Jutjats propis a Sant Cugat: una reclamació històrica de jutjat de guàrdia
La modificació de la Llei d'eficiència de l'àmbit judicial, amb un acord del PSOE i Junts per Catalunya, posa fi a un periple de reivindicacions
Edifici principal dels jutjats de Rubí / Foto: ACN (Pol Solà)
SocietatPublicat dijous per Sílvia González
Poques vegades els partits de Sant Cugat fan front comú en una mateixa reivindicació. Dotar la ciutat d'un partit judicial propi i de jutjats de primera instància i instrucció ha estat des del minut u una demanda col·lectiva i unitària, també des del teixit associatiu i empresarial. Fugir del col·lapse dels jutjats de Rubí i evitar desplaçaments de la ciutadania ha estat la proclama de tots els governs municipals, des de la primera reclamació al ministeri de Justícia el 1988. Ara, amb un acord del PSOE i Junts per Catalunya, l'Ajuntament ha vist complert un objectiu que veurà la llum a l'avinguda de Can Volpelleres.
Reivindicació històrica local
La reclamació de Sant Cugat per tenir partit judicial propi i acollir uns jutjats de primera instància i instrucció històrica es remunta al 1988. Va ser quan el ple va reclamar-ho per primera vegada al ministeri de Justícia amb el suport de tots els grups municipals.Una unimitat política que sempre ha acompanyat la demanda i que va refermar-se amb una declaració institucional (2007), una moció institucional (2012) i un pronunciament al ple (2017). Tot per elevar a les institucions competents la necessitat de la ciutat de comptar amb aquests serveis tenint en compte el col·lapse endèmic dels jutjats de Rubí.
2007: la carpeta incòmode del tripartit
El govern espanyol té la competència per crear partits judicials i la Generalitat pot demanar la revisió de les plantes judicials. Dotar la nostra ciutat de partit judicial propi va ser una reivindicació de l'últim govern de CiU amb Pujol, que va veure com les formacions del tripartit tombaven al Parlament la seva proposició no de llei per iniciar els tràmits de petició al ministeri de Justícia.Tot i el consens ferm dels partits a Sant Cugat, la demanda va ser un tema conflictiu en el si del govern tripartit amb una consellera Tura que no va tórcer el braç negant els jutjats per activa i per passiva davant ERC i ICV. El PSC local de l'època va desmarcar-se del posicionament de la consellera que apostava per una ampliació i especialització dels jutjats, que a dia d'avui operen amb 8 sales de primera instància i instrucció.
En l'aire va quedar la creació del nou Palau Judicial de Rubí que va portar Tura a demanar a les dues ciutats que "acordessin" una ubicació limítrofe que acostés el servei a Sant Cugat. La lluita local va abanderar, fins i tot, la possibilitat que el nostre municipi acollís el jutjat de violència sobre la dona per agilitzar el tractament d'aquests casos. Un jutjat que, precisament ara, està pendent de si finalment es trasllada a Terrassa a petició del TSJC.
Una excepció de jutjat de guàrdia
El de Sant Cugat sempre ha estat un cas insòlit donat que municipis amb població similar, i fins i tot inferior, disposen de jutjats propis. Rubí i Castellbisbal, les altres dues ciutats del partit judicial, sumen 92.000 habitants quan Sant Cugat, tota sola, en té 97.500.Més enllà de la capitalitat i la demografia, la reivindicació política s'ha fet forta al llarg dels anys amb el suport veïnal, empresarial i altres agents destacats com el Col·legi d'Advocats de Terrassa.
Sant Cugat és l'únic municipi català de més de 100.000 habitants que no disposa de partit judicial propi. Segons ACN, Vallès té previst reunir-se al novembre amb el conseller de Justícia de la Generalitat, Ramón Espadaler, per dotar de pressupost el nou jutjat.
El nou edifici dels jutjats de Sant Cugat, amb partit judicial propi al marge del de Rubí, s'aixecarà en uns terrenys de 10.600 metres quadrats en un solar qualificat per a equipaments. Estarà al costat de la comissaria de Mossos i la nova comissaria de la Policia Local. Serà enclavament policial i judicial ben comunicat, a tocar de la C-16 i l'estació de FGC de Volpelleres.