Deixar Sant Cugat per marxar a un poble: històries més enllà del problema de l'habitatge
Cugat Mèdia parla amb sis santcugatencs que han deixat la ciutat i s'han mudat, de nou, a un poble, i fora de l'àrea metropolitana
Kik Godàs viu a la Cerdanya des del 2009, després de viure a Sant Cugat durant molts anys i on va estar vinculat, fins i tot, com a regidor d'ICV durant vuit anys / Foto: Cedida
Societat
Publicat dilluns per Mar Castro
El preu de l'habitatge i el seu elevat cost per accedir-hi és una de les raons que més es repeteixen per explicar la fugida obligada de santcugatencs a altres municipis, però sovint no només és aquesta la raó, i deixar la ciutat per una alternativa diferent, com tornar a gaudir de la vida d'un poble, pot ser encoratjador per a molts. Sant Cugat, amb els seus gairebé 100.000 habitants, ha experimentat una evolució demogràfica estratosfèrica en els darrers 30 anys, i marxar d'aquesta nova realitat és el que els protagonistes d'aquestes històries han buscat, motivats per diferents raons inicials. Estar més a prop d'altres familiars, estar en un contacte més proper a la natura, intentar educar el fill en un altre ambient, fugir d'una mala experiència personal i la impossibilitat de pagar els preus actuals de l'habitatge són algunes de les raons per les quals els sis testimonis amb els quals ha parlat Cugat Mèdia, exposen per explicar per què van deixar Sant Cugat i mudar-se a un poble fora de l'àrea metropolitana.
Escolta aquí el reportatge.
Escolta-ho
Assun Reyes, fugint de l'elitisme
L'Assun va venir a viure a Sant Cugat el 1979 per una qüestió laboral, per estar més a prop de la seva feina de metge. Va viure a la ciutat fins al 2021 any en que es va traslladar a un poble de 20 habitants del Pallars Sobirà, a prop d'una de les seves filles. Ella va marxar per "diverses coses". Assegura que estava "bastant cansada de viure a Sant Cugat, estava cansada de tanta gent, de gent tant elitista, des del meu punt de vista, que després tampoc no et trobes enlloc més", explica. I és que Reyes considera que a Sant Cugat el "tipus de relacions socials són molt buides, que no porten enlloc". A part, també destaca que l'estil de vida de la ciutat és "molt atrafegat, sembla que sempre estiguis pendent de fer moltes coses". La pandèmia li va fer adonar-se d'aquestes qüestions perquè va tenir molt de temps per reflexionar. Tot plegat i sumat al fet que les seves filles i els nets i netes no vivien a Sant Cugat feia que "no tenia gaire motius per quedar-me".
L'Assun Reyes va viure a Sant Cugat des del 1979 al 2021. Fa tres anys que viu al Pallars, per estar a prop d'una de les filles i buscar una altra manera de viure, allunyada de la ciutat / Foto: Cedida
De la seva vida al Pallars destaca la tranquil·litat i el "retorn a la natura, que és fantàstic. Et trobes un esquirol, un cèrvol, una daina i no saps per què, però somrius". Tot i viure en un poble de només 20 habitants, Reyes se sent molt més acompanyada, "a Sant Cugat estàs sol enmig de molta gent", opina, i afegeix "ara noto que la gent està pendent de tu sense dir-t'ho" i la sensació de "sol·litud" ja no la sento. Reyes considera que el tipus de relacions que té actualment "són molt més senzilles i molt més emocionals". Més enllà de viure en positiu la seva nova vida, Reyes troba a faltar qüestions com la cultura, gaudir del teatre i de música en directe. De fet assegura que és l'únic que troba a faltar. Reyes, que està vinculada al moviment Marea Blanca, de defensa de la sanitat pública, explica que "tot i que la qualitat assistencial no és molt bona, la gent està contenta perquè no hi ha les llistes d'espera que hi ha a l'àrea metropolitana i la relació amb el personal sanitari també és diferent i no tenen la sensació de desempar que puc tenir jo allà." Creu que Sant Cugat ha evolucionat molt els darrers anys i cada cop hi ha gent menys diversa. "Hi ha molta uniformitat", diu, que tot i això, troba a faltar les seves amistats que, òbviament, no fica en el mateix sac.
Clara Serlavós, una vida de muntanya
La Clara és nascuda a Sant Cugat i va viure-hi fins als 21 anys. Va marxar just després d'acabar els estudis universitaris, a gaudir d'un any sabàtic, que va enllaçar amb la seva instal·lació a un petit poble de Granada on hi va viure 10 anys i on treballava a un refugi de muntanya a La Alpujarra. L'enyorança a la terra la va fer tornar al país, però ja no es va plantejar viure de nou a Sant Cugat "perquè tenia un modus vivendi molt diferent i vaig escollir el Pirineu, el Pallars Sobirà", on hi viu des de fa vuit anys.
