Joan Izquierdo (HUGC): 'El servei que donem alleugereix la pressió sobre la pública'

El doctor Joan Izquierdo és el gerent de l'Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC) des de fa vuit mesos. Pren les regnes d'un dels hospitals privats més grans de l'Estat espanyol amb xifres aclaparadores: mig milió de consultes externes al llarg de l'any, 20.000 ingressos, gairebé 20.000 intervencions, unes 160.000 visites urgències i 1.700 treballadors. El centre ha viscut diverses etapes, algunes de complicades, com recorda Izquierdo, qui assegura que ha mantingut al llarg dels anys l'esperit 'd'hospital'. No es tracta de qui paga la factura, defensa el doctor, en aquesta entrevista a Cugat Mèdia, a la qual assegura que el seu compromís també és amb la sanitat pública si els reclamen, tot i que l'hospital 'ni té ofertes, ni un cartell d'en venda'.

Escolta-ho

Fa dues dècades que està vinculat a l'Hospital Universitari General de Catalunya (HUGC), però ara és el gerent. Quins reptes té ara mateix sobre la taula?
Jo soc neuròleg de formació i he pogut fer tota la meva carrera professional des del punt de vista mèdic, docent i inclús el doctorat a l'hospital. Per determinades circumstàncies, però, em van donar l'oportunitat fa prop de tres anys d'entrar a la direcció mèdica i, d'aquí, ara fa vuit mesos, a la gerència.

Realment és un canvi absolut. Quan un ja pensava que estava en una zona de confort assistencial, haig de gestionar un hospital com és l'HUGC. És l'hospital privat més gran de tota Espanya, amb el volum de visites d'aproximadament mig milió de consultes externes al llarg de l'any, amb 20.000 ingressos, vora també 20.000 intervencions, unes 160.000 visites urgències. Realment és un repte enorme, t'ho puc ben assegurar, però no deixa de ser motivador perquè conec aquest hospital des de fa molt temps.

He viscut molts canvis que hem tingut, alguns bons, alguns dolents, alguns ens han fet patir, però crec que ara estem en una situació d'oportunitat que volem aprofitar.

De fet, el centre ha passat per diverses propietats. Què diferencia les etapes anteriors d'aquesta actual amb Quirónsalud?
L'hospital es va fundar l'any 1983 amb una idea molt bona d'un creador que havia estat als Estats Units i va intentar copiar un model amb molt bona intenció. A vegades, però, les intencions no són suficients i tots coneixem que va haver-hi problemes econòmics que van acabar desembocant en la fallida de l'hospital. Llavors, és quan comencen a entrar grups i fons d'inversió. Els fons d'inversió tenen una estratègia de comprar, donar una rendibilitat i vendre.

Ara, fa 8 anys, aproximadament, que va entrar el grup Quirón, que ens va fusionar amb una sèrie d'hospitals i, finalment, a Fresenius; formant una xarxa hospitalària de 50 hospitals arreu d'Espanya. L'avantatge és que ara no depenem d'un fons d'inversió, sinó d'una societat d'origen alemany. És a dir, estem dins d'un projecte sanitari global que té dues branques, una alemanya, que serien els hospitals Helio, i tota la que té Espanya, que és Quirón.  Això ens dona una estabilitat.

Tots aquests canvis com afecten la plantilla?
La plantilla actual de l'hospital consta d'uns 1.700 treballadors, que no són pocs. Ara estem intentant buscar i consolidar la nostra pròpia plantilla mèdica. No oblidem que estem en un escenari al qual hi ha una manca de metges. Volem que els metges que tenim a l'hospital estiguin bé, tinguin un projecte per davant, tinguin una bona retribució i puguin crear un futur. I és per això que en aquests darrers mesos, des que vaig entrar a la gerència, un dels objectius principals és poder consolidar la plantilla amb projecte i un equip sòlid.

I els usuaris? Imagino que, igual que passa també al sector públic, s'està notant un cert col·lapse postpandèmia i aquesta manca de metges.
Absolutament. La pandèmia ha generat un canvi per diverses circumstàncies. D'una banda, la pressió assistencial de la sanitat pública. De l'altra, la por de la gent a no ser atesa, que ha afavorit que s'opti més per l'assegurança privada, juntament amb unes campanyes de les asseguradores de preus molt raonables.

A Catalunya, estem entre el 25 i el 30% de la població, tot i que aquí tenim molta cultura d'assegurança privada. La gent busca una accessibilitat ràpida i un accés ràpid a especialistes.

La població mèdica també està canviant. Abans eren bàsicament homes, ara és un món de dones amb una sensibilitat que jo crec que ens aporta molt de cara a l'empatia amb el pacient. També ara prima la conciliació. Ens veiem amb un mercat al qual hi ha menys metges i les prioritats són unes altres.

