Sotomayor (Unipau): 'Estem en una situació d'escalada bel·licista sense precedents al segle XXI'

L'ofensiva de Hamas a Israel fa un any aquest dilluns. Un atac sense precedents que trencava una situació de calma tensa entre guerres, en un conflicte armat que es remunta als anys 50 del segle XX i que cada dia sembla complicar-se més. La pitjor massacre de la història d'Israel va donar lloc a la guerra més mortífera de la història de Palestina.

Escolta-ho

La setmana passada, l'Iran va entrar a l'ofensiva amb l'enviament de més d'un centenar de míssils; alguns, també per primera vegada, van arribar a Tel Aviv. Netanyahu ha prohibit l'entrada del secretari general de Nacions Unides i avisa que l'Iran "pagarà un preu molt alt" mentre continua la invasió al Líban, els atacs al Iemen, a Síria, a l'Iraq i a la franja de Gaza. El portaveu de Hezbollah anuncia que "la guerra continua" i que prevaldran, mentre es busca successió per Hassan Nasrallah, mort el 27 de setembre en un atac israelià contra els suburbis de Beirut. L'escalada de tensió és insostenible, el recompte de morts i desplaçats esfereïdor.

En aquest escenari, cada dia són més les veus que, amb polaritzada visceralitat, defensen un bàndol o un altre. Cugat Mèdia, amb voluntat de donar veu als discursos que prediquin la pau, ha parlat amb tot plegat amb la presidenta de la Unipau, Neus Sotomayor, i la directora, Arés Perceval.

Com valoreu la situació actual al Pròxim Orient i quines perspectives veieu a curt termini?
Neus Sotomayor: Estem en una situació d'escalada bel·licista sense precedents al segle XXI. Una escalada també de la vulneració del dret internacional i de la impunitat. En aquest escenari no hi ha perspectives de pau, encara que sigui d'un alto el foc... ja no parlem d'una pau sostinguda. No hi ha horitzó.

Quin paper hauria de jugar la comunitat internacional per mediar en aquests conflictes? Veieu realment possibilitats d'una solució negociada?
Arés Perceval: No. 48 hores després de la invasió russa a Ucraïna, hi va haver sancions, es van tallar les relacions diplomàtiques amb Rússia. Quan Israel va decidir envair el Líban, no va passar res. Hi ha un biaix, una doble vara de mesurar. Les dues narratives són completament diferents. Ho veiem als diaris.

N.S.: Als organismes internacionals, concretament a l'ONU, hi cal una reforma perquè el sud global hi jugui un paper i que els 5 països que tenen dret a veto deixin de tenir-lo. El propi Guterres ha estat declarat persona non grata! Un país que es veu amb capacitat de vetar el secretari general de l'ONU sense cap mena de conseqüència és un país que se sent impune per fer qualsevol altra acció.

A.P.: Al març, The Washington Post publicava una investigació que desvetllava que en els 5 primers mesos de la guerra el govern de Biden havia aprovat un programa d'armament per Israel cada 36 hores. És el contrari a la desescalada. Parlem d'una participació directa. Israel és una estrella més a la bandera dels Estats Units, i per tant vetarà en tot moment qualsevol resolució.

L'educació és un pilar fonamental de la Unipau. Com pot contribuir a la cultura de la pau, especialment en regions afectades per conflictes?
A.P.: L'educació per la pau és fonamental, com l'educació en tot. Si deixem que els discursos d'odi frueixin, si els deixem germinar i créixer com una llavor, assistirem a situacions com les que estem vivint. L'educació és fonamental, no només a les primeres etapes, sinó durant tota la vida.

N.S.: Als països en conflicte els discursos estan molt polaritzats i la població també. Quan s'allarguen en el temps cada vegada es fa més difícil el diàleg i el consens. L'educació per la pau s'ha de fer abans.

Una de les conseqüències més greus d'aquesta guerra és la crisi humanitària i de refugiats. Quina és la vostra perspectiva sobre aquesta situació i quines mesures urgents s'haurien d'implementar? (Israel ha bombardejat zones que havia decretat com a segures).
N.S.: Aquí tornem a la impunitat que sent Israel en violar el dret internacional. Netanyahu ha comès crims de guerra i ningú ho ha denunciat. Però aquesta impunitat va més enllà d'Israel... es va manifestant. Ho hem vist abans a altres guerres, ho vam veure a Síria, el rebuig al dret legítim d'acollida dels refugiats.

A.P.: Es trenquen compromisos adquirits. I la vida de les persones té un preu molt més alt a unes regions que en d'altres. Aquestes omissions també posen en qüestió el paper de l'ONU, de la diplomàcia internacional, de la carta de drets humans... en general del paper dels actors supraestatals.

Quan un conflicte bèl·lic s'allarga en el temps, ho vam veure als Balcans, es genera un interès mediàtic molt intens. La població internacional rep impactes diaris a les notícies, fins que baixa el suflé i apareix la dissociació. Com podem evitar aquest oblit, aquesta aparent indiferència?
N.S.: És veritat que passa. Ara sentim a parlar de l'Iran i cada dia menys de la població civil de la franja de Gaza. D'Ucraïna també se'n parla poc... i per suposat d'altres conflictes, de Sudan, del Iemen, ja ni en parlem! De quina manera es pot incidir perquè no oblidem el patiment que provoquen les crisis migratòries o els conflictes bèl·lics? Els mitjans de comunicació hi tenen una gran responsabilitat. Però també és responsabilitat individual de cadascú estar informats.

