Les campanades de Cugat Mèdia: els 12 temes de 2024

Un cop d'ull a les notícies més rellevants de l'any que tot just acaba


  • Comparteix:

Imatges d'alguns dels temes que han estat notía durant 2024 / Foto: Cugat Mèdia

Imatges d'alguns dels temes que han estat notía durant 2024 / Foto: Cugat Mèdia

Acaba l'any i toca fer un cop d'ull de tot el que ha donat de sí 2024. Cugat Mèdia repassa les notícies més destacades dels 12 darrers mesos; els 12 temes que més titulars han generat. De fet, ben segur durant l'any que ara just comença molts d'ells encara seguiran ocupant les tertúlies sobre la vida pública de Sant Cugat.


La reversió del dèficit municipal: "fer més amb menys" i retallades en l'associacionisme

Un moment dels versots de Festa Major dels Diables, crítics amb les retallades

Un moment dels versots de Festa Major dels Diables, crítics amb les retallades / Foto: Ajuntament de Sant Cugat

"Si l'economia ho permet", l'Ajuntament recuperarà l'Envelat, el Campament Reial i una festa de Cap d'Any. Era la intenció que el govern local va expressar a principis d'any, després d'una programació de Nadal minvada per la situació de dèficit que travessa l'Ajuntament. Finalment, s'ha recuperat el Campament Reial, però l'Envelat i la festa de Cap d'Any hauran d'esperar; això sí, la programació nadalenca de la ciutat ha estat notable, amb més de 300 propostes.

Parlar de la cultura, així com de l'associacionisme, és fonamental per comprendre algunes de les afectacions que té en la ciutadania "el forat" econòmic als comptes del consistori. Les entitats, tant culturals i esportives com del tercer sector, han lamentat les retallades que ha aplicat l'executiu en matèria de subvencions en diverses ocasions. Des de l'Ajuntament asseguren que durant 2025 es procurarà "la menor afectació possible" per a les associacions.

L'àrea d'Economia, amb el tinent d'alcaldia Carles Brugarolas al capdavant, ha elaborat un pressupost per al 2025 de 153 milions d'euros, un increment del 16% que beu del traspàs a l'AMB del cost del transport públic i de la recaptació de la nova taxa de residus. Són uns comptes que el govern ha aprovat amb la majoria dels dos grups que el conformen, Junts i ERC; l'oposició, en canvi, ha optat per la negativa. Una posició que l'executiu ha retret, tenint en compte la situació de tutela per part de la Generalitat cap a l'Ajuntament.

La Mirada mira cap a la Guinardera

L'Ajuntament ha posat un cartell identificatiu dels terrenys de la Guinardera on anirà l'escola

L'Ajuntament ha posat un cartell identificatiu dels terrenys de la Guinardera on anirà l'escola / Foto: Cugat Mèdia (Lluís Llebot)

2024 ha estat l'any de les ubicacions alternatives per construir l'escola La Mirada. La cerca d'un espai fora del parc del Bosc de Volpelleres va ser un acord plenari de finals de 2023, i ha marcat l'actualitat sobre aquest centre educatiu. De fet, a les beceroles de l'any, des del govern ja apuntaven que el bosc passava a ser l'última opció per construir l'escola. Només un mes després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resolia l'apel·lació de l'Ajuntament contra la imposició de mesures cautelars contra l'inici de les obres de trasplantament d'arbres i recordava que aquestes ja van caure amb la sentència del 15 de novembre de 2023. Ara bé, perquè això suposés la represa de les obres, el consistori hauria hagut de demanar l'execució provisional de la sentència, cosa que no ha fet i ha generat crítiques per part de l'AFA de La Mirada.

Poc abans que comencés l'estiu, el govern ja donava per enterrada l'opció de situar l'escola al bosc de Volpelleres i apostava fermament per portar-la a uns terrenys de la Guinardera. De fet, el ple va donar-hi el vistiplau, amb els vots a favors de tots els grups tret del PSC, que s'hi va abstenir. De fet, la construcció comença a avançar.

Una altra de les novetats que ha deixat l'any és la sol·licitud per part de l'Ajuntament que la Generalitat assumeixi el pagament del projecte, cosa que deixaria enrere el conveni amb què Sant Cugat havia d'avançar els diners de les obres.

Reivindicacions de la comunitat educativa

Pati de l'escola Ciutat d'Alba

Pati de l'escola Ciutat d'Alba / Foto: Ajuntament (Lali Puig)

Un miler de persones de la comunitat escolar va sortir al carrer per reclamar més ombres als patis. La manifestació va comptar amb la implicació absoluta de la canalla, que va confeccionar cartells i va proclamar càntics com 'Passem calor!'. Tot i que l'Ajuntament va posar fil a l'agulla per buscar solucions, la Coordinadora d'Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) va considerar les mesures insuficients.

