Tamara Morazán (activista): 'Tenim la responsabilitat col·lectiva de reconstruir la història perquè no torni a passar'
Tamara Morazán, membre de l''Asociación Madres de Abril (AMA)' i exiliada a Sant Cugat, ha explicat al seminari de la Unipau la lluita a Nicaragua
Tamara Morazán durant la xerrada del Curs d'Estiu de la Unipau, a la Unió / Foto: Cugat Mèdia
Societat
Publicat el 9/juliol per Martí González
La Tamara Morazán viu a Sant Cugat des de febrer, exiliada del seu país, Nicaragua, després de participar en les mobilitzacions de l'any 2018, en les quals el seu germà va ser assassinat. Ell és una de les més de 325 víctimes mortals de la repressió de l'Estat que, des de l''Asociación Madres de Abril (AMA)' han volgut recordar amb un museu virtual i un llibre que ajuda a 'dignificar' els assassinats, 'reconstruir la memòria' per fer justícia i, fins i tot, passar millor el dol, de manera col·lectiva. L'activista ha explicat la iniciativa i la seva experiència personal en una de les xerrades del 39è Curs d'Estiu de la Unipau.
L'abril del 2018 van començar un seguit de protestes i mobilitzacions a Nicaragua contra la reforma del sistema de seguretat social, primer, i contra l'onada de repressió de l'Estat, després. La forces de seguretat i grups paramilitars enviats pel govern, segons explica Morazán, van atacar les marxes causant centenars de víctimes mortals, entre les quals el germà de la Tamara Morazán, Jonathan, ferit per una bala al cap en una manifestació a finals de maig. A partir de llavors i en clandestinitat, les famílies de les víctimes van començar a reunir-se per, en part, col·lectivitzar el dol i donar-se suport i, sobretot, recopilar proves i testimonis per visibilitzar uns assassinats que l'Estat volia amagar. Així va néixer l''Asociación Madres de Abril' que, amb les seves sigles, AMA, busca des de l'amor reconstruir la memòria i dignificar les víctimes, explicant les seves històries.
El museu virtual sorgeix, precisament, d'aquesta voluntat de dignificar la memòria dels assassinats i contrarestar la versió del govern de Nicaragua, que els titllava de delinqüents. Més enllà de buscar justícia, amb l'anomenada "Ruta de la veritat", això també els va servir per passar un dol que, per la ràbia, no havien pogut viure. Encara avui en dia des d'AMA continuen treballant, en gran part des de dins del país clandestinament, però també des de l'exili, per traslladar el cas de Nicaragua arreu del món. A partir d'aquí han anat coneixent encara més víctimes a tot el país, les històries de les quals han recopilat en un llibre interactiu.
La Tamara Morazán va poder fugir del seu país, primer a Costa Rica i ara a Catalunya, on hi viu actualment, en concret en un pis de Sant Cugat dins del Programa de Protecció de Defensors dels Drets Humans de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat. Reconeix que li agradaria tornar a Nicaragua i que li fa mal i la "colpeja" parlar del seu cas, però se sent amb la "responsabilitat" de fer-ho per ajudar a construir un futur millor per al seu país.
DECLARACIONS
Tamara Morazán
Hem creat aquest museu per donar veu a les famílies, posar les víctimes al centre i explicar la història de qui eren. Dignificar la seva memòria i donar-nos l'oportunitat de tenir un espai de dol. També és un compromís perquè les noves generacions no tornin a repetir la història.