Núria Terribas (jurista): 'El consens social és una de les assignatures pendents de la bioètica'
L'experta en bioètica ha passat pel 'Faves comptades' per reflexionar sobre els reptes ètics actuals de la medicina i la ciència
Núria Terribas, al carrer Plana de l'Hospital / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 16/octubre per Sara Bella
La píndola anticonceptiva, l'avortament i les primeres UCI, entre d'altres, van propiciar, als anys 60, l'aparició de la bioètica, una disciplina orientada a donar resposta als dilemes ètics que plantegen determinats avenços científics. A banda del criteri mèdic i científic, la bioètica té en compte altres mirades, com la jurídica o la ciutadana. La jurista i vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, Núria Terribas, ha passat pel 'Faves comptades' per parlar sobre els reptes ètics que ens planteja la medicina moderna. Un àmbit en el qual, segons diu l'experta, 'falta consens social'.
Escolta-ho
"El consens social és una de les assignatures pendents de la bioètica", lamenta la jurista santcugatenca. Terribas considera que, abans de regular certes pràctiques relacionades amb la ciència i la medicina, hi hauria d'haver amplis debats socials, acompanyats d'informació accessible i d'activitats. En aquest sentit, la santcugatenca posa d'exemple Suïssa, "un país modèlic que fa referèndums per qualsevol cosa". Així, el que s'acaba regulant en l'àmbit legislatiu, compta amb el vistiplau de l'opinió pública.
Segons Terribas, un exemple recent de l'Estat espanyol que ens hauria de servir de model és la regulació de l'eutanàsia, l'any 2021. "A través d'enquestes i sondejos, es va concloure que el 80% de la societat espanyola estava a favor de l'eutanàsia i, a partir d'aquí, es va decidir regular. Aquest és un exemple de com hauríem de fer moltes altres coses", afirma la jurista.
Document de Voluntats Anticipades (DVA)
Durant l'any 2023, 394 santcugatencs van registrar el seu DVA, una guia per fer constar les instruccions sobre els tractaments, les atencions mèdiques i les cures que desitja rebre o rebutjar una persona si es troba en circumstàncies que no li permeten expressar la seva voluntat.
En els últims 20 anys, ho han fet 2.458 santcugatencs i santcugatenques. "Qualsevol persona que estigui en plena salut, ha de poder pensar què voldria per al tram final de la vida, perquè no sabem si serà una mort sobtada o fruit d'una llarga malaltia", assegura Terribas.
En els casos en què la voluntat de la persona, sigui per motius religiosos o de creences personals, vagi en contra del codi deontològic del professional, la jurista considera que ha de prevaldre l'autonomia de la persona. Ara bé, en el cas de pacients que no tenen capacitat de decidir, com les criatures o persones amb demència que no han deixat la voluntat per escrit, sí que ha de prevaldre el codi deontològic i, per tant, l'opinió de l'equip mèdic per sobre de la dels pares o familiars del pacient, aclareix Terribas.
Intel·ligència artificial aplicada a la salut
"Un algoritme d'intel·ligència artificial pot utilitzar les nostres dades per fer un diagnòstic, sense que nosaltres li haguem donat permís", alerta l'experta en bioètica. En aquest sentit, Terribas assegura que alguns dels reptes actuals als quals ens enfrontem són la responsabilitat (qui respon respecte a aquest diagnòstic no consentit?) i la transparència (d'on han sortit les dades que han possibilitat el diagnòstic?).
"Per posar un exemple que tothom coneix: qui gestiona les dades que acumulen les aplicacions que portem al mòbil per comptar els passos que fem al dia?", qüestiona Terribas. "Ens hauríem de preguntar on va a parar tot això i amb quina finalitat serà utilitzat", conclou.
Més qüestions relacionades amb la bioètica
Els assajos clínics amb persones i animals, l'edició genètica, la reproducció humana i la gestació subrogada són alguns dels temes que l'experta també ha comentat durant l'entrevista.
Pots escoltar el magazín 'Faves comptades' de dilluns a divendres de 10 h a 12 h al 91.5 FM i a cugat.cat/directe.
DECLARACIONS
Núria Terribas
Un país, abans de determinar si regula una pràctica, hauria de fer un debat ampli amb la societat. Un país model en això és Suïssa, que fa referèndums per qualsevol cosa