La Clara Serlavós va néixer a Sant Cugat on hi va viure fins als 21 anys. Fa més de 15 anys que viu fora, els darrers anys al Pallars per estar més a prop de la natura. Explica que se li faria molt estrany tornar a la ciutat / Foto: Cedida
Al principi també es va dedicar professionalment a temes relacionats amb la muntanya, però recentment ha fet un canvi i ara regenta una gelateria. "Ha estat un canvi per obligació però al final el que buscava també era viure en un entorn de natura i poder disposar del meu temps d'una manera diferent a la que, per exemple, estem habituats a una ciutat". I això és el que troba en el poble de 15 habitants on resideix. Fa 18 anys que no viu a Sant Cugat, tot i que continua tenint família i ve de visita un parell de cops a l'any, suficient per "notar el canvi" que ha patit la ciutat que ella recorda de petita i jove. "Sant Cugat ha crescut molt i no ho reconec. De fet, em passa també amb les amistats, que tenen una vida molt diferent a la meva" i admet que li costaria tornar. Com a punt negatiu de viure fora de l'àrea metropolitana destaca el fet que els serveis sanitaris estiguin més allunyats i que hi hagi mancança d'activitat cultural. Amb tot, considera que "és quelcom al que t'acostumes", afegeix.
Ivan Martínez, educar la criatura en un altre ambient
L'Ivan va venir a viure a Sant Cugat de petit, quan tenia vuit anys per un tema relacionat amb la feina del seu pare. Eren els anys 90 i van deixar l'Hospitalet del Llobregat perquè "la meva família volia viure a una caseta tranquil·la, i per això vam anar a viure a Mira-sol". Sant Cugat ha estat la seva ciutat de referència durant 30 anys, fins que fa tres anys va decidir marxar amb la parella i el fill a l'Armentera, un poble de l'Alt Empordà.
L'Ivan vivia a Sant Cugat des dels vuit anys i va decidir marxar fa tres anys per cercar altres realitats i educar el seu fill en un ambient diferent del Sant Cugat actual / Foto: Cedida
Una decisió, però, que no va ser ràpida. "La història ha sigut una mica llarga. La decisió ens va costar prendre-la", de fet, recorda durant l'entrevista. L'accés a l'habitatge va ser una de les primeres raons, però no l'única. "Vam intentar quedar-nos a Sant Cugat i vam estar durant molt de temps lluitant per trobar una opció per poder viure-hi, però al final vam arribar a la conclusió que el que ens costava viure a Sant Cugat i el que ens oferia Sant Cugat no valia la pena". Però són més les "conseqüències del preu de l'habitatge" el que els va empényer a marxar, explica. "El que tenia clar, perquè tenim un fill de 5 anys, era que al Sant Cugat d'avui en dia no em venia de gust educar el meu fill", apunta l'Ivan, que considera que el preu de l'habitatge fa que qui pot accedir-hi "és d'una classe social en la qual jo no m'hi sento a gust". Una situació amb la qual no es troba a l'Armentera "que és un entorn molt més rural, molt més tranquil i amb un tipus de vida realment diferent", que li ha permès, a més, continuar amb la seva vida professional com a professor d'educació secundària.
Kik Godàs, la jubilació combativa
En Kik va arribar a Sant Cugat sobre el 1970 perquè llavors "es llogaven torres a Valldoreix i a Mira-sol molt millor de preu que no pas a Barcelona (riu), coses de la vida". Va viure-hi fins al 2009, quan fa 15 anys va decidir marxar a Pedra, un poble de la Cerdanya que pertany al municipi de Bellver, on des del 1992 ja tenia una propietat. La seva marxa definitiva va venir motivada per la seva afició a la muntanya i a l'esquí i un cop s'havia jubilat "perquè vaig pensar que aquí estaria millor".
En Kik Godàs gaudeix des de la Cerdanya d'una altra manera de viure, més pausada. Viu a un poble proper a Bellver des del 2009 després de viure gairebé 40 anys a Sant Cugat / Foto: Cedida
Godàs recorda "la transformació de Sant Cugat", sobretot "per l'aparició dels Túnels de Vallvidrera que va fer que es passés d'una ciutat de 25.000 habitants als 100.000 d'ara", construcció de la qual va ser un gran detrector, recorda, com a regidor per ICV durant vuit anys. Una motivació política, que no ha abandonat a la Cerdanya on és membre dels Comuns. Cada 15 dies visita la ciutat perquè continua lligat a entitats com el Rugby Sant Cugat, de la qual forma part, entre d'altres. Per tant, no troba a faltar ni els serveis ni l'oferta cultural i esportiva que ofereix un gran municipi. Tot i així defensa que "el serveis mèdics tampoc són un desastre" a la Cerdanya, d'on no té intenció de moure's.