Falta pràcticament un mes per a les eleccions presidencials dels Estats Units. El resultat d'aquestes eleccions condicionarà sens dubte la deriva del món. Com creieu que pot afectar la situació al Pròxim Orient?
N.S.: Jo crec que no canviarà gaire.

És igual Trump que Harris?
N.S.: No. Però en qüestions del Pròxim Orient no disten tant. El lobby jueu hi té molt poder i si tirem d'hemeroteca veurem que el partit demòcrata, durant el govern d'Obama, va signar l'acord de col·laboració armamentista més gran de la història amb Israel.

Més enllà del Pròxim Orient, quins altres conflictes globals us preocupen actualment? Com poden les organitzacions internacionals abordar-los de manera efectiva?
A.P.: Des del Sudan, el Congo amb el coltan, Mali... això parlant d'Àfrica, però... els Rohingyes a Myanmar, els Uigurts a la Xina... Hi ha un munt de situacions de crisi humanitària. L'Escola d'Estiu de la Unipau publica cada any un dossier que porta per nom 'Alerta'. És una anàlisi de tots els conflictes greus que hi ha al món, i n'hi acostuma a citar més de 30.

Les properes Nits temàtiques que celebrem abordaran sens dubte el conflicte al Pròxim Orient, però anirem tractant diversos temes al llarg de tot el curs, per conscienciar sobre el que està passant al món. Quina és la responsabilitat del nord global cap als conflictes del sud global? Sovint a l'Àfrica ni la mirem. Creix el discurs contra la migració quan, moltes vegades, és una conseqüència directa de conflictes que s'originen per cobrir les nostres necessitats de matèries primeres, per exemple.

Parlaves ara de les nits temàtiques, dels cursos d'estiu. No sé si voleu recordar com va néixer la Unipau i quina és la seva raó de ser
N.S.: La Unipau va néixer l'any 84 (enguany fem 40 anys), en un moment més optimista. Neix dels moviments pacifistes postfranquistes. En aquell moment es pensava que la pau global era assolible, que després de la Segona Guerra Mundial, ja no hi haurà més conflictes, que n'hauríem après. Hi havia el convenciment que l'estat del benestar seria una fita aconseguida per tothom. Amb el temps s'ha vist que aquelles expectatives no eren certes. De fet, avui hi ha més desigualtat i la situació és més complicada que mai per a la població del sud global. Per tant, cada vegada és més necessari el paper de la Unipau i per això també hem ampliat el nostre camp d'acció.

A.P.: La Universitat de la Pau va néixer només com una universitat d'estiu adreçada a persones adultes. Avui la majoria dels nostres projectes són a centres educatius i des de fa poc també oferim formació a professorat. Enguany vam celebrar la segona edició del Congrés de Joves per la Pau, on hi va participar Cugat Mèdia. Durant tres dies 200 joves van parlar sobre justícia global, antiracisme, diversitats... L'educació per a la pau com a prevenció, per lluitar contra aquests discursos d'odi que estan en alça.

Us heu plantejat en aquests congressos treballar les habilitats socials en pro de la pau?
A.P.: Sí, treballem la pedagogia dels afectes, l'escolta activa, el respecte a l'altre. Abans de parlar sobre els temes centrals que ens ocupin, com poden ser el privilegi, els estereotips o el gènere, parlem del respecte a l'altra persona, de com solucionem els conflictes, de la gestió emocional...

El conflicte sempre hi serà, és inherent a l'ésser humà, però la gestió d'aquest conflicte és el que fa la diferència.

Abans parlàvem de les eleccions als Estats Units. L'ascens de Trump ha estat un legitimador de l'extrema dreta arreu del món i també un referent en la manera de fer propaganda. El passat diumenge, per exemple, l'extrema dreta va guanyar per primera vegada a la història les eleccions a Àustria.

Quin és el combustible que alimenta l'extrema dreta? Com es pot lluitar contra aquests discursos d'odi, que a més venen potenciats per fake news i es propaguen amb impunitat a través de les xarxes (primer canal des d'on s'informen els joves)?
N.S.: La revista 'Contexto' ha proposat una iniciativa en aquest sentit. Ha generat una xarxa d'usuaris (formada per periodistes, jutges, activistes) contra els discursos d'odi, un banc de denúncies públiques obert a tothom. Us recomano que ho busqueu.

Per acabar, quin missatge voldríeu transmetre a la societat civil sobre com podem contribuir a la construcció de la pau? També a nivell individual.
N.S.: Informant-nos, llegint, no acceptant discursos fàcils, l'Arcadi Olivera sempre ho deia. L'extrema dreta juga molt amb això, a donar solucions fàcils a problemes complicats. Treballar l'empatia per sortir d'aquest nosaltres-ells. L'extrema dreta juga molt amb aquesta creació de l'alteritat i aquest mirall on nosaltres som els bons i els altres venen a envair-nos o a fer delinqüència. Plantejar-nos que tots tenim els mateixos drets, que tots som persones i que nosaltres hem nascut aquí per sort, però podríem haver nascut a Gaza.

A.P.: Cal també prendre consciència del nostre poder com a consumidors. Podem fer tries poderoses. Ahir es publicava l'informe sobre la banca armada, sobre quins bancs participen en la compravenda d'armes. Podem decidir posar els nostres estalvis a una banca ètica. O contractar una cooperativa que treballa amb energia sostenible, comprar al comerç de proximitat... la suma de petites accions pot canviar el món.