Deixant de banda la mobilitat activa, l'any passat 2 de cada 3 desplaçaments es van fer en cotxe, i el viatge restant, en bus, tren o metro. El pes d'un i altre mode ha estat estable en les últimes dues dècades: des del 2004, la quota del transport públic ha oscil·lat sempre entre el 32 i el 38%, excepte en el període pandèmic, quan va arribar a baixar fins al 25%.
Durant els mesos posteriors al març del 2020, les restriccions en la mobilitat van impactar més en els transports col·lectius. Tant és així que dos anys després de l'esclat de la covid-19, la mobilitat privada gairebé ja havia tornat a nivells pre-pandèmics, però el transport públic continuava significativament per sota de les xifres del 2019, segons dades de les entrades i sortides de l'anell 1 de l'àrea metropolitana proporcionades per Trànsit, i de validacions de títols de transport públic de l'ATM.
Ara, segons l'enquesta EMEF de l'ATM, els nivells ja s'han recuperat en tots dos àmbits, amb un lleu descens del vehicle privat respecte al 2019, però ampliant el focus i mirant l'evolució més a llarg termini, tant un mode de transport com l'altre han pujat, mantenint així proporcions similars.
El transport públic arriba als 3,3 milions de desplaçaments, però el cotxe se situa als 6,6 milions
Fa 20 anys, es feien 2,6 milions de desplaçaments al dia en cotxe i moto, cosa que va créixer fins als 3,1 milions deu anys després, i es va situar en els 3,3 milions el 2023. Amb tot, en un context de creixement poblacional, la tendència a l'alça no va en detriment de la mobilitat privada. El 2004, el cotxe i la moto van representar 4,7 milions de desplaçaments al dia, una xifra que es va elevar fins als 6,1 milions deu anys després, i que va arribar prop dels 6,6 milions l'any passat.
Entre municipis de fora de l'AMB, el cotxe multiplica per deu el transport públic
Destaca especialment el fet que el transport públic és el més popular tant en els desplaçaments amb origen i destinació dins de Barcelona (duplica el vehicle privat) com en els viatges entre la resta de l'AMB i la capital (per una distància més estreta). Amb tot, el pes d'uns i altres canvia en els trajectes que comencen i acaben a l'Àrea Metropolitana però sense passar per la principal ciutat catalana: 1.114.900 es fan amb mobilitat privada i 456.800, amb la pública.
En aquest sentit, Ramírez creu que el fet de no tenir les mateixes possibilitats de fer servir el transport públic si es viu a la capital o bé a l'exterior és un signe de desigualtat. Segons ell, algú que no pugui comprar un cotxe ha de tenir "les mateixes possibilitats". I afegeix que fora de les grans ciutats, la diferència entre tenir cotxe o no tenir-ne encara suposa "un canvi molt important".
Macroaparcaments a les entrades de Barcelona
Al seu torn, sobre l'asimetria entre la quantitat de connexions disponibles dins o fora de la capital, Roura recorda la proposta de construcció de grans zones d'estacionament a les entrades de Barcelona perquè els conductors hi deixin el cotxe i canviïn al transport públic, però "no s'ha volgut resoldre el tema" des de les administracions, a qui demana diàleg.
En canvi, Ramírez no ho veu necessari, ja que, a banda de Rodalies - de qui critica que no sigui prou "eficient" -, recorda els serveis de busos interurbans amb freqüències de "15 o 20 minuts". "No cal que fem baixar tothom 30 o 40 quilòmetres en cotxe i aparquin just a l'entrada de Barcelona, és suficient amb qui cadascú es desplaci a la ciutat més propera de més de 15.000 habitants, que solen tenir un bon servei de transport públic", apunta.
Entre Barcelona i la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), un territori que inclou capitals com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell o Mataró, les dues opcions estan equilibrades, però entre aquests municipis i els que sí que formen part de l'Àrea Metropolitana descartant la capital, com ara L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès o Sant Boi de Llobregat, el vehicle privat suma 486.600 trajectes diaris, i el públic, 116.700. A més, els desplaçaments en cotxe només entre municipis que queden fora de l'AMB pràcticament multipliquen per deu els viatges en mobilitat pública.
OPINA
Identifica't per comentar aquesta notícia.
Si encara no ets usuari de Cugat.cat, registra't per opinar.
Avís important
Tots els comentaris es publiquen amb nom i cognoms i no s'accepten ni àlies ni pseudònims
Cugat.cat no es fa responsable de l'opinió expressada pels lectors
No es permet cap comentari insultant, ofensiu o il·legal
Cugat.cat es reserva el dret de suprimir els comentaris que consideri poc apropiats, i cancel·lar el dret de publicació als usuaris que reiteradament violin les normes d'aquest web.