Una altra de les demandes de la comunitat educativa d'aquest 2024 ha estat la millora de la seguretat als entorns escolars. Les queixes es van disparar arran dels atropellaments que van patir una alumna del Joan Maragall i una família de l'escola Gerbert d'Orlhac. També al Gerbert d'Orlhac, les famílies lamenten un problema de goteres que, segons diuen, arrosseguen des de fa més de cinc anys.

Per últim, enguany la comunitat educativa ha experimentat, durant el primer trimestre del curs, la retallada de 30 places a les escoles bressol públiques per un error administratiu. Un problema que ha agreujat una realitat permanent al municipi (i al país) de manca de places públiques per als infants de 0 a 3 anys. Finalment, la preinscripció per accedir a les places vacants s'obrirà a principis de 2025.

Els jutjats de Sant Cugat, ben a prop

Espadaler, al centre, entre l'alcalde, Josep Maria Vallès i la tinenta d'alcaldia Cristina Paraira

Espadaler, al centre, entre l'alcalde, Josep Maria Vallès i la tinenta d'alcaldia Cristina Paraira / Foto: Ajuntament de Sant Cugat

Un acord del PSOE i Junts al Congrés espanyol ha desbloquejat la reivindicació històrica que Sant Cugat tingui jutjats propis. La llei, aprovada definitivament a finals de desembre, permet que la ciutat disposi de partit judicial. Ara, l'Ajuntament encarregarà un estudi per fixar el nombre de jutjats de primera instància i instrucció que tindrà el municipi. És un dels passos que farà el govern local, juntament amb l'inici de converses amb la Generalitat perquè doti de pressupost el projecte; de fet, la bona entesa en aquest sentit ja s'ha posat de manifest amb una trobada amb el conseller de Justícia, Ramon Espadaler.

Torre Negra, 30 anys de procés judicial (també el 2024)

Masia de la Torre Negra

Masia de la Torre Negra / Foto: Cugat Mèdia

El 2024 serà recordat també per l'any d'una decisió judicial històrica. La darrera d'un llarg litigi que ha mantingut la protecció de Torre Negra als tribunals durant dècades. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar, a l'octubre, ferma la sentència que avala la potestat de l'Ajuntament per modificar el Pla General Metropolità (PGM) a Torre Negra per convertir-lo de sòl urbanitzable no delimitat a sòl no urbanitzable ordinari. El decret arribava després que les diferents instàncies judicials no admetessin a tràmit els recursos de cassació presentats per Núñez i Navarro. Així, la justícia va ratificar, una vegada més, i de manera definitiva la defensa de Sant Cugat d'aquest espai i va tancar així la via judicial que posava en entredit els tràmits urbanístics per impedir la construcció d'entre 1.800 i 3.600 habitatges en aquest espai.

Una situació que va evidenciar, de nou, el consens majoritari amb què ha comptat al llarg dels anys la protecció de Torre Negra. Els grups municipals es van felicitar per aquesta darrera decisió judicial, en un ple, on van qualificar la decisió de "victòria" i d'"històrica". Tot i coincidir en les felicitacions i en la preservació del sector, tant el PP com el PSC van posar l'apunt en la seva gestió futura, especialment pel que fa als petits propietaris d'aquest entorn. I és que, a finals d'octubre i un cop coneguda la sentència ferma, l'Associació de Veïns de Sant Cugat Propietaris de Torre Negra va alçar la veu per recordar al consistori que la justícia encara no ha dirimit sobre els seus drets compensatoris. Tot i que els tribunals van donar la raó a l'Ajuntament sobre la seva potestat de preservar de la urbanització el sector de la Torre Negra, els petits propietaris insisteixen que això no implica que no tinguin dret a una indemnització. I això és el que batallarà ara l'associació que representa aquest col·lectiu, que lamenta que l'Ajuntament no els hagi escoltat mai i que reactivarà la demanda de responsabilitat patrimonial amb la qual reclamen 400 milions d'euros.

Per tant, tot i l'històric pas aconseguit aquest 2024 no es tanquen, encara, les portes a continuar parlant de Torre Negra durant el 2025, on estarem molt pendents de com evoluciona la lluita dels petits propietaris d'aquesta zona verda de la ciutat.