Montserrat Rumbau, superant entrebancs i mirant al futur
La Montserrat va venir a viure a Sant Cugat al 1984, provinent de Barcelona, just quan va néixer la seva primera filla i motivada pel fet que tenien un terreny a Valldoreix on es van poder fer una casa. Quan posa la mirada enrere recorda l'esperit de poble que durant anys va tenir la ciutat dels ara 100.000 habitants. "Quan vaig arribar a Sant Cugat era un poble gran o una ciutat petita, no sé com es pot dir, però era molt fàcil integrar-te i a Barcelona això és impossible", explica. Va viure, de fet, uns bons anys, recorda "vaig ser molt feliç a Sant Cugat". Però va marxar al 2008 a Santa Coloma de Queralt "per una crisi personal molt important" i afegeix que "la vida sempre t'acaba colpejant en algun moment o altre, quan menys t'ho esperes" i després d'una separació només tenia la necessitat de marxar, "de fugir".
La Montserrat va viure a Sant Cugat del 1984 al 2008 i va marxar a Santa Coloma de Queralt per motius personals / Foto: Cedida
Anys després, però, recorda només les bones vivències que va tenir a Sant Cugat on va estar sempre molt implicada en la seva vida associativa i cultural com a membre dels Amics de la Unesco, entre d'altres. De fet, aquesta voluntat d'integració social l'ha manté també a Santa Coloma de Queralt a través de les seves publicacions com historiadora. Rumbau explica que és "molt de viure el present, de no viure el passat, ni viure el futur, perquè el futur no el coneixes. I el passat, doncs, jo el volia oblidar totalment" i en aquest sentit la seva nova vida a la Sagarra li fa sentit "la mar de bé", diu, fet pel qual "ja no pensava gens amb Sant Cugat perquè un cop estàs aquí, estàs vivint una altra vida".
Paco Minuesa, superant l'enyorança a través de l'art
En Paco va arribar a Sant Cugat amb 11 anys, al 1966, des d'Andalusia on els seus pares van decidir emigrar amb els seus quatre fills amb la voluntat de cercar un futur millor. La seva vida va canviar radicalment perquè "venia d'un territori i d'una casa amb uns patis on podíem jugar i fer cabanes... i de cop em vaig trobar que ens vam venir aquí a un piset de 50 metres quadrats". Tot i això, recorda que Sant Cugat "era un poble encara perquè hi havia uns 20.000 habitants com a molt i al carrer, doncs, encara no passaven cotxes i podíem jugar al futbol. Això ho recordo molt, que jugàvem molt al carrer", explica. En Paco també és un valuós testimoni del canvi del Sant Cugat poble al Sant Cugat ciutat, "l'evolució va ser brutal, va ser amb uns 15 anys que ja era una ciutat". Hi va viure fins al 2020, l'any de la pandèmia i la raó per la qual va marxar va ser perquè "Sant Cugat va passar de ser un poble normal a ser una ciutat molt, molt cara i molt elitista".
En Paco viu a el Vendrell on ha trobat un espai on poder viure i treballar com a pintor / Foto: Cedida
En el seu cas, la combinació d'una ruptura i la dificultat econòmica per accedir sol a un habitatge el va empènyer a marxar i a buscar un espai que pugués combinar viure amb la seva professió de pintor, "necessito un espai i unes condicions que a Sant Cugat era impossible, per tant, vaig haver de marxar", lamenta amb enyorança i emfatitzant que el preu de l'habitatge no només expulsa els joves, sinó també els jubilats (tot i que ell es manté actiu en la seva faceta d'artista, es va jubilar de la tasca de professor a l'Escola d'Art de Sant Cugat). I aquest nou espai que ell va trobar fa quatre anys és a el Vendrell, al sud del país.
De les nostres històries, el Paco és que més enyora la ciutat i el que va marxar més a contracor, però valora el fet que es pugui "passar moltes hores pintant" i que gaudeix també de "més tranquil·litat i d'estar a prop del mar", un exemple més de que, sovint, deixar enrere la ciutat pot ser un camí ple de noves oportunitats i experiències.
DECLARACIONS
Assun Reyes
Tinc molt bones amigues i amics a Sant Cugat amb els que tinc unes relacions que no són buides i els trobo molt a faltar, però l'ambient general s'ha tornat d'un monocolor que tampoc no és la realitat que trobes a altres llocs i trobo que francament ha anat a pitjor.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Ivan Martínez
Tenia clar que en el Sant Cugat no estava a gust educant el meu fill.
Your browser doesn’t support HTML5 audio
Kik Godàs
M'agrada molt l'aire lliure i aquí pots veure tots els canvis que a Sant Cugat no es té.