Tenim més pacients i això ens obliga a fer tota una sèrie de maniobres perquè des del punt de vista d'eficiència i d'ètica hem de donar la millor atenció i donar la millor accessibilitat. Per això, hi ha una sèrie de mesures que estem intentant implementar.

Parlem d'aquestes mesures. Em pot donar xifres de quins són els temps d'espera i quin és l'horitzó on es vol arribar?
El temps d'espera és molt variable en funció de l'especialitat. Òbviament, hi ha especialitats amb una gran demanda. Pot ser per exemple dermatologia, a vegades és a aparell digestiu, altres medicina interna. Aquestes esperes llargues en un context de sanitat privada són intolerables de cara al servei que volem donar.

Què fem amb això? D'una banda, tenim més pacients i, de l'altra, menys hores de metges. Tenim l'oportunitat, però, que ens està apareixent una sèrie d'innovacions tecnològiques que ben utilitzades ens poden ser molt útils per gestionar això.

Ens estem replantejant una mica la forma de treballar. Fins ara, la medicina privada s'ha basat en l'accessibilitat directa perquè no hi havia llista d'espera i no ens importava anar fent visites. Tot això ha canviat. Està més que estudiat que del total de les consultes, un 60% aporten valor, un 30% no aporten res i inclús un 10% poden ser perjudicials.

Estem posant en marxa una sèrie de sistemes per intentar cribrar, eliminar la consulta que no té valor i facilitar també que el pacient no hagi de desplaçar-se a l'hospital.

Nosaltres veiem pacients joves. La gent jove treballa, té fills, té ocupacions i, a vegades, anar a les 11 del matí a l'hospital perquè et donin el resultat d'una analítica fa una mandra impressionant. Estem intentant fer tota una sèrie de serveis no presencials, evidentment, amb el màxim rigor i confidencialitat mèdica, per eliminar les visites que no tenen valor i buidar les agendes per poder donar entrada a tot aquest volum que ara hem de gestionar.

És un centre privat que ha tingut la seva relació amb la sanitat pública. Quin és ara aquest vincle entre l'HUGC i la sanitat pública?
És un vincle molt fluctuant. Durant la pandèmia va ser el màxim exponent en què vam formar part de la xarxa pública íntegrament. Vam inclús començar a donar suport a les zones més tensades.

Nosaltres estem per allò que se'ns necessiti. L'actitud de col·laboració és màxima. Sí que és veritat que hem donat molt suport a la zona de Vallès, bàsicament al Parc Taulí i, a vegades, també a Terrassa. No tenim una relació estable, és una relació de demanda i de suport.

Per exemple, a l'hivern, de desembre a març, que és quan les urgències de la comarca estan més col·lapsades; nosaltres obrim els nostres llits per acceptar pacients i poder ajudar.

Què serà al futur? No ho sabem. Aquí n'hi ha hagut de tot.

Li agradaria que hi hagués més vincle, més participació o més col·laboració, que hi hagués un contracte sobre la taula?
Sí que és veritat que des del punt de vista del nostre sector, la sanitat privada, tenim un volum de pacients que és difícil de gestionar. Si en algun moment, a àmbit polític, el nostre hospital pot ser d'ajuda a la regió, òbviament farem mans i mànigues per poder estar allà i col·laborar. Però sempre és una decisió que depèn més de temes polítics que de l'hospital.

De fet, al llarg dels anys hem sentit alcaldes i consellers de sanitat que han parlat, fins i tot, de poder fer o convertir aquest centre en el centre de referència per a Sant Cugat, Castellbisbal i Rubí, que tant s'ha reclamat. Aquestes ofertes com les veu?
De moment no n'hi ha, però sé que n'hi ha hagut i han anat una mica lligades a diferents èpoques polítiques. Jo en aquella època no estava a gestió, estava a la part assistencial, amb la qual cosa tenia una vivència. Des que estic a la part gestora no les hem tingut, però en certa manera i des d'un punt de vista pràctic estem funcionant una mica com hospital de la comarca.

Si no hi hagués l'HUGC, fa temps que s'hauria hagut de fer una instal·lació gran. És una àrea molt gran, és una àrea d'influència molt gran, amb molta activitat.

Fins i tot, s'ha parlat de la compra, en algun moment. Què costaria aquesta compra?
S'havien fet diverses ofertes. És complicat.

Hi havia sobre la taula, si no recordo malament, 55 milions d'euros.
Sí, hi havia una oferta de 55 milions. Una oferta... És ajustat? És bastant escassa. Estem parlant d'un hospital de vora 100.000 metres quadrats amb totes les especialitats d'alta tecnologia. I una cosa és comprar un hospital, comprar pot tenir un preu, però una altra és posar-lo en marxa, tenir una dotació mèdica i d'infermeria assistencial del nivell que tenim. És una cosa que té un valor que no podríem calcular ara, però, evidentment, és molt més alt. I el valor de l'hospital no és sols l'econòmic de l'estructura, sinó tot el que aporta. De moment, no tenim ofertes, tampoc hi ha un cartell en venda. Jo crec que ara estem dins d'un grup solvent, seriós, amb un projecte, però mai se sap.