La segona residència pública no serà pública

Els terrenys de Volpelleres on es construirà la nova residència

Els terrenys de Volpelleres on es construirà la nova residència / Foto: Cugat Mèdia

La construcció d'una segona residència pública a Sant Cugat és ja una reivindicació històrica. De fet, l'Ajuntament, fins i tot, havia reservat uns terrenys a Volpelleres per ubicar-la. A l'inici del curs, l'alcalde, Josep Maria Vallès, va anunciar que aquest equipament seria una realitat, amb capacitat per a 120 usuaris i un centre de dia amb una oferta per a uns 30 usuaris. Poc després, però, es donava a conèixer que finalment el govern optava per cedir el solar públic a alguna empresa privada sense ànim de lucre per aixecar la residència. Així, la previsió és obrir un concurs per a la construcció i la gestió d'una residència en aquest espai, amb l'objectiu que la Generalitat concerti places i l'empresa guanyadora s'hi presenti, a més que ofereixi un preu més assequible. És una proposta que les entitats vinculades a la gent gran de Sant Cugat veuen amb recels.

Amb tot, pel ple d'octubre va passar una dació de compte que detallava el plec de condicions per al nou equipament. Això va evidenciar la divisió al plenari, amb crítiques de l'oposició al govern. Ara bé, un mes després, a la sessió plenària de novembre es va tirar endavant una moció del PP perquè l'Ajuntament insisteixi en la necessitat d'una segona residència pública a la ciutat.

Baixador, per fases

El cartell que demana circular per l'avinguda Baixador amb compte

El cartell que demana circular per l'avinguda Baixador amb compte / Foto: Lluís Llebot (Cugat Mèdia)

Un dels serials amb més capítols de l'actualitat de Sant Cugat es troba a Valldoreix. La urbanització de l'avinguda del Baixador s'arrossega des de fa més d'una dècada. Un dels primers titulars que va generar aquest projecte va ser protagonitzat pel veïnat, que van reclamar aturar la iniciativa per tal que s'assolís consens entre l'Ajuntament i l'EMD. De fet, arribava l'estiu i, en paraules del president de l'administració descentralitzada, Juanjo Cortés, el projecte quedava "en via morta" perquè Sant Cugat no estava en disposició d'assumir l'expedient de les contribucions especials. Per tot plegat, també quedava bloquejada la concessió de llicències en aquesta avinguda.

La falta d'entesa entre Sant Cugat i Valldoreix també s'ha posat de manifest amb la voluntat de Junts de fer una capa de rodament que millori les condicions a Baixador fins que es faci la urbanització. És una opció que l'EMD ha descartat en diverses ocasions.

Malgrat les ombres, al final del túnel s'ha pogut veure llum. El ple de desembre ha estat el del consens a la junta de veïns de l'EMD, que ha acordat assumir els treballs d'urbanització a través d'una licitació per fases que permet sortejar la regla de la despesa.

Mesures dràstiques per la sequera

Imatge d'arxiu de la piscina gran del Parc Central

Imatge d'arxiu de la piscina gran del Parc Central / Foto: Cugat Mèdia

El 2024 que queda enrere quedarà marcat per la situació d'emergència per sequera. El Govern va haver d'aprovar un paquet de mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera a Catalunya. A Sant Cugat aquestes accions es van traduir en una reducció dràstica del reg als espais verds de la ciutat i només per a la subsistència d'aquests. Segons dades facilitades per l'Ajuntament, en els darrers tres anys han mort 1.372 arbres a causa de la sequera. Pel que fa al reg privat, aquest quedava totalment prohibit, així com omplir una piscina. Les úniques piscines que es podien omplir a Sant Cugat eren aquelles que estaven donades d'alta al cens d'equipaments esportius de la Generalitat de Catalunya. En total, a la ciutat, n'eren nou comptant tant centres esportius públics com privats.

Mentrestant, la ciutadania de Sant Cugat va fer els deures i no va superar el llindar màxim de consum d'aigua per persona i dia, que el Govern estipulava.

8mil motius: sis anys d'espera per una sentència d'un any i mig de presó

Concentració de 8mil motius davant l'estació de FGC

Concentració de 8mil motius davant l'estació de FGC / Foto: Cugat Mèdia

Després d'un procés que s'ha allargat durant més de sis anys, la jutgessa del jutjat penal número 3 de Terrassa va dictar sentència per les set encausades que van tallar les vies del tren a l'estació de FGC de Sant Cugat durant la vaga general del 8M del 2018. Un any i mig de presó per a cadascuna i el pagament de 26.000 euros entre totes, a més de la inhabilitació per a presentar-se a unes eleccions durant el període de condemna.

Una sentència que les militants feministes, que no entraran a la presó perquè no tenen antecedents, van titllar com "l'atac més greu al moviment feminista dels darrers anys", en una concentració amb centenars de persones aquella mateixa setmana. Les encausades, a més, van anunciar que recorreran la sentència.

