Aquesta proposta, segons Duch, és només un front més de les polítiques que el govern municipal vol tirar endavant. "Aquesta no serà la via per arribar al 10-15% d'habitatge públic, però com més fronts oberts tinguem, millor", va remarcar el regidor d'Habitatge en la clausura de la segona jornada.
La 'suburbia', un model que planteja reptes ambientals i socials
Les dues jornades s'han celebrat al Casal de Mira-sol; una el 21 de novembre i l'altra el 28. La primera va comptar amb el professor de geografia urbana i director de l'Observatori de la Urbanització a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc Muñoz; el sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV), Roger Auquet; i la professora associada a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Eva Serrats.En aquesta primera sessió es va presentar una diagnosi detallada de les urbanitzacions de baixa densitat. Muñoz va posar sobre la taula la necessitat de superar el model de "monocultiu residencial" per transformar les urbanitzacions en espais més cohesionats, capaços d'oferir serveis a través de centralitats i més sostenibles ambientalment. "Les urbanitzacions són un sistema que ho ha dispersat tot. Son presoneres de l'automòbil i amb un consum energètic elevat".
Per la seva banda, Sauquet va posar èmfasi en el model "metabòlic" que permet aprofitar l'estructura existent dels edificis per crear més habitatge. "Sant Cugat té capacitat de creixement sense haver de construir", va apuntar. El sotsdirector de l'ETSAV també va presentar diversos projectes teòrics d'alumnes del centre sobre possibles divisions d'habitatges unifamiliars.
Per últim, Serrats es va centrar concretament en el barri de la Floresta, que es caracteritza per ser una "urbanització" vertebrada. "La Floresta no és un teixit dispers on calgui aterrar amb una estratègia". Serrats, a més, va explicar la seva experiència com a arquitecta de capçalera, indicant les consultes més comunes que els veïns del barri li transmeten. L'arquitecta va posar també de relleu el tema de la sostenibilitat: "Hem d'assumir l'antiguitat del parc immobiliari que tenim per començar-nos a centrar en què podem fer per millorar-los perquè no és gens sostenible".
Experiències i dubtes
Després d'una primera jornada d'anàlisi, el Casal de Mira-sol va acollir la segona part del debat portant dos exemples pràctics: la modificació del PGM a Santa Coloma de Gramenet i la regulació al Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Santa Susanna.L'arquitecte municipal i cap de territori de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, José Luís Lara, va explicar les modificacions al PGM que es van aprovar al ple del municipi amb l'objectiu de crear habitatge assequible, regulat com a HPO i amb uns criteris concrets. Aquestes actuacions poden ser canvis d'ús de locals comercials, finques amb volum disconforme i parcel·les unifamiliars amb una superfície superior a 160 metres quadrats que es poden segregar en dos habitatges si un d'ells s'acull al caràcter protegit. Unes opcions que, segons va reconèixer Lara, no hi ha hagut massa resposta per part de propietaris interessats.
En el cas de Santa Susanna, Joan Barba, redactor del POUM, va explicar que s'ha optat per no exigir que l'habitatge resultant de dividir un habitatge unifamiliar estigui regit per la regulació de l'HPO. "És un element molt rígid", va remarcar Barba.
Les dues jornades van rebre l'assistència de molts veïns. Al final de la segona sessió, es va obrir un debat en què els assistents van poder expressar els seus dubtes i inquietuds. La divisió d'habitatges en bifamiliars o plurifamiliars planteja incògnites sobre qui assumirà els costos i com es garantirà que aquestes opcions siguin realment assequibles. "Qui assumeix el risc de fer reformes no té cap garantia de retorn", va apuntar un dels veïns.
La idea de densificar districtes com Mira-sol tampoc va acabar de convèncer els assistents, que van reclamar que la solució vingui "per altres vies". De fet, el model de Valldoreix i Mira-sol és el preferit dels santcugatencs. Així ho indica l'última onada de l'Observatori Sociològic, en què un 41,4% dels enquestats va assenyalar que aquest és el seu model de creixement urbanístic preferit.
Al debat final també va intervenir el regidor d'Urbanisme, Àngel Pedrós. "A Sant Cugat hi ha 18.000 habitatges unifamiliars. No té sentit que en una part del territori tan extensa hi hagi tan poca densitat quan l'habitatge és el principal problema del país", va afegir.
El resultat de les jornades
Les reflexions, propostes i dubtes sorgits d'aquestes dues jornades hauran de vertebrar-se en una proposta de modificació del PGM que l'Ajuntament, abans de portar a aprovació, compartirà amb els veïns.Francesc Duch
Quan es va fer el planejament es pensava que en aquests habitatges viuria molta gent. Quan plantegem la possibilitat de dividir aquests habitages, pensem que no obligatòriament comporta més densitat.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.