Les barreres a l'accessibilitat: el repte de les persones cegues a Sant Cugat
Montserrat Trias i Llorenç Sabater denuncien obstacles en la mobilitat urbana coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat
Persones amb diverses discapacitats han recorregut Sant Cugat per trobar problemes d'accessibilitat
Societat
Publicat ahir per Alba Triadó
Sant Cugat és una ciutat amb espais oberts i moltes zones verdes, unes singularitats que la converteixen en un municipi agradable, però que per a persones cegues presenten un desafiament diari a l'hora de desplaçar-se, ja que els hi manquen punts de referència. Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, Montserrat Trias i Llorenç Sabater, membres de l'Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC) i de la Taula per a les Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament, han exposat al magazín 'Faves comptades' els principals obstacles amb què es troben a la ciutat i les solucions que proposen.
Escolta-ho
Llorenç Sabaté i Montserrat Trias, membres de l'Associació Catalana per a la Integració de les Persones Cegues (ACIC) i de la Taula per a les Persones amb Discapacitat / Foto: Cugat Mèdia
Reptes de mobilitat
Un dels principals problemes per a les persones amb discapacitat visual és la dificultat per orientar-se en espais amplis de la ciutat. "Els espais oberts fan que ens desorientem moltíssim i anar d'un punt a l'altre sigui realment molt complicat, perquè no tenim un punt de referència o una línia", explica la Montserrat Trias.
Aquesta situació es complica en zones com la rambla del Celler, on la manca de línies tàctils de referència dificulta el desplaçament segur. "Ens podem posar a caminar en cercles com si estiguéssim al desert" lamenta Trias. A aquesta problemàtica se li suma el carril bici, que està a la mateixa alçada que la vorera i només està senyalitzat amb pintura i el mobiliari urbà "col·locat de manera aleatòria".
Sabaté coincideix amb el diagnòstic i reivindica la necessitat d'instal·lar més encaminaments a la ciutat. "Necessitem camins tàctils i lliures d'obstacles" explica Sabaté. En aquest sentit, fan una crida a la ciutadania i als comerços a no obstaculitzar aquest paviment rugós que permet a les persones cegues seguir un trajecte amb el bastó. I no només això, sinó que alerten de l'apropiació de l'espai públic per part dels privats, amb terrasses que cada vegada ocupen més espai i no respecten la distància necessària entre la paret i les taules, els cartells amb ofertes al mig de les voreres i altres elements que dificulten la mobilitat a les persones amb mobilitat reduïda o cegues.
La Montserrat Trias i en Llorenç Satabé, han participat a la Mapathon de Sant Cugat per detectar punts negres en l'accessibilitat a la ciutat / Foto: Cugat Mèdia
Les plataformes úniques: avenços amb inconvenients
Trias i Sabater també destaquen els problemes derivats de les anomenades plataformes úniques, on voreres i calçada són al mateix nivell. Això suposa un problema per a la seguretat de les persones amb discapacitat visual perquè no poden diferenciar l'espai segur, la vorera, de la calçada on poden passar vehicles. Un altre obstacle d'aquest tipus de carrers és la navegació: "Quan perds les referències tàctils de la vorera, és molt fàcil desorientar-te. Pots travessar diversos carrers sense adonar-te'n", explica Sabater. A més, aquest disseny fa que sovint els vehicles aparquin molt a prop de la paret, dificultant el pas de vianants amb ceguesa.
Propostes per a una ciutat més inclusiva
Tot i els problemes detectats, els membres d'ACIC veuen amb bons ulls iniciatives com el Mapathon, una acció col·laborativa per identificar barreres urbanes. "Ara cal passar de la diagnosi a l'acció. Si només detectem problemes, però no els solucionem, no avancem", adverteix Trias. Entre les solucions proposades hi ha l'ampliació d'encaminaments (línies guia a terra) en punts clau de la ciutat, la sensibilització ciutadana perquè es respectin aquestes guies, i una planificació urbanística que integri l'accessibilitat des del principi.
A més, Sabaté també demana que s'instal·li un sistema de megafonia a les parades dels autobusos i dins dels vehicles. Aquests altaveus haurien de dir quan s'acosta un autobús, de quina línia és i, un cop dins, avisar de quina és la següent parada. De fet, es tracta d'una tecnologia que ja funciona en transports com els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Previsions de futur
Malgrat els avenços, encara queda camí per recórrer. La recent entrada en vigor del nou Codi d'Accessibilitat de la Generalitat de Catalunya, que substitueix el de 1995, ofereix esperança, però com apunta Montserrat Trias cal el compromís de totes les administracions, també de la local: "Com que no hi ha una regidoria d'accessibilitat, les qüestions que s'haurien d'abordar queden diluïdes entre les diferents àrees."
"No som invisibles"
Amb el lema "No som invisibles", la Taula per a les Persones amb Discapacitat clou aquesta setmana d'activitats a Sant Cugat amb l'objectiu de fer visible el que sovint passa desapercebut per a molts. "Necessitem una ciutat accessible per a tothom, i això implica entendre que el que facilita la vida a les persones cegues també beneficia la resta", conclou Trias.
Pots escoltar el magazín 'Faves comptades' de dilluns a divendres de 10 h a 12 h al 91.5 FM i a cugat.cat/directe
DECLARACIONS
Montserrat Trias
La Rambla del Celler és un espai on nosaltres no podem anar. No tenim res on referenciar una línia recta per desplaçar-nos. Per tant, ens podem posar allà a fer cercles, caminant, com si fos el desert. Això és amb el bastó i amb el gos guia, si s'ho coneix i vol anar de dret, ho fa, però si s'embolica, les plantes i les jardineres no el deixen veure i es fa un embolic.