La vida al seminari de Valldoreix: deixar-ho tot per seguir la crida del Senyor
Un grup de 18 nois viu actualment al seminari de Sant Joan Baptista amb l'objectiu de formar-se com a mossens
Societat
Publicat el 12/novembre per Eva Garrido
El seminari diocesà de Sant Joan Baptista, ubicat al carrer dels Santjoanistes de Valldoreix, acull una comunitat de 18 joves que s'estan formant per ser els futurs mossens de les parròquies que formen part del Bisbat de Terrassa. A Catalunya hi ha tres seminaris on viuen seminaristes, i aquest és un d'ells. És un grup heterogeni, tant pel que fa a l'edat i l'origen. N'hi ha que són de Sant Cugat, d'altres venen de Sabadell, de Mollet, de Sant Quirze, de Terrassa o, fins i tot, de Bigues i Riells. Tots plegats conviuen en comunitat enmig d'un entorn envoltat de verd i tranquil·litat que els permet centrar-se en les seves obligacions.
El dia a dia dels seminaristes
L'ambient que es respira al seminari no es diferencia gaire del d'una residència universitària. Llevat, això sí, de les obligacions religioses. ''A les set del matí tenim la primera pregària del dia i, després, esmorzem'', explica mossèn Joan Hernández, rector del seminari. Enguany és el segon any que exerceix aquest càrrec i la seva tasca és, entre d'altres, la d'organitzar el dia a dia de la comunitat, les activitats, fer de tutor als seminaristes i acompanyar-los al llarg d'aquests set anys que durarà la seva estada a la comunitat de Valldoreix.
Després d'esmorzar la jornada continua, però a fora del carrer dels Santjoanistes. Els seminaristes passen el matí, fins a l'hora de dinar, a l'Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona, on cursen els estudis de Teologia, que tenen una durada de cinc anys. Una vegada acabades les classes tornen a Valldoreix, tenen una estona de pregària i dinen. La tarda acostuma a ser la franja en què els futurs mossens aprofiten per estudiar, descansar o fer esport. El futbol, per exemple, se'ls dona d'allò més bé perquè en una cantonada del menjador hi ha una prestatgeria amb unes quantes copes guanyades en algunes lliguetes.
Aquesta rutina es repeteix de dilluns a divendres, però el cap de setmana és moment d'anar a la parròquia assignada per fer-hi el servei pastoral, com per exemple, estar present a les catequesis o als grups de joves. Diumenge és un dia que molts aprofiten per anar a veure la família.
Deixar-ho tot pel Senyor
En comú comparteixen la crida que, d'una manera o altra, van sentir i que els va empènyer a triar aquest camí vital. ''Sempre he estat vinculat al món de les confraries i les germandats i allà vaig sentir com el Senyor em demanava que fes el pas'', explica Robert Escusa, natural de Sabadell i amb estudis de Producció Audiovisual. Semblant és el cas de Fernando Vázquez, qui va néixer en el si d'una família religiosa. Amb els anys, i mentre cursava el primer any de Dret, va sentir com el seu ''desig d'estar amb Déu'' es feia cada vegada ''més gran''.
DECLARACIONS
Mn. Joan Hernández
Ells tenen una crida que els hi fa Déu, que després, per poder seguir la seva vocació venen aquí a poder fer els estudis i a poder servir a l'església, aquí a Terrassa.