L'OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell

Exterior de la seu central de Banc Sabadell, ubicada a Sant Cugat

Exterior de la seu central de Banc Sabadell, ubicada a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

En matèria econòmica aquest 2024 ha estat marcat pel llançament d'una OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell, ubicat a Sant Cugat. El procés bancari va saltar a l'actualitat a finals d'abril quan el banc basc va anunciar que estudiava una fusió amb el Banc Sabadell. Una setmana més tard, però, el Consell d'Administració del Banc Sabadell va rebutjar l'oferta d'absorció del BBVA perquè "infravalorava significativament" el seu projecte i les perspectives de creixement com a entitat independent. Aquesta negativa del banc vallesà va fer moure fitxa al BBVA que va llançar una OPA hostil per prendre el control del Sabadell, un mes després, a principis de maig. Un moviment que es va topar amb el rebuig, gairebé unànime, del món polític, econòmic i sindical espanyol, català i santcugatenc.

A partir de llavors va començar un estira-i-arronsa entre les dues entitats bancàries, que s'allarga encara avu dia i que està tenint conseqüències no només econòmiques, sinó també socials. El BBVA ja va rebre llum verda per l'operació del Banc Central Europeu, però els informes principals pendents són els de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Per tant, l'any 2024 es tanca amb el joc bancari encara obert durant el 2025.

Sant Cugat, sense servei regular de grua municipal

Un cotxe mal aparcat a una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda que no ha pogut ser retirat per la grua tot i la petició de la persona que té reservada aquesta plaça

Un cotxe mal aparcat a una plaça reservada per a persones amb mobilitat reduïda que no ha pogut ser retirat per la grua tot i la petició de la persona que té reservada aquesta plaça / Foto: Cedida

El servei de grua municipal es presta a Sant Cugat sense contracte des de 2016. Des de fa gairebé un any, la ciutat no disposa d'aquest servei, només en situacions molt excepcionals, com esdeveniments al carrer on s'ha de vetllar per la seguretat. Ara bé, si un veí es troba un vehicle aparcat al seu gual permanent, no hi pot fer res. Policia Local continua multant els vehicles que estan estacionats malament, independentment que el servei de grua no funcioni de forma regular. Quan un vehicle aparcat impedeix la sortida d'un garatge, els afectats poden avisar la Policia Local, que pot multar el vehicle, o intentar contactar amb el conductor.

Un document emès per l'Ajuntament per una petició d'accés a la via informació pública revela que, durant 2022 i 2023, el municipi disposava d'un servei de grua municipal "únicament per respondre les emergències". El document està acompanyat d'un annex signat per l'Inspector en Cap de la Policia Local, Josep Maria Escarré, en què s'especifica que el 2024 "no es disposa de servei de grua donat que la nova contractació del servei està en el procediment de la licitació".

L'Ajuntament treballa en la licitació per normalitzar "aviat" el servei. Mentrestant, s'ha fet una contractació per bestreta. L'EMD de Valldoreix ja ha mogut fitxa i ha contractat una grua per als dies de mercadet.

La ciutat dels lloguers més alts

Un anunci d'un habitatge en lloguer a Sant Cugat

Un anunci d'un habitatge en lloguer a Sant Cugat / Foto: Cugat Mèdia

Sant Cugat va començar l'any amb les dades anuals del lloguer mitjà a la ciutat durant 2023. El municipi va batre un nou rècord, situant-se als 1.341,57 euros de mitjana. Des de 2005, el preu del lloguer ha crescut un 60% i se situa lluny de les poblacions del seu entorn. Les dades provisionals de 2024, però, apunten a un nou augment i rècord. En el tercer trimestre d'enguany, el preu de mitjana va ser de 1.473,65 euros. Si aquesta dinàmica es manté fins a finals d'any, Sant Cugat tancarà 2024 amb el lloguer de mitjana de cada trimestre per sobre dels 1.400 euros, un fet inèdit al municipi.

La crisi de l'habitatge generalitzada va portar el govern de l'Estat a aprovar un índex de preus de lloguer a les zones tensades amb l'objectiu de contenir els preus. També en aquest context, el Sindicat de Llogateres de Sant Cugat va sumar-se a la manifestació multitudinària del 23 de novembre per reclamar una regulació del preu del lloguer.

En clau local, l'Ajuntament de Sant Cugat ha impulsat diferents projectes per ampliar el parc d'habitatge públic al municipi. També s'estan explorant fórmules per als districtes residencials, com Valldoreix i Mira-sol, per convertir els habitatges unifamiliars en bifamiliars.



  • Comparteix:

OPINA

Identifica't per comentar aquesta notícia.

Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.

Avís important

Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims

Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors

No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal

Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.