàs acostumat a escriure articles científics. Quan vas decidir escriure un llibre de divulgació, quines dificultats vas trobar?
Escriure un llibre divulgatiu ha sigut tot un repte. Estic habituat a escriure textos acadèmics i científics, però fer arribar la neurociència al públic general requereix simplificar conceptes tècnics sense perdre rigor. He treballat durant dos anys en aquest llibre i he fet fins a quatre versions diferents per reduir-ne la dificultat. L'objectiu era que fos comprensible per a tothom i, alhora, entretingut. També he incorporat una part novel·lada i exemples quotidians per apropar la ciència al lector.
El títol del teu llibre crida molt l'atenció. És possible que una persona cega hi pugui veure amb la llengua?
Sí, és un cas real. Una pacient amb ceguesa causada per una retinopatia va poder recuperar certa percepció visual gràcies a unes ulleres especials que transformaven la informació visual en patrons de vibració que es transmetien a través d'una làmina col·locada a la llengua. El cervell d'aquesta pacient va processar aquestes vibracions com si fossin imatges visuals gràcies a la seva plasticitat cerebral. No és una visió com la que tenim nosaltres, però és suficient per anar pel carrer, agafar objectes i tenir una relació amb l'entorn. Això ens indica que nosaltres no veiem amb els ulls, sinó que ho fem amb el cervell.
Què passa al nostre cervell perquè se'ns posi la pell de gallina quan escoltem una cançó?
Sempre diem que la música emociona, a mi em passa quan escolto Turandot. La música activa les parts del cervell implicades en les emocions, com el sistema nerviós autònom, que controla reaccions fisiològiques com posar-se la pell de gallina. Aquesta resposta emocional és automàtica i està vinculada a l'activació de regions cerebrals que processen emocions intenses.
Comentes en el llibre que "les emocions fomenten la supervivència de l'organisme", aquí hi juga un paper important, l'amígdala. Com ho fa aquesta part del cervell perquè reaccionem d'una manera o d'una altra davant d'una situació de risc, per exemple?
L'amígdala és una petita estructura en forma d'ametlla que monitoritza els senyals de perill i activa respostes emocionals com la por per protegir-nos. A més, interactua amb altres parts del cervell, com el nucli accumbens, que allibera dopamina en situacions plaents o emocionants. Aquest equilibri entre por i gratificació explica per què algunes persones busquen situacions de risc, mentre que d'altres prefereixen evitar-les.
Ara que parles de la por, es pot reeducar el cervell per mitigar una fòbia?
Les fòbies es produeixen quan l'amígdala respon de manera exagerada davant estímuls que no són realment perillosos. Això, a més de fòbies, pot generar ansietat. Però això es pot reeducar. Es poden tractar amb teràpies psicològiques d'exposició gradual, medicació o tècniques d'estimulació cerebral no invasiva. Aquestes estratègies ajuden a reduir l'activitat excessiva de l'amígdala i reeducar la resposta emocional.
Això li passa a la gent que col·loquialment li diem que és molt patidora. Aquesta resposta de l'amígdala és innata o és fruit de les experiències personals que hem viscut?
Hi ha una part intacta, però la més important són les experiències que tenim al llard de la vida. Quan estem en una situació d'estrès alliberem una hormona que es diu cortisol, que potencia l'amígdala. Aleshores és un peix que es mossega la cua. Com més estrès patim, més cortisol alliberem i aleshores l'amígdala encara és més reactiva.
En el llibre també parles de la memòria, concretament dius que "la memòria ens permet aprendre del passat, comprendre el present i planificar el futur". Què podem fer en nostre dia a dia per tenir cura de la nostra memòria?
El cervell manté una certa plasticitat al llarg de tota la vida. Exercicis com recordar llistes de paraules, ens ajuden a entrenar la memòria a curt termini. Un exercici que podem fer és anar repetint mentalment la llista de la compra en lloc d'apuntar-nos-ho en un paper o al mòbil. Fer càlculs mentals o llegir també ajuden a estimular-la.
És una sensació o és cert que perdem abans la memòria a curt termini i que la memòria a llarg termini sembla que la tenim més present?
Efectivament, això és un fenomen curiós. Quan ens trobem davant d'una persona gran, com els avis, sovint ens expliquen amb detall històries de fa 50 anys, però potser no recorden si s'han pres la medicació fa una estona. Això passa perquè l'hipocamp, la part del cervell que consolida les memòries episòdiques passant-les de curt a llarg termini, és una estructura molt plàstica però també molt vulnerable. Amb l'edat, podem perdre moltes neurones en aquesta àrea.
El que realment perdem no és la capacitat de recordar el que ja tenim emmagatzemat, sinó la capacitat de consolidar nova informació. Per això, quan l'hipocamp no funciona correctament, podem recordar vivències de quan teníem deu anys, però potser no recordem què vam fer ahir.
Per acabar, què hi ha de cert en allò que una migdiada és reparadora?
S'han fet estudis rigorosos de laboratori sobre aquest tema, i efectivament, fer la migdiada és bo, però hem d'anar amb compte. Una migdiada curta, que no superi els 20 minuts, és ideal. Aquests 20 minuts serien el temps perfecte. Si passem d'aquest temps, entrem en una fase del son que després pot afectar negativament la qualitat del son de la nit següent.
Si fem aquesta migdiada de 20 minuts, és reparadora: el nostre cervell descansa i el nostre funcionament cognitiu millora. Això vol dir que a la tarda tindrem un millor rendiment cognitiu. A més, hi ha evidències que també millora la nostra salut cerebral en general.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.