En tot cas, com a expert, creu que aquesta zona necessita un centre públic?
Necessita un centre hospitalari. Jo crec que ara públic i privat cada vegada tenen més punts de confluència. El que seria la medicina privada, que potser entenem com a una persona que paga per un servei, està en vies d'extinció i ens estem convertint en una espècie de sanitat dos. És a dir, en el sentit que oferim els mateixos serveis, busquem l'accessibilitat i intentem gestionar les llistes d'espera.

Hem de fer el mateix des del punt de vista ètic, de qualitat i de seguretat. Qui paga el rebut després? Aquesta és una cosa que des del punt de vista mèdic hauríem d'allunyar-nos totalment. Una cosa és d'on ve el finançament i, una altra, quina qualitat hi donem. Ha de ser igual o millor.

Recentment, s'ha anunciat que es vol implantar un altre hospital privat a Sant Cugat. Hi ha quota de mercat ara mateix?
Pacients n'hi ha moltíssims. Tot el que sigui aportar serveis a Sant Cugat és benvingut. I nosaltres ho veiem també com una oportunitat per posicionar-nos a més al terreny i una oportunitat per millorar encara més els serveis.

Per tant, entenc que veu amb bons ulls també aquest centre d'alta resolució que es vol construir a Rubí per reforçar a aquesta zona dels tres municipis?
Sí, totalment.

Seria necessari, però, igualment, incorporar de nou l'Hospital Universitari General de Catalunya a la xarxa pública?
No li veuria gaire sentit. A més de fer una medicina d'asseguradores, estem fent una gran feina a la pública, perquè estem desviant una gran quantitat de pacients que sobresaturarien el servei públic. Ho estem fent nosaltres, amb la qual cosa, de forma directa o indirecta, el servei que donem jo crec que alleugereix molt el que seria la pressió sobre la pública.

Mencionava al començament d'aquesta entrevista l'origen de l'hospital. Què queda d'aquell projecte del 1983?
Queden encara alguns professionals, ja molt històrics, que han viscut moltes situacions complicades. Queda una mica l'esperit de fer un hospital d'alta qualitat, que va ser el que es va crear. És gent que les ha passat molt 'canutes', que han tingut fallides i això, vulguis que no, genera un nucli, un sentiment de pertinença i un sentiment de què som hospital.

Ara tothom es va dient hospital. Realment un hospital té una estructura jerarquitzada amb unes implicacions en uns comitès de seguretat, d'infeccions, amb uns serveis troncals tots adherits. Crec que al HUGC s'ha preservat molt aquesta estructura. Volem encara potenciar-la més i això és el que ens dona una fortalesa envers altres centres mèdics de sanitat privada, però que actuen d'una forma diferent.

Aquest arrelament es nota també al municipi perquè són col·laboradors d'iniciatives de la ciutat. A més, l'hospital dona nom a una zona del municipi i a una estació d'FGC. Quina és la intenció de la direcció de mantenir aquest vincle amb la ciutat, amb la seva activitat?
No només mantenir-ho, sinó augmentar-ho i que se'ns vegi com un aliat. Crec que Sant Cugat té uns pols tant d'innovació, com de docència i de salut potentíssims. Volem participar, volem col·laborar amb l'Ajuntament amb el qual tenim una excel·lent relació i volem també potenciar l'hospital des d'un punt de vista universitari i docent. Crec que és el que encara ens pot donar més qualitat.

Estem treballant amb la UIC. Són els nostres veïns de tota la vida. He estat professor durant 9 anys a la Facultat de Medicina i crec que hem d'anar junts. Al final qui es beneficia és Sant Cugat com a poble i la població de Sant Cugat com a territori de referència.

Ens pot donar més detalls d'aquesta col·laboració?
En certa manera, sempre hem tingut professionals de l'hospital que han donat classe a la universitat, però, sobretot, volem potenciar línies d'investigació. Si aconseguim tenir aquest vincle molt clar, també serà un pol d'atracció per a professionals d'alt nivell.

El professional mèdic moltes vegades té una part assistencial, però també vol tenir una part de recerca, de docència. Poder crear aquest vincle que estem treballant pot ser molt atractiu per captar valor i talent. Pocs metges que hi ha, i si a més són bons, els volem amb nosaltres, òbviament.

*La transcripció és un extracte de l'entrevista íntegra

DECLARACIONS

Joan Izquierdo

Fem una medicina d'asseguradores, però també fent una gran feina a la pública perquè estem desviant una gran quantitat de pacients que saturarien el servei. Alleugereix molt la pressió sobre la pública.

Your browser doesn’t support HTML5 audio