Quatre famílies d'ancians, en risc de quedar-se sense llar per l'enderroc d'un edifici ruinós a Sant Cugat
Els afectats expliquen que la propietat no ha ofert un reallotjament ni indemnització, i asseguren estar patint assetjament immobiliari
Una de les dones que haurà d'abandonar l'edifici de Lluís Companys / Foto: Cedida
SocietatPublicat avui, a les 06:00 per Pau Vázquez
El número 4 de l'avinguda de Lluís Companys s'ha anat buidant. A l'edifici, de quatre plantes i que compta amb 12 pisos, només hi queden ja quatre famílies, totes formades per ancians. Són persones d'edat avançada, fins i tot hi ha dues inquilines que superen els 90 anys. Els que eren els seus veïns han anat marxant a mesura que la propietat decidia no renovar els contractes de lloguer. Els que encara aguanten és perquè tenen contractes de renda antiga i, per tant, no tenen data de caducitat. Aquesta realitat, però, podria estar a punt de canviar. El propietari de l'immoble, un gran tenidor, ha notificat els llogaters a través d'un burofax que el pròxim 22 de gener l'edifici serà enderrocat, al·legant que es troba en estat ruïnós i que és un perill per a la seva seguretat. L'anunci ha arribat sense que la propietat hagi ofert a les famílies un reallotjament o una indemnització, més enllà del retorn de la fiança.
Els propietaris de l'edifici són la família Català, propietaris també de l'edifici on s'ubicava el Bar Catalunya. Jordi Català Fàbregas és l'administrador de CASE 6 SL, la societat propietària dels immobles de Lluís Companys. Aquesta empresa es dedica a la promoció, urbanització, compra, venda i tràfic per qualsevol títol de béns immobles.
El deteriorament de l'edifici
Fa dos anys, un dels balcons de l'edifici va col·lapsar. Malgrat que els llogaters havien notificat prèviament l'existència d'esquerdes, la propietat no va actuar a temps per prevenir l'accident. L'Ajuntament va certificar la condició ruïnosa de l'edifici, que té aluminosi, aplicant un criteri econòmic: si el cost de la rehabilitació supera la meitat del cost de construcció d'un nou edifici, es pot procedir a la declaració de ruïna. Els afectats, però, denuncien que el procés de valoració ha estat esbiaixat, ja que en el cost de construcció no es van incloure partides essencials com l'enderroc, la teulada o la gestió de residus. Aquestes omissions haurien afavorit la declaració de ruïna i, per tant, l'enderroc.A més, afegeixen que "en 60 anys no es va fer cap manteniment estructural ni cap inspecció" per comprovar si l'edifici tenia aluminosi, quan edificis del carrer ja s'havia certificat que en tenien.
L'edifici de Lluís Companys afectat, amb xarxes de seguretat i apuntalat / Foto: Cugat Mèdia
D'aquest cas ja se'n va parlar a l'audiència pública del ple municipal de maig. Representants de les famílies que encara viuen a l'edifici van alertar de la situació, explicant que la propietat estava informant-los que els "farien fora" perquè s'estaven plantejant enderrocar l'edifici. El regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós, va remarcar que després de fer les inspeccions pel cas del balcó es va determinar que l'edifici té aluminosi i que el següent pas era declarar l'estat de ruïna econòmica "seguint un procediment estrictament tècnic".
Sobre el suport que podia donar l'Ajuntament des de Serveis Socials, la regidora Gemma Aristoy, va assegurar que respondrien amb la "màxima rigorositat i la màxima celeritat", i que estaven en contacte amb les persones en situació vulnerable de l'edifici.
En un comunicat fa una setmana, Vox també va alertar de la situació.
Un cas d'assetjament immobiliari?
La situació ha portat els inquilins a interposar una demanda per assetjament immobiliari contra la propietat. Asseguren que la manca d'alternatives habitacionals i l'amenaça de trencar els contractes de lloguer sense cap reallotjament s'emmarquen dins d'una estratègia per desallotjar persones amb contractes de renda antiga. Consideren que el burofax és "paper mullat", ja que diuen que un contracte no es pot trencar sense passar per via judicial, i menys quan hi ha un procés per un possible assetjament immobiliari.També denuncien que, una vegada van decidir demandar la propietat, es va produir una reunió a un dels locals dels propietaris, on antigament hi havia una botiga de motos, en què representants de la propietat van renyar els inquilins per la seva acció, recordant-los "tot el que havien fet per ells". No totes les persones van assistir a la reunió, ja que hi ha ancians que per la seva avançada edat no poden sortir de casa.
Els afectats també han sol·licitat suport de l'Ajuntament, que inicialment es va comprometre a actuar com a mediador. No obstant, denuncien que la mediació ha estat ineficaç i que, en lloc d'oferir solucions concretes, la propietat ha respost amb el burofax.
Interessos urbanístics darrere del conflicte
Els veïns sospiten que darrere de la declaració de ruïna de l'edifici hi ha interessos urbanístics vinculats a projectes immobiliaris. L'edifici en qüestió es troba en una ubicació estratègica, a tocar de l'estació de FGC al centre de Sant Cugat. Segons els afectats, l'enderroc del bloc podria obrir la porta a la construcció d'un immoble amb locals comercials i aparcaments. A més, asseguren que Junts, un dels socis del govern municipal, es va reunir amb la propietat sense informar a la resta de partits ni als afectats.Els llogaters critiquen que aquesta manca de transparència demostra una connivència preocupant entre l'Ajuntament i els interessos de l'empresa. De moment, els serveis socials municipals han ofert com a única solució la possibilitat de reallotjar temporalment els afectats en pensions, una alternativa que els inquilins consideren inviable donada la seva edat i les seves necessitats. Aquesta solució no s'ha comunicat a tots els inquilins, només a una veïna, a qui l'assistenta social va trucar per oferir-li tant la pensió com un traster on poder guardar